Món de Llibres

            “Et tanques al lavabo, petit santuari pudent de sols allargats que t’agombolen, fluorescents”. Tot, per a Martí Sales, és poetitzable si de veres li serveix per reflectir el desempar que viu l’home d’avui dins la societat metropolitana. Solitud, desubicació, i tanmateix, gust per aquesta nova situació. Sales escriu, parla, s’expressa, des de la Barcelona més profunda i mostra desencisos, frustracions, esperances. Però és igual. Expressar-ho des de l’àmbit més urbà, més plasticós, més industrial, no vol dir que sigui Barcelona la culpable de tot plegat. Barcelona, la gran ciutat, és el nou agombolament de l’home i les seves dèries. El nou hàbitat. Per ventura, les manies del nou home són les mateixes de segles enrere, però aquí expressades ds d’un nou àmbit... I tot això, amanit amb un llenguatge fresc, nou, diferent, urbà, modern, però acurat i d’alta volada poètica. Poètica... Sí, al cap i a la fi, el poeta vist aquí més com a nosa que com a salvador del món: “és ben rocambolesc, extirpar-se”.

Huckleberry Finn. Marti sales. Editorial Moll.

Antoni Riera.  

El nus del problema que dóna origen a aquesta novel·la, anomena-la també assaig, és la confusió sentimental entre dues maneres d'entendre les relacions. Això provocarà tota mena  de reaccions en els personatges. Cadascuna d'aquestes reaccions donarà lloc a un anàlisi profund per part de l'autor.

            La història és un retrat de dues persones grans, ja a la seixantena, que cadascuna d'elles viu la sexualitat de tal manera com l'havia iniciada en el principi de la seva existència.

             Un, apassionat, vital; l'altre, una personalitat seca amb moltes lectures a sobre i amb un sentit de la vida com de joc. A les seves vides hi entraran dos joves, amb característiques semblants. Però, pel fet de ser joves, la passió estarà present en ells. Es ressusciten velles històries dels dos sexagenaris. Situacions emocionals i situacions de crisi que forcen l'autor d'aquestes planes a reflexionar sobre l'autenticitat o sobre el que realment representa el sexe.

             Tres dones hi tenen un paper secundari, que anirà esdevenint essencial al llarg de la novel·la i que confirma cadascú al seu lloc. Sembla ser que l'autor, conegut homosexual i escriptor insigne, hi deixa molt d'ell mateix.

            El títol del llibre prové de la vella expressió de quan es creia que l'homosexualitat tenia un origen anormal.

            Es tracta d'un llibre que no fa concessions a la galeria i que representa un tractat seriós, però novel·lat, de les relacions humanes en al camp de l'homosexualitat masculina. Un dels personatges, que podríem identificar com el mateix autor, creu en la parella. Qualsevol manifestació excessivament folklòrica o ostentosa és criticada. L'altre és un home que només busca el plaer de manera unidireccional.            

Alvaro Pombo ha aconseguit una  història amb rostres molt reals. Ha sabut plantejar una problemàtica amb difícils respostes. Ell, certament, no ens en dóna cap. Deixa el llibre obert perquè el lector pugui aportar-hi el seu sentit. La prosa de Pombo és àgil i propera. No ens dóna la sensació d'estar llegint, sinó d'estar escoltant.

 Francesc Garriga.