Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

No subestimeu el poder dels karaokes. Tomàs Bosch, una jove promesa.

FAUSTO | 14 Juliol, 2008 09:00

Tomàs Bosch és un jove escriptor manacorí i amic de la llibreria, que amb el seu llibre de relats No subestimeu el poder dels karaokes ha guanyat el premi Vila de Teulada 2007. Els 30 contes que composen el volum formen un conjunt homogeni, divertit i a estones força inquietant que ens enganxa des del primer moment. Tomàs Bosch apunta molt bones maneres i estic convençut que, si segueix així, ens depararà plaers i sorpreses en un futur no molt llunyà. Des de Món de Llibres volem donar l’enhorabona a Tomàs i animar-lo a seguir escrivint. A continuació podeu llegir un dels relats d’aquest llibre publicat per l’editorial Bromera dins la col.lecció lletra nova.

Fausto Puerto 



RENTAR-SE LES DENTS

A la fi ha acabat la pel.lícula. Com que ha estat una lata i, a més, han guanyat els dolents, se’n penedeix enèrgicament d’haver vetllat fins tan tard. Agafa el comandament a distància de damunt la revista que hi ha sobre la tauleta i apaga el televisor. Immediatament, es fa el silenci. Amb la mà esquerra, remena les cames del marit, que dorm ben arreu a la butaca, i l’informa que se’n va a jeure. Ell diu que també hi va, es posa dempeus d’una rampellada i camina, un pèl endormiscat, fins al bany. Ella, mentrestant, s’assegura d’haver desendollat l’estufa, tanca la clau del gas de la cuina, cull el pitxer de l’aigua, se n’aboca acuradament dins un tassó i beu sedegosa, fent curtes glopades. Llavors desconnecta els llums: primer, el de la cuina; després, el del menjador. Arrossega metòdicament els peus pel passadís fins al dormitori. Allí, es descalça, es desvesteix sencera, tret de la roba interior, i es posa la camisa de dormir, llarga i amb moltes rentades. S’acosta a la banda dreta del llit, en retira una mica els llençols i les mantes i s’asseu sobre el matalàs amb precaucions i extrema lentitud. Seguidament, es treu les ulleres i les desa amb les cames plegades sobre el cobretaula del comodí. Col.loca les sabatilles ordenades sobre l’estora, per si s’ha d’aixecar durant la nit, alça el tapament amb les mans i, molt pausadament, fica amb alguna dificultat les extremitats dins el llit, l’una després de l’altra. Quan ja està en posició completament horitzontal, fa reposar el cap sobre la flongesa del coixí i arrufa el cos, tot esperant que també es colgui el marit.

Ell desclou les portes de l’armariet que hi ha sobre el lavabo. De damunt dels seus estants, n’extreu, primer, un tub de pasta dentífrica, segon, un tassó de plàstic i, tercer, un raspall de dents. Els diposita sobre la pica de marbre, devora la pastilla de sabó, mig consumida. Obre l’aixeta de l’aigua freda i omple el tassó al raset. Desenrosca el tap del tub de pasta de dents, se’l guarda dins la mà dreta i escampa un petit cilindre de pasta, blanca amb línies roses, per damunt les cerres del raspall. Tanca el tub i l’amolla sobre la pica, introdueix molt breument la punta del raspall dins el tassó i l’amara d’aigua. Llavors se la fica dins la boca i es frega detingudament les dents. De dalt a baix, d’esquerra a dreta, d’envant a enrere, etcètera. S’hi dedica conscienciosament un minut, dos minuts, tres minuts. Quan acaba, escup una densa escopinada de sabonera blanca dins la pica, s’acosta el tassó a la boca i glopeja vigorosament unes quantes vegades. Cull la tovallola verda que penja de la barra d’acer que hi ha al costat del lavabo i es torca brutament els llavis empastifats. Abans d’abocar dins la pica l’aigua que queda al tassó, en fa net el raspall, tot agitant-lo acceleradament. Acte seguit, arracona el tassó de plàstic i el raspall damunt un dels estants de l’armariet i caça amb la vista el tub de pasta dentífrica devora l’aixeta de l’aigua calenta. L’agafa i el col.loca també dins l’armariet. En tanca les portes, les quals s’aferren mitjançant imants, pitja l’interruptor del llum i, finalment, surt del bany.

Dins el dormitori, es treu la roba en un no res, i queda, únicament, en calçotets i camisa imperi. Mentre la disposa adreçada al penjador, la dona li diu que demà no se la torni a posar perquè la vol rentar, que ja fa olor. Ell s’asseu amb displicència sobre el seu costat de llit, es fica el polze i l’índex dretans dins la boca i s’arrabassa la barramenta postissa de la mandíbula superior per precipitar-la, tot seguit, dins el tassó de vidre del comodí, amb tres dits d’aigua. Després, com si es tractàs d’un ritual, fa exactament el mateix per a la barramenta postissa de la mandíbula inferior. L’esposa, que així no pot dormir, pregunta si encara no està. Ell, però, no contesta. Senzillament, tanca el llum de l’habitació, s’allarga circumspecte dins el llit i acluca letàrgicament els ulls.

Tomàs Bosch

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS