Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Mosaic de lletres. Ja a la venda!!

FAUSTO | 30 Març, 2009 09:15

******** 

Aquesta és la portada de Mosaic de lletres. L'acte de presentació de dissabte va ser tot un èxit. Vull agrair a tothom la massiva assistència.  Aquest post s'anirà actualitzant al llarg de tota la setmana amb les notícies publicades als mitjans de comunicació.

 


 

“Pensau que vint-i-nou persones escriuen en silenci pensant en vosaltres”

La presentació de Mosaic de lletres estibà el Teatre de Manacor.

No és mal d’entendre que tant Sebastià Alzamora com Guillem Frontera manifestassin dissabte passat en la presentació de Mosaic de lletres una enveja sana envers Manacor. L’enveja, per descomptat, era sobretot literària, perquè Manacor ha tingut sempre un nombre elevat d’escriptors. I també perquè ara, gràcies a la iniciativa de Món de llibres, compta amb un volum que els aplega tots fent el que més bé fan: escriure. L’acte de presentació de Mosaic de lletres es desenvolupà entre la senzillesa i l’emoció, entre l’orgull i la sensibilitat. Presentat per l’actor Antoni Gomila, l’esdeveniment s’encetà amb la intervenció dels escriptors Guillem Frontera i Sebastià Alzamora. També hi hagué lloc per a la música, amb l’actuació del pianista Joan Francesc Cortès.
Un emocionat Fausto Puerto s’adreçà al públic per agrair la bona predisposició de tots els col.laboradors. Tot seguit pujaren a l’escenari els escriptors participants en la iniciativa i Josep Maria Fuster i Joan Bonet foren els encarregats de descobrir una rèplica de dimensions gegantines del llibre que,aquell mateix dia, veia per primera vegada la llum pública. L’elaboració ha estat, al complet obra de manacorins. I els beneficis que se’n treguin també seran per a una entitat manacorina: Aproscom. Gomila clogué l’acte dient que “avui, en llegir el llibre, o d’aquí a sis anys, en espolsar-lo pensau en vinti- nou persones que escriuen en silenci pensant en vosaltres”.

 

Toni Gomila presentà l'acte

Alzamora i Frontera es mostraren "envejosos" de Manacor

  Joan Francesc Cortès interpretà peces de Brahms, Chopin, Rakhmaninoff

Josep M. Fuster i Joan Bonet descobriren la rèplica gegant de Mosaic de lletres

Els escriptors "fantàstics"

El públic no ha cabut a la foto

Notícia publicada al Cent per cent dia 2 d'abril de 2009


"Mosaic de lletres és un projecte cent per cent manacori"

Fausto Puerto, impulsor de la iniciativa, reivindida també la instauració d'un premi literari de prestigi a Manacor. 

Com va sorgir la idea de fer aquest llibre? És una iniciativa unilateral de Món de llibres o hi havia autors que ho demanaven?

Podem dir que la idea va sorgir en hores de feina. Quasi des del mateix dia que obrírem la llibreria, fa gairebé cinc anys, alguns escriptors de Manacor, com a bons lectors que són, anaren compareixent a fer una ullada pels prestatges. D’aquest fet s’establí una relació en principi professional que, a la llarga i com acaba passant amb els clients més habituals, es convertí en una amistat generada per la literatura. Al final i tinguent en compte que Manacor és el poble ideal per treure endavant una iniciativa com aquesta la idea sorgí de manera natural. Mosaic de lletres és una iniciativa unilateral amb molt bona acollida. Però això no és res tan especial. El que és  insòlit és que no s’hagués fet abans.

Quin criteri seguireu per seleccionar cadascun dels escriptors que finalment hi han participat?

El criteri va ser ben senzill; en el seu moment férem la proposta a tots els escriptors nascuts a Manacor que tinguessin al manco un llibre publicat. En un principi haurien d’haver estat uns quants més dels que hi ha ara, però per diversos i justificats motius la cosa ha quedat en 29.

Quina acollida heu tingut per part dels autors?

Tots els escriptors s’han portat d’una manera exemplar. La veritat és que des del mateix dia que els férem la proposta fins a la seva completa realització han col.laborat en tot moment amb moltíssima d’il.lusió. A més he de dir que la seva implicació i el seu desig de què el projecte tirés endavant ha estat constant.

Amb quines dificultats us heu trobat a l'hora d'elaborar el llibre? Quin temps fa que hi feis feina?

S’ha de tenir en compte que quan s’envesteix un projecte que involucra tanta gent, sempre surten inconvenients. Els escriptors necessiten el seu temps, i els relats anaven arribant a poc a poc, un per un. Avui dia tothom està molt enfeinat i quasi ningú pot viure exclusivament de la literatura. Per tant vàrem haver d’allargar els plaços d’entrega. Tanmateix, això no era cap inconvenient per Món de llibres; no frisàvem i teníem clar que el més important era que hi participessin el major número d’escriptors. Al final hi hem dedicat quasi 2 anys de feina.

Com heu finançat el projecte? Comptau amb suport institucional?

En un principi la idea era demanar una subvenció a les institucions. De ben segur, i en vista de l’interessant de la proposta ens l’haguessin concedit, però finalment optàrem per la iniciativa privada. Cercàrem al màxim la implicació del poble de Manacor. Es pot dir que el llibre es cent per cent manacorí. Les empreses que hi han col.laborat són ben conegudes pels veïns i tota la feina d’edició, maquetació, correcció, disseny i impressió també ha estat desenvolupada per professionals del nostre poble. Què més es pot demanar?

Trobeu que a Manacor, un poble amb tanta cultura literària i que ha donat tan bons escriptors, hi falta una major implicació per part de les institucions per tal de fomentar-los i donar-los a conèixer?

Crec que a Manacor el que sí hi fa falta de veritat és un bon premi literari. Un premi que ens doni prestigi i consolidi la nostra literatura i els nostres autors. Altres pobles de les illes, molt més petits i amb molts menys escriptors, tenen els seus concursos i n’estan ben orgullosos. Crec que a la gent l’hi agradaria i per tant és una cosa que els politics s’haurien de plantejar. La cultura, dins la societat que ens ha tocat viure, sovint és la gran oblidada i aquest fet ens retrata.

Quina disribució en fareu? Arribarà fora de Manacor? I fora de Mallorca?

A les illes el distribuirà l’editorial Moll a partir de la setmana que ve. A Catalunya a València i a la resta de la península el distribuirà UDL. Per tant, podem dir que arribarà per tot, sempre que les llibreries el demanin.

Coneixeu altres iniciatives semblants a altres indrets?

La veritat és que no. Imagino que n’hi ha d’haver, però no hem anat a cercar-ho. Amb aquest llibre hem après sobre la marxa i la cosa ha sortit bé.

Quins al.licients es preparen per a la presentació de dissabte?

Creiem que serà una presentació molt popular i divertida. És probable, i esperam, que hi acudeixi molta gent. Ja ho veurem. La oportunitat d’escoltar les opinions de dos bons escriptors com són Guillem Frontera i Sebastià Alzamora, de veure en Toni Gomila damunt l’escenari i de gaudir de la música de Joan Carles Cortès, és tot un luxe. A més, veure els vint-i-nou escriptors manacorins tots junts destapant i descobrint per primera vegada el llibre que encara no ha vist ningú, considero que és una cosa difícil de repetir.

El llibre surt al carrer sota els auspicis de Món de llibres Edicions. És el primer i el darrer? O hi haurà pròximament iniciatives semblants?

Possiblement sigui el primer i el darrer, però això, com tot en aquesta vida, no es pot dir mai amb seguretat. Tal vegada d’aquí a uns 10 anys sigui interessant repetir l’experiència. De totes maneres, Mosaic de lletres, queda fet. Referent a si hi haurà altres iniciatives de ben segur que sí, encara que no tenen perquè assemblar-se a n’aquesta. L’important és gaudir sempre de les coses que ens agraden.

Notícia publicada a la revista Cent per cent dia 26 de març de 2009

Veure notícia: Cent per cent


Los escritores de Manacor riden tributo a la ciudad en un mosaico solidario

El teatro Municipal de Manacor acogió la presentación del libro Mosaic de lletres

El teatro Municipal de Manacor acogió el sábado por la noche, con gran éxito, la presentación del libro Mosaic de lletres, una recopilación de cuentos y poemas de 29 escritores que han nacido en Manacor.

El actor Toni Gomila condujo el acto y Sebastià Alzamora y Guillem Frontera fueron los encargados de presentar el volumen que ha sido posible gracias a la iniciativa de la librería Món de llibres. Los beneficios de la venta irán destinados a Aproscom, una entidad que trabaja para las personas con discapacidad intelectual.

Tanto Alzamora como Frontera elogiaron la iniciativa de Fausto Puerto y coincidieron en destacar que “Manacor es tierra fecunda de creadores” así como “la calidad literaria de los textos” El contenido es variado y tiene en común el homenaje que se hace a la ciudad de Manacor.

Notícia publicada a l'ULTIMA HORA dia 30 de març de 2009
 


 

   Los escritores, sobre el escenario del teatro, posando junto a la réplica gigante de la obra. 


Els “29 fantàstics” de Manacor, a escena

MANACOR

Va ser tot un èxit. El teatre Municipal de Manacor es va omplir per conèixer l’obra dels “29 fantàstics”. Així foren batiats ahir els 29 escriptors nascuts al municipi que han fet possible Mosaic de lletres, un recull de contes i poemes que va ser presentat dissabte vespre enmig d’una gran expectació. La iniciativa d’arreplegar tots aquests autors ha estat de Fausto Puerto, de la llibreria Món de Llibres. Tots els beneficis de la venda dels exemplars seran per a Aproscom, l’associació que des de fa 40 anys treballa a la comarca per a les persones amb discapacitat intel·lectual. L’acte de presentació d’aquest volum fou molt entretinguda. L’actor Toni Gomila va ser el conductor de la gala i la presentació del llibre va ser a càrrec dels escriptors Sebastià Alzamora i Guillem Frontera, que lloaren la ciutat de Manacor i, sobretot, coincidiren a destacar que és “terra fecunda d’intel·lectuals”. Alzamora va remarcar que aquesta iniciativa contribueix a “la continuïtat de la literatura catalana i a la nostra cultura”. Aixa mateix, va indicar que “el contingut d’aquest llibre és molt divers. És un llibre que es llegeix passant gust i que té en comú l’homenatge a la ciutat de Manacor”. Frontera va parlar de Mossen Alcover com “el gran monument que té Mallorca” i de la història i de la gran activitat cultural que bull dins Manacor. L’acte va incloure actuacions musicals i al final els escriptors varen pujar a l’escenari del teatre Municipal, on es va descubrir una rèplica gegant d’aquest gran llibre, que va arrencar els aplaudiments del públic. A.Bassa

 

ÀNIMA DE MANACORINS Alzamora i Frontera no dubtaren a descobrir al públic la seva admiració cap a Manacor. “A allò més gran a què pot aspirar algú és ser un escriptor manacorí”, digué Alzamora. Per part seva, Frontera va confessar que “des de nin volia ser manacorí. Era per mi la gran metròpoli”.

Sebastía Alzamora, Guillem Frontera i Toni Gomila

Notícia publicada al DIARI DE BALEARS dia 30 de març de 2009

Veure notícia : http://dbalears.cat/arxiu/pdf/317/54


Una treintena de escritores de Manacor participan en ´Mosaic de Lletres´, una recopilación de cuentos y poemas

T. OBRADOR. MANACOR. El teatro municipal de Manacor acogió el sábado la presentación del libro Mosaic de Lletres, de Edicions Món de Llibres en colaboración con distintas empresas, entidades y establecimientos. Se trata de una recopilación de cuentos y poemas de 29 escritores de Manacor y cuyos beneficios irán íntegramente destinados a la asociación Aproscom.

Toni Gomila condujo un evento que atrajo a numeroso público y donde Guillem Frontera y Sebastià Alzamora fueron los encargados de presentar el volumen. Tras la breve explicación, Joan Francesc Cortès ofreció un recital de piano.
Fausto Puerto, impulsor de esta iniciativa, expresó su satisfacción por la actitud de los autores, entre los que figuran nombres como Damià Durán, Jaume Capó, Maria Antònia Oliver, Jaume Santandreu, Josep Maria Fuster, Lluís Massanet, Bernat Nadal, Jaume Mesquida o Tomeu Matamalas. Además de resaltar la calidad de los relatos originales que integran este libro de unas 240 páginas, Puerto y un considerable número de personas reivindican la instauración de un premio literario de prestigio en la capital del Llevant.

Notícia publicada al DIARIO DE MALLORCA dia30 de març de 2009

Veure notícia : Diario de Mallorca


Escriptors manacorins reunits en un sol llibre

La llibreria Món de llibres de Manacor s’ha proposat reunir en un sol volum els millors escriptors manacorins del moment. Mosaic de lletres és el títol d’aquest treball, editat per lamateixa llibreria i per al qual ha proposat a tots els literats vius nascuts en aquesta ciutat l’aportació d’un conte o d’un poema inèdits, ambientats si pot ser a la capital del Llevant. La resposta ha estat bona i, finalment, són 29 els autors que han omplit les 243 pàgines de què consta l’obra.

Mosaic de lletres, que ha estat confeccionat, maquetat i imprès per empreses cent per cent manacorines, es donarà a conèixer el proper 28 de març al teatre de Manacor. Guillem Frontera i Sebastià Alzamora seran els encarregats de presentar el volum el mateix dia que sortirà al carrer, al preu de 20 euros . Els beneficis generats per la venda dels exemplars es destinarandemanera íntegra a Aproscom. Entre els escriptors presents al llibre hi ha noms proa coneguts, com ara Josep Lluís Aguiló, Maria Antònia Oliver i Bernat Nadal, entre molts d’altres.  

Notícia publicada al DIARI DE BALEARS dia 10 de març.

Veure notícia : http://dbalears.cat/arxiu/pdf/297/47

El volumen ´Mosaic de lletres´ reúne a 29 escritores de Manacor en una iniciativa solidaria en el Teatre Municipal

LLORENÇ RIERA. Manacor está a punto de consolidar un singular fenómeno literario. A partir de una iniciativa desplegada en todos sus aspectos por la libreria Món de Llibres, el próximo 28 de marzo se presentará en el Teatre Municipal el volumen de cuentos y poemas, Mosaic de lletres, en el que 29 autores locales aportan otras tantas creaciones originales hasta reunir un total de 278 páginas. El proyecto, dirigido por Món de Llibres, tiene un exclusivo sello local y persigue, a la par, fines culturales y sociales.
Los escritores han ambientado sus poemas o cuentos en Manacor, la obra ha sido impresa y patrocinada por empresas de este término municipal y los beneficios que reporte la venta de los ejemplares de Mosaic de lletres serán destinados integramente a Aproscom, una entidad sin ánimo de lucro que desde hace 30 años expande su actividad en favor de las personas de la comarca con discapacidad intelectual.
Entre los autores que han colaborado con la obra que se presenta el día 28 figuran nombres como los de Jaume Capó, Damià Durán, Josep Maria Fuster, Lluís Massanet, Tomeu Matamalas, Jaume Mesquida, Bernat Nadal, Maria Antònia Oliver o Jaume Santandreu. La presentación será conducida por el actor Toni Gomila y contará con la intervención de los escritores Sebastià Alzamora y Guillem Frontera. Joan Francesc Cortés Ribot aportará la parte musical al acto.

Notícia publicada al DIARIO DE MALLORCA dia 20 de març de 2009

Veure notícia : Diario de Mallorca


Una publicación recoge 29 cuentos y poemas de escritores de Manacor

Los beneficios se destinarán a una asociación que trabaja para mejorar la integración de las personas con discapacidad intelectual

GUILLEM MAS
Un total de 29 escritores de Manacor formarán parte de una publicación titulada Mosaic de Lletres, que recoge cuentos y poemas inéditos ambientados en el municipio.
Este proyecto saldrá a la luz gracias a una iniciativa de la librería Món de Llibres, dirigida por Fausto Puerto, que destinará sus beneficios a Aproscom, asociación sin ánimo de lucro que desde hace 30 años trabaja en la comarca de Manacor para mejorar la calidad de vida y la integración de las personas con discapacidad intelectual. Así, esta selección de cuentos y poemas contará con la colaboración de los autores Josep Lluís Aguiló, Gabriel Barceló, Josep Boix, Joan Bonet, Tomàs Bosch, Jaume Capó, Albert Carvajal, Joan Antoni Cerrato, Damià Duran, Antoni Ferrer, Tomeu Ferrer, Josep Maria Fuster, Tomàs Garau, Magdalena Gelabert, Joan Gomila, Antoni Gomila, Gabriel Juan, Joan Llodrà, Lluís Massanet, Tomeu Matamalas, Jaume Mesquida, Bernat Nadal, Mariantònia Oliver, Joan Miquel Ramírez, Josep Maria Salom, Jaume Santandreu, Miquel Sureda y Antoni Tugores.

La publicación saldrá a la venta coincidiendo con el día de su presentación el próximo 28 de marzo, a partir de las 20.00 horas, en el Teatre Municipal de Manacor.

El acto será conducido por Antoni Gomila, mientras que el libro lo presentarán los escritores Guillem Frontera y Sebastià Alzamora con la colaboración musical de Joan Francesc Cortès.

Notícia publicada a l'ULTIMA HORA dia 24 de març de 2009

Veure notícia : http://www.ultimahora.es/segunda.dba?-1+10+467143

Presentació de Mosaic de lletres.

FAUSTO | 24 Març, 2009 09:00

*********

ESTAU TOTS CONVIDATS!!!

 

 

Hablar de Cortázar

FAUSTO | 19 Març, 2009 08:00

Una mesa. De madera. Un pan. Aún caliente. Un cuchillo.
Puede ser invierno, en todo caso no hay nubes.
La luz carece de matices, ideal para un observador que con su mirada justifica el mundo. Un gato es territorio fijo, límite armonioso; un gato no viaja, su órbita es lenta y pequeña, va de una mata a una silla, de un zaguán a un cantero de pensamientos; su dibujo es pausado como el de Matisse,...
Alguien se acerca al pan y corta un trozo, entonces billones de hormigas inician su marcha, y cientos de elefantes se lanzan al barro y todos los peces nadan en círculo y se ven en perfecto orden simultáneo todos los granos de arena de un desierto y todos los pájaros que en este momento pasan volando, menos el que agotado se dejó caer al mar, y una niña que llora y un asesino que duerme plácidamente y todos los que tienen miedo y los que ríen y diez migas que caen sobre la superficie lustrosa de la mesa.
Una simple acción que no lleva más de unos segundos y que genera una serie de hechos infinitos.
Y entonces saber con certeza que se ha realizado una acción irreparable, que nada en el universo volverá ser como era antes de que ese trozo de pan fuera cortado.
¿Cómo comer una tostada con inocencia?
¿Cómo ignorar la majestuosidad de dar un paso, de mover un brazo o de abrir una puerta?

Ya lo decían los antiguos: la mayor aventura es abrir la puerta de calle y salir.
Wakefield que salió a dar una vuelta y que durante años se instaló en una habitación secreta desde la que observaba la angustia y la costumbre de su familia.
Un día cualquiera desapareció y luego, otro día cualquiera, volvió al hogar.
A veces pasa algo irreversible, tan irreversible como cortar un trozo de pan.
Alguien abandona a alguien.
Y el abandonado descubre el secreto del universo.
Solo y herido, puro extranjero de sí mismo y del mundo, ejecutado su ego artificioso por un límite de acero, ve con claridad que hay otras voluntades, que hay otros deseos y que nunca es el suyo el sendero a seguir, el de los pasos obligados que conducen a la calma y a la alegría.
¿O no trata acaso de eso El Aleph y la gran mayoría de los tangos?
Para comprender lo que se observa hay que “extrañarse”, salir del conjunto de certezas y dejar de ser uno mismo.
Y ser nadie. Como Odiseo.
Aprender a ver despersonalizando.
Aprender a comprender despersonalizando.
Ver sin apropiarse.
Sentir sin poseer.
Vivir sin temor.
Temer sin temblar.
Hablábamos del pan y de la mesa y del cuchillo.
Y en el momento del corte saber que la lógica es un lenguaje formal inventado por los hombres.
¿Qué lógica rige en los mundos deshabitados?
¿Hay matemática independiente de la mente humana?
El cerebro.
Volvemos al viejo tema de la víscera atrapada en una caja cerrada al exterior que sin embargo crea el universo y lo hace tangible, y le da olor a jazmín, y le da turgencia y almíbar y pus y rosas y alegría y enfermedad y muerte.
Y genera la misteriosa  necesidad de la literatura como consuelo o explicación.
La belleza y el conocimiento igualados al hambre y al sexo.
La ficción como salvoconducto para sobrevivir.
Para incorporar nuevos diseños del mismo viejo mundo.
Es innegable que nuevos modelos explicativos expresados con seducción y rigor mejoran la salud del clásico concentrado cerebral: el puro espíritu.
Pero bueno, he ido muy lejos y aún no me he presentado.
Soy la voz que escuchas en tu cabeza.
Soy la presencia que en tiempo real refuta la línea del tiempo que falsamente dice que esto fue escrito hace cuarenta y ocho horas.
Aquí y ahora vamos fluyendo mi voz y tu comprensión y creamos juntos la obra.
Y así llegamos a la gran pregunta,  la única que merece ser respondida, la ya clásica formulación de Cortázar en uno de los posibles inicios de Rayuela y en el final de nuestra conversación; luego yo callaré y tú desaparecerás:

¿Encontraría a la Maga? Tantas veces me había bastado asomarme, viniendo por la rue de Seine, al arco que da al Quai de Conti, y apenas la luz de ceniza y olivo que flota sobre el río me dejaba distinguir las formas, ya su silueta delgada se inscribía en el Pont des Arts, a veces andando de un lado a otro, a veces detenida en el pretil de hierro, inclinada sobre el agua.  Era tan natural cruzar la calle, subir los peldaños del puente, entrar en su delgada cintura y acercarme a la Maga que sonreía sin sorpresa, convencida como yo de que un encuentro casual era lo menos casual en nuestras vidas, y que la gente que se da citas precisas es la misma que necesita papel rayado para escribirse o que aprieta desde abajo el tubo de dentífrico.”

Gabriel Bertotti

Mosaic de lletres, escriu Manacor (V)

FAUSTO | 17 Març, 2009 07:30

   Ja falta ben poc per a que surti a la venda MOSAIC DE LLETRES. Ara que totes les feines estan gairebé concloses, només resta acabar d’organitzar alguns detalls de l’acte de presentació, que tindrà lloc dia 28 de març al Teatre de Manacor, al qual hi esteu tots convidats. L’espera, barrejada amb la il.lusió de tenir el primer exemplar a les mans, es fa eterna.

Les llibreries que estiguin interessades en adquirir exemplars de MOSAIC DE LLETRES, ho podran fer a partir de dia 1 d’abril a través d’aquests dos distribuïdors:

EDITORIAL MOLL per a les llibreries de les Illes Balears
UDL per a les llibreries de Catalunya i València.

El llibre tindrà un PVP de 20 euros.

HI HA MATINSLluís Massanet Galmés

Hi ha matins, despertar-se, mirar la pinassa
que desdibuixa els caires del corral
humit per la pluja insistent
d'aquests dies.
El baf i la fullaraca que s'eixuga
sota el sol que ha tret l'orella
rere els niguls pastosos de la platja.

LAMPEDUSATomeu Matamalas Grimalt

   Si ara em dispòs a contar-te aquesta història inexplicable, Miquel, és perquè crec que, després dels quatre anys que fa que assisteixes a les meves classes de dibuix i pintura, em coneixes prou com per entendre que no som ni un boig, ni un sonat, ni un fabulista.
Ja fa deu anys que visc a Manacor, aquí mateix on som tu i jo ara, al 23 del carrer dels Obradors, on tenc la vivenda i l’acadèmia de pintura, o el taller, o el que li vulguis dir. Vaig venir de Valldemossa a Manacor tan sols per pintar el retaule de l’oratori de Son Cifre i ja ho veus: m’hi he quedat de manera definitiva...

ENTRE QUATRE PARETS BLANQUESMiquel Sureda Sureda

   Estimada Antonieta; avui és un dia molt trist per a mi, estaré quinze llargs dies sense veure’t. Per això avui començ aquesta carta escrita a llapis, en una plagueta que em vaig comprar, ja que sabia que d’ajagut dins el llit no podia emprar ni la ploma ni el tinter.
Em queden dues setmanes d’estar a les severes ordes del nostre metge de capçalera don Joan Lliteres, que com tu saps em va dir quinze dies de repòs absolut, si em vull curar d’aquest constipat mal duit.

MEMÒRIES DEL SANT CRIST - Bernat  Nadal Nicolau

   Més val que em prengui amb humor el meu solitari destí. Els inconformistes, aquells que clamen per la veritat, ja sabem que resten sols gairebé sempre. És cert que hi ha gent que s’hi apropa o els segueix, però el seguiment és un reflex de la manca de projectes propis i prest o tard s’exhaureix. Al cap i a la fi els humans naixen sols i nus i moren sols i, de vegades nus, en tot cas ningú no s’emporta res al més enllà de tots els límits i, mentre arriba l’hora, qui més qui menys ha de portar la pròpia creu.

EL VIMaria-Antònia Oliver

   L'home duia els calçons arremangats part damunt els genolls i mirava atentament com el suc pastós regalimava, cadenciós, cames avall i s'escolava entre els dits dels peus.
Tota la casa feia olor de festa, des que entraves per la portalada d'arc rodó fins que arribaves al corral.
Les dones, però, no feien olor de festa. Feien olor de feina. Estaven rabioses amb l'home que, l'un any sí i l'altre també,  armava, toixarrut, un “calaportal” com aquell. En Colau va decidir no fer cas de les dones però va anar ben alerta a no entravessar-se amb cap d'elles. Les dones ni se'n van témer, que ell corria per allà.

La metamorfosi. Franz Kafka. Les portes de l’ànima. (3ª part)

FAUSTO | 12 Març, 2009 08:00

- Què és l’ànima humana ?
- Un llampec de claredat dins l’obscuritat eterna. Un instant de llum i de música abans del silenci.
- I què és un raig de llum dins la fosca?
- Una senyal. 
- I a qui va dirigida?
- Fill meu, si et responc això, ja ho sabràs tot. De què parlaríem demà?

                                                                                                      Llibre de l’oblit

Tancar la portaOjo de Dios

    Fa uns mesos, acompanyat d’un client, fullejàvem abstrets un llibre de gran format de l’editorial RBA titulat Cosmos. Les imatges d’estrelles, nebuloses i galàxies ens tenien a ambdós hipnotitzats i en silenci. En acabar, ell va dir: -Realment, quin sentit té l’existència de tanta bellesa?. La meva resposta, intencionadament egocèntrica, ens va fer riure: -Aquesta bellesa existeix per a que nosaltres la puguem mirar.

Més tard, vaig estar cavil.lant que si donéssim per vàlida (en una espècie de joc metafísic) la meva contesta i acceptéssim la seva premissa com si fos un dogma, se’ns plantejaria una variant de la mateixa qüestió prou intrigant: Les coses existeixen per a què algú les observi o existeixen quan algú les observa?. El sentit comú ens duu d’entrada a decantar-nos per la primera opció perquè les implicacions filosòfiques inherents a la segona ens acosten a un inquietant abisme. Sens dubte ens sentim còmodes pensant que els objectes segueixen al seu lloc amb independència de l’observador i que, a sobre, la seva presència és un luxe destinat als nostres ulls. Això ens tranquil.litza malgrat ens faci prescindibles però a canvi, ens reconforta la sensació de que tot té una continuïtat i que, afortunadament, els nostres descendents podran gaudir-la. Tanmateix acceptar que la matèria i el paisatge que veiem són només fiables quan quelcom els experimenta a través dels sentits, se’ns fa costa amunt. Per aquest motiu, ens desorienta la següent pregunta: Si no hi hagués ningú, com podríem constatar o descartar que l’univers és real?. Sembla que ens manca un sol ésser viu, un voyeur, que representi a tota la humanitat, per certificar que el terra que trepitgem continua sota els nostres peus. D’altra banda, si concloem que per existir és necessari una mena de vigilant, tard o d’hora acabarem demanant-nos: Qui ens vigila a nosaltres?.

Hi ha una llegenda saxona de principis del segle XI que em serveix per explicar el que vull dir. Lady Godiva, casada amb el comte Leofric, senyor de Coventry, era una bella dama coneguda per la seva bondat. Compungida pel sofriment del seu poble, un dia demanà a l’espòs que rebaixés els imposts als seus súbdits. Aquest, acceptà amb la condició de què ella passegés pels carrers de Coventry muntada a cavall i completament nua. La dama accedí. Abans, però, acordà amb els veïns de la vila que aquell dia, per tal de respectar la seva nuesa, romandrien tots dins les seves cases amb les portes i les Cliqueu per veure la pintura completa de John Collier.finestres tancades. Així ho va fer tot el poble a excepció d’un sastre anomenat Peeping Tom que no va poder resistir la temptació de contemplar, a través d’una escletxa, la formosa jove mentre recorria els carrers desèrtics. La llegenda diu que a causa d’haver mirat, el sastre, de forma inexplicable, es quedà cec i Leofric baixà els imposts.

Peeping Tom és un personatge essencial. Si ell no hagués trencat les normes, qui confirmaria que Lady Godiva va desfilar nua pel poble? Podria no haver-ho fet si, per exemple, en el darrer moment, el comte hagués desistit de la seva demanda. Tenim clar que si ningú no l’havia de veure era irrellevant sortir o deixar de fer-ho.

Kafka ens proposa un trencaclosques similar, encara que més enrevessat, quan delega al nostre intel.lecte la responsabilitat d’interpretar una realitat ambigua que sembla contradir, sistemàticament, allò que ens descriuen els personatges. Crec que serà difícil que es torni a repetir, al llarg de la història de la literatura, un fenomen tan curiós i complex com el que experimentem el lector de La metamorfosi i el pobre Gregor Samsa. Ambdós observem els mateixos esdeveniments; Gregor de manera directa i nosaltres indirectament a través dels seus ulls, però l’encert de tot plegat resideix en què aquestes dues realitats no es corresponen. L’escarabat només veu el bé i la part positiva de cada una de les decisions que agafa la seva família. És la visió d’una ànima bondadosa. Gregor mai no considera un acte de maldat el rebuig i la reclusió a la que els seus parents l’aboquen. Fins i tot es compadeix de la desgràcia que han de suportar!. La seva perspectiva de la situació, des del nostre punt de vista és incompleta. Afligits, entenem i suportem amb impotència les vexacions i la vertadera solitud del monstre. La simbiosi que Kafka aconsegueix entre lector i protagonista és un dels encerts més sorprenents del relat. Solapar els dos mons d’una manera tan afinada ens provoca una desconcertant percepció dels esdeveniments, alhora que ens deixa una persistent sensació de desempar.

Aquest exercici literari pot ajudar-nos a esbrinar com és l’ànima del protagonista i a intuir quines són les obsessions de l’escriptor. El fill dels Samsa és un personatge que s’aïlla, que es resigna, que dorm amb les portes tancades no per amagar secrets sinó per protegir-se. Sabem que no té amics, que dedica gairebé tot el seu temps a fer feina i que els membres de la seva família són una mena de paràsits que li xuclen la sang. Davant d’aquestes circumstàncies, pensem que el més oportú seria fugir i canviar de vida. Emperò Gregor és incapaç d’abandonar els seus. La situació es fa insostenible. Només li resta una opció: mudar. L’embolcall d’escarabat és tan sols una manera radical i desesperada de fer-ho. La closca esdevé una armadura que el resguarda però que, malauradament, el projecta com a monstre i l’empresona dins ell mateix. Recordem que el coleòpter és qui obre les portes i són sempre els altres qui les tanquen. Aquest detall, que Gregor no entén com un acte maliciós, ens retrata la baixesa moral dels Samsa. D’aquesta manera l’autor aconsegueix que siguem els lectors qui completem el relat. És a dir, Kafka ens fa imprescindibles."Todo el conocimiento, la totalidad de preguntas y respuestas se encuentran en el perro."

Al final de la seva existència, el gran escriptor txec, fa una cosa semblant i utilitza el seu amic Max Brod com un engranatge per resoldre el seu destí. Sabem que Kafka no va publicar quasi res en vida i que en el seu testament va deixar escrita una insòlita i darrera voluntat: demanava que Brod, en un impuls contrari i allunyat de la naturalesa de tot artista, s’encarregués de cremar la seva producció literària cosa que, per fortuna nostra, el seu apoderat no va fer. Pareix, amb aquesta resolució, que Kafka volgué prescindir dels seus observadors potencials. Destruir l’obra equival a renunciar a la glòria, a desaparèixer dins l’anonimat. La pregunta que segueix és inevitable: per què no va cremar ell mateix els texts?. Si no desitjava que ningú els llegís, sembla la reacció més lògica. Potser no es jutjava capaç?; O, potser tenia clar que Max Brod desobeiria la seva darrera voluntat?.
 
Kafka, com tots els escriptors amb talent, podia suposar que les seves paraules el sobreviurien però també entenia que res és etern. Davant això, incapaç de decidir-se, va tirar una moneda enlaire: cara o creu. Tanmateix deixar aquesta gran responsabilitat en mans d’un amic d’arrelades conviccions religioses, no és una determinació absenta de risc. En aquest cas la moneda va caure de cara.

Algú digué que tot és vanitat. L’ànima de Kafka, com totes les ànimes del món, es va debatre entre l’anhel de perdurar i l’acceptació de la seva futilitat. Perquè al final, així com el disc de vinil necessita l’agulla del reproductor i la bobina de pel.lícula el llum del projector, tots necessitem l’amor d’una altra mirada per completar-nos. Començar un llibre és com obrir la porta d’un sòtil llargament clausurat; dintre ens esguarden la memòria vestida de pols i els records oblidats d’una vida passada. Tal vegada entre mobles i bauls, entre balancins i canteranos, algú encuriosit ens observa; mantinguem les portes obertes. 

Fausto Puerto

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS