Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Dissabte. Quan es trenca la placidesa del segle XXI

FAUSTO | 30 Octubre, 2008 08:00

Poca cosa queda ja de l'Ian McEwan (Aldershot, 1948) que, a finals dels setanta, escandalitzava els carques britànics amb els seus pertorbadors relats carregats de perversió, cruesa i sexe. L’autor incorrecte i marginal de ”Entre els llençols” de mica en mica s’ha deixat engolir per la voraç maquinària de l’establishment literari i, la veritat, no li ha anat del tot malament.

L’èxit colossal de crítica i de vendes aconseguit, primer, amb “Amsterdam” (1998) i, després, amb “Expiació” (2001) el consagrà no només com el primer escriptor de la seva generació sinó com un dels millors escriptors contemporanis, i el col.locà en el punt de mira de l’escumosa intel.lectualitat occidental.

Dissabte”, novel.la publicada el 2005 i que gaudí d’un desplegament promocional sense precedents, és una mostra més de la mestria que ha assolit McEwan com a narrador. En “Dissabte” no hi ha accidents, no hi ha res que sobri; tot és exacte i cercat. L’estil discret i directe, les escenes escrupolosament elaborades, l’argument cuidat i net d’estridències confirmen el domini absolut de l’ofici que té McEwan.

La història de “Dissabte” transcorre a Londres el 15 de febrer de 2003, dia de les grans manifestacions pacifistes del “No a la guerra”. En Henry Perowne, un neurocirurgià eminent, amb una família envejable i una existència feliç i sense problemes, veurà com la seva vida sofrirà un trasbals brutal i terrorífic en menys de 24 hores.

A través dels esdeveniments que li succeeixen a en Henry al llarg d’aquest dia D es va desgranant tot allò que pensa sobre el món i els anys que li ha tocat viure. No podem desferrar-nos d’ell en tot el llibre: o bé estam dins el seu cap, amb els seus pensaments amarats de ciència i racionalitat, o bé entorn seu observant allò que li passa.

Un dels majors encerts de McEwan és que fa aparèixer nous personatges tot d’una que nota que el ritme de la novel.la s’alenteix en excés. L’arribada a casa de na Daisy, la filla d’en Henry, convertida en jove aspirant a poetessa, és una explosió de nervi i de força que revifa de manera espectacular la trama. L’acalorada discussió que mantenen els dos sobre la conveniència o no d’atacar Iraq és, sense cap dubte, un dels moments més memorables i aconseguits del llibre.

Un detall curiós del llibre és quan McEwan expressa el seu agraïment als neurocirurgians i anestesistes als quals va observar treballar durant dos anys en distints hospitals de Londres. Només per la magistral i estèticament insuperable descripció d’una operació de cervell que hi ha a la part final de la novel.la ja paga la pena llegir-la.

“Dissabte” és, en definitiva, una reflexió sobre el preu a pagar per la llibertat i sobre la felicitat possible dins una societat hiperactiva i revolucionada, ara reivindicativa, adés angoixada i manipulada. De ben segur que aquesta novel.la sabrà envellir i, amb el pas dels temps, es convertirà en testimoni de la convulsió política i social de principis de segle XXI.

Tomàs Bosch

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS