Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Maus. Relat d'un supervivent.

FAUSTO | 20 Setembre, 2007 08:59

        Són molts els llibres dels que vull parlar aquests propers mesos. Quasi tots ells clàssics meravellosos de lectura obligada i uns altres, agradables descobriments que engrandeixen la literatura. Però, pel que fa al tema literari és millor no planejar molt les coses... Per exemple, vet aquí com aquesta setmana, just acabada l’enriquidora lectura de L'eriçó i la guineu d’Isahia Berlin i mentre intentava concloure un article sobre els contes de Flannery O’Connor per publicar avui dijous,  em vaig posar a llegir un  còmic que tenia al caramull dels llibres pendents. El còmic es titula Maus i el seu autor és Art Spiegelman. La qüestió és que, sense fer-ne contes ni haver-m’ho proposat, acabo parlant d’aquesta hipnòtica novel.la gràfica.

Maus té una petita falla, si és que es pot dir així, i una gran virtut. Ambdues es complementen per convertir-lo en un llibre molt però que molt especial. La petita falla, sempre segons la meva humil opinió, és que ens conta una història que tots ja ens sabem gairebé de memòria, vull dir que no aporta res nou al tema de l’holocaust jueu; bàsicament ens torna mostrar cruament, però també de manera commovedora i intimista, quins varen ésser els horrors, les penúries i les tragèdies que visqueren milions i milions de famílies jueves. Spiegelman ens dibuixa la dramàtica existència en els guetos polonesos, la vida en els amagatalls inhumans construïts dins les cases, l’angoixa de saber que aquells a qui més estimes estan en perill de mort, el transcórrer dels dies en els camps de concentració on el fum negre dels forns ens recorda constantment que allò era un infern. Tot això, apuntalat per les mil i una barbaritats impensables de que foren capaços el soldats de Hitler.

La virtut de l’obra està en que el fet  que ja ens sapiguem la lliçó no ens destorba gens ni mica ni ens fa feixuga la seva lectura, sinó que, contràriament, ens ajuda a enriquir-la més si cap. Maus ens enganxa des de les primeres pàgines i com diu Umberto Eco “ja no la podem deixar de llegir ni tan sols per anar a dormir”.

La literatura en totes les seves formes, el cinema en totes les seves possibilitats, la fotografia en tots els seus instants immortalitzats, sempre s’han fet ressò d’aquest desastre. Spiegelman situa la seva novel.la gràfica a l’altura d’aquestes arts. No és el primer en traslladar l’holocaust al món del còmic, altres dibuixants ja s’han apropat al tema, però ell ho fa com ho fan els grans directors de cinema o els grans escriptors: amb sabiduria i talent.

Art Spiegelman ens conta dues històries a la vegada: la primera transcorre als Estats Units i ens parla de la relació d’Artie (el mateix Spigelman) amb el seu pare Vladek. Arrel de diverses converses entre pare i fill, Artie decideix dibuixar un còmic que conti la vida i la manera en que el seu progenitor va aconseguir sobreviure a l’holocaust. Però la cosa no acaba aquí. A la vegada que anem coneixent les aterridores desventures de Vladek, que conformen el fil narratiu de la segona de les històries, també anem descobrint la realitat quotidiana de la complexa relació d’aquest pare tan especial amb el seu fill, una mica egoista. Presenciem l’enfrontament de dues generacions i de dues maneres completament diferents d’entendre la vida, fins que arriba un punt que ja no sabem quin dels dos fils narratius ens interessa més.

Spiegelman dibuixa Maus en un auster blanc i negre, no descuida mai el text i aconsegueix a la perfecció adaptar el to de la narració a cada vinyeta.  La part que ens conta l’holocaust està plena de detalls gràfics, sobretot si la comparem amb la que transcorre als Estat Units. Els dibuixos de línies senzilles sorprenen per la seva gran expressivitat. Els jueus estan representats com si fossin rates, els nazis com a moixos, els francesos com a granots, els americans com a cans.. Un detall: les rates, quan es volen fer passar per polonesos, per tal de no ser descobertes, senzillament es posen una màscara que representa la cara d’un porc. Queda clar que els recursos innumerables i el solapat sentit de l’humor de Spiegelman són d’agrair durant tota la lectura.

Maus, va ésser guardonada amb el Pulitzer l’any 1992, única vegada que s’ha concedit aquest prestigiós premi a un còmic. L’editorial Inrevés ha publicat una edició en català amb una bona traducció i una acurada presentació. En castellà, la publica l’editorial Mondadori.

Fausto Puerto

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS