Món de Llibres

Nadie rebaje a lágrima o reproche                    
esta declaración de la maestría
de Dios, que con magnífica ironía
me dio a la vez los libros y la noche.

De una ciudad de libros hizo dueños
a estos ojos sin luz, que sólo pueden
leer en las bibliotecas de los sueños
los insensatos párrafos que ceden

las albas a su afán. En vano el día
les prodiga sus libros infinitos,
arduos como los arduos manuscritos
que perecieron en Alejandría.

De hambre y de sed, (narra una historia griega),
muere un rey entre fuentes y jardines:
Yo fatigo sin rumbo los confines
de esta alta y honda biblioteca ciega.

Jorge Luis Borges.

L'altre dia va entrar a la llibreria una al·lota i em va demanar si podia penjar un cartell a la porta. Es tracta d'un anunci rectangular, petit però vistos, ben dissenyat (com es pot comprovar a la imatge) i que comença amb aquesta pregunta: tens gana de lectura?

            Aquesta al·lota nom Eulari i em va semblar una d'aquestes persones alegres, valentes i suficientment decidides com per emprendre un projecte tan utòpic i romàntic com és aquest. Eulari, s'ofereix com a lectora per persones majors que viuen soles, persones amb alguna discapacitat que els impedeix llegir, estrangers que vulguin millorar l´idioma, nins/es amb manca de temps per part dels seus pares, grups de persones majors, residències, hospitals, etc. Els gèneres de lectura són diversos: novel·la, relat, conte, assaig, poesia, premsa, etc. I el lloc: domicili particular, espais públics, biblioteques, etc.

             Quan Borges va quedar cec recorria els estants de la Biblioteca Nacional, de la qual n'era el director,  palpant els lloms dels llibres. Sembla aquest un acte simbòlic que evoca els mites del laberint grec, però el que Borges desitjava realment com a lector incurable, era endinsar-se dins els llibres i per a aconseguir-ho necessitava, entre altres, d'una figura com Waldemar Verdugo, el seu jove assistent de nacionalitat xilena, que l'ajudava en les  feines, passejades i lectures.

             Fa temps que existeix el lector a domicili, sobretot a les grans capitals i ciutats europees. Per això em sembla admirable que avui en dia i aquí, a Mallorca, algú es decideixi a promocionar aquesta figura així com ho fa n'Eulari. Així que des d'aquí, li desitjam molta sort!!.

 Deixam anotats telèfon i adreça del correu electrònic de n'Eulari.

971 525446  / 610381025  lecturaadomicili@hotmail.com

Fausto Puerto. 

1942. França ocupada. Una família jueva: pare, mare i dues filles. Denise, la filla de 13 anys, veu com se`n duen sa mare. Pocs dies després també se`n duran son pare. Ella i la seva germana sobreviuran a l'holocaust . Denise, quan se'n van de la casa familiar, du una maleta amb molt poques coses: una mica de roba, fotografies i un caramull de full manuscrits de la seva mare, Irène. Durant els anys 30 Irène s´havia fet un nom dins la narrativa francesa. 

Acaba la guerra. Van passant els anys. Aquell manuscrit de lletra menuda, quasi indesxifrable, no l'havia llegit ningú. Denise es pensa que és un diari de sa mare i Elisabet, la seva germana, també.

2004. Seguim a França. Denise, que ja ha complert 75 anys, decideix llegir aquells papers. Es queda garratibada. No és un diari, és una novel·la que li sembla extraordinària. La du a un editor i ell la publica immediatament. Està convençut de la gran qualitat de la narració. Suite francesa rep el premi Renaudot, per primer cop concedit a un escriptor mort. És un premi prestigiós a França.

 2005. Edicions Salamandra la publica en castellà. El Gremi de llibreters de Madrid la premia com la millor obra de ficció de l'any. Un poc més endavant, Edicions la Magrana la publica en català. 

Suite francesa ens passeja per un època fonamental del segle XX: la Segona Guerra Mundial. Irène Némirovsky l'escriu mentre van passant els fets en els quals s'inspira. Ens conta amb precisió aspectes de la vida quotidiana del París ocupat i també de la vida a províncies. Ens presenta personatges diversos: burgesos rics, escriptors elitistes, gent senzilla del poble... 

La novel·la havia de tenir cinc parts, però l´escriptora no hi va ser a temps. Tot just acabada la segona, la van detenir, la van deportar i va morir a Auschwitz l'any 1942.

El principal mèrit d'aquesta novel·la és que l'autora converteix la vida en literatura. Per això gaudim llegint-la. Suite francesa no és només el relat d'uns fets dramàtics d'un moment crucial de la història de l´Europa contemporània; és més, perquè aquests successos estan contats amb bellesa, amb lucidesa i amb la distància necessària que els converteix en un llibre digne de ser llegit per totes aquelles persones que es saben apassionar amb la lectura.

 Marta Sancho