Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Obra narrativa. Miquel Àngel Riera. El gran escriptor manacorí.

FAUSTO | 01 Octubre, 2008 08:51

L’edició de l’obra narrativa completa de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996), després de la recopilació de tota la seva poesia l’any 2004, sens dubte permetrà copsar l’interès i la importància d’un dels millors escriptors de la literatura catalana del segle xx. Riera va elaborar la seva narrativa ja molt tard, després de molts d’anys de dedicació quasi exclusiva a la poesia. Tal volta és per aquest motiu que les seves novel.les gaudeixen d’un nivell qualitatiu molt semblant, sense alts i baixos, ni vacil.lacions, amb unes perspectives i uns objectius unitaris, que, tanmateix, no es poden dissociar de l’obra poètica. En altres ocasions  ja vàrem explicar que tota l’obra novel.lística del nostre autor es pot considerar una espècie d’exemplificació de la seva obra poètica, la qual és més teòrica o abstracta que la narrativa. Quan Miquel Àngel Riera arriba a la novel.la ja és un escriptor completament format, amb un gran cabal de lectures i de referents literaris, que li donen una seguretat indiscutible. Aleshores Riera ja ha begut dels grans escriptors europeus contemporanis, des de Poe o Flaubert fins a Thomas Mann o Virginia Woolf, tot passant sobretot per Marcel Proust. Com aquests autors, Miquel Àngel Riera converteix la seva obra narrativa en una exploració de la realitat interior de l’ésser humà.

Miquel Àngel Riera fou un autodidacte. Va viure l’adolescència i la joventut en la pobresa cultural de la postguerra, i, tal volta per aquest motiu, es va lliurar a la recerca de la bellesa continguda als llibres i a les obres d’art, com si es tractàs d’una necessitat vital. Sobretot va perseguir la bellesa de l’ànima humana, que només trobava en algunes persones. Per a ell la literatura era un mitjà per conèixer millor l’ànima humana, a través de l’exploració del món interior d’uns personatges que, al capdavall, són com els éssers reals. En aquest sentit, es va situar al costat d’aquells grans escriptors que, des de l’antiguitat, han propugnat un art essencialment humà. Concebia l’home com un ésser compost per dues naturaleses oposades i contradictòries: l’animal, que el fa irracional i bàrbar, i l’angelical, que l’eleva i l’acosta als éssers superiors. Per aquest motiu els seus personatges es mouen sempre entre aquests dos pols. Per altra part, la brevetat de l’existència humana, el pas imparable del temps, es convertí, sobretot als últims anys, en un tema obsessiu. Com en molts d’altres escriptors, la literatura era per a ell una arma contra la destrucció que el pas del temps i la mort imposen irremeiablement. Miquel Àngel Riera només podia entendre la literatura com la labor creativa més elevada a què algú es pot lliurar, com un exercici d’exigència, d’esforç, d’autenticitat... És a dir, sols concebia la Literatura amb majúscula, la qual cosa implicava també el màxim respecte als lectors. En aquest sentit, la seva obra –i, més concretament, la seva narrativa– neix d’un compromís amb si mateix, d’una exigència de coneixement de l’ànima humana i d’una voluntat de fidelitat a la Literatura que el duu a intentar donar el màxim de les seves possibilitats.

Mitjançant l’esforç i l’autoexigència, Miquel Àngel Riera va assolir un dels graus més alts de qualitat literària, tal com la crítica d’arreu dels Països Catalans va reconèixer. El nostre autor es va proposar escriure una obra que resistís l’embat del pas del temps. Sabia que, per assolir-ho, necessitava aproximar-se a l’ideal de la perfecció, de l’obra ben feta. D’aquí, la cura que posava en les reedicions, que corregia i modificava –sovint malgrat l’oposició dels editors–, tot cercant les expressions més adients, és a dir, aquelles que poguessin resistir millor el pas de les modes i la fugacitat dels corrents artístics.

D’aquesta consideració de la literatura com la més superior de totes les activitats humanes es deriva l’extraordinari sentit de la responsabilitat de Miquel Àngel Riera com a escriptor. La literatura i els lectors li mereixien tant de respecte que pensava que no els podia defraudar amb obres que no tenguessin un alt valor qualitatiu. No és lícit que l’escriptor –si és que realment ho és– no vulgui aproximar-se a les grans creacions de la història de la literatura, encara que no ho aconsegueixi. Per aquest motiu, Riera no admetia la improvisació, ni tampoc que l’escriptor perseguís altres objectius que no fossin els exclusivament literaris. D’aquí, el seu rebuig, per un costat, d’aquells llibres (els best seller i els llibres cleenex) que anteposen els interessos econòmics als artístics. És a dir, no li interessa la literatura com a objecte de consum, ni tampoc la novel.la basada exclusivament en l’argument, que només pretén contar una història, en lloc d’aprofundir en unes idees o en unes actituds humanes.

La recerca de la bellesa és el tret comú de tota la seva obra i de tota la seva vida. Miquel Àngel Riera necessitava viure en la bellesa i crear-ne responia a una necessitat vital. Però també, per a ell, la bellesa únicament podia existir unida a l’ésser humà, per la qual cosa l’objectiu de la literatura (i de l’art, en general) era comprendre la condició humana. Riera féu de l’escriptura una investigació entorn de l’ésser humà i de la seva realitat essencial.

Aquesta recerca de la qualitat i de la perfecció és el que fa precisament de Miquel Àngel Riera un cas singular, per no dir insòlit, en el panorama de la literatura actual. Com hem dit, els últims anys el nostre autor estava convençut de la necessitat d’aprofitar al màxim la vida, per la qual cosa l’escriptura d’una obra literària que perduràs era una de les estratègies per esquivar aquesta destrucció imparable i fer-se mereixedor de la gràcia de què només són dignes els déus inaccessibles.

Pere Rosselló Bover. Del pròleg de l'Obra narrativa de Miquel Àngel Riera. Edicions del Salobre.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS