Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Els 43 articles de l’any i les vacances d’estiu

FAUSTO | 22 Juliol, 2009 08:43

   Penso que enguany no té molt de sentit publicar l’anual relació dels llibres més venuts. Tothom sap de sobra quines són les tres o quatre primeres novel.les d’aquesta llista. Per això m’he estimat més recopilar, en un únic i voluminós post, tots els articles que, amb la inestimable col.laboració dels amics de la llibreria, hem publicat al llarg de la temporada. Vist amb perspectiva és al.lucinant la feina que es pot arribar a fer en un any. Les 43 recomanacions que segueixen poden ajudar el lector indecís que encara no té clar quin llibre emportar-se a la platja.

Abans de partir de vacances vull agrair a tots els col.laboradors les seves selectes aportacions i a tots els lectors d’aquest bloc el seu seguiment.

Tornarem el mes de setembre amb moltes novetats i amb més ganes que mai de continuar parlant de llibres i lectures.


Arrels de Llum 

per 

Miquel Ángel Lladó

Relatos. Kipling

per

Fausto Puerto

Escorxador-5

per

Tomàs Bosch

 

 

 

 

 

Hemingway y Tiempo

per

Gabriel Bertotti 

 

 

 

 

 

Dissabte

per

Tòmas Bosh

 

 

 

 

 

Obra Narrativa

per

Pere Rosselló Bover

El Aleph

per

Fausto Puerto

Els silencis de Maria

per

Antoni Ferrer

Philip K. Dick y Realidad

per

Gabriel Bertotti

Lo que está mal...

per

Fausto Puerto

Llunari

per

Antoni Riera

El olvido de la razón

per

Gabriel Bertotti

Miquel de Palol

per

Joan Binimelis

Bandera detrás de la niebla

per

Fausto Puerto

La nuesa i el verí

per

Fausto Puerto

Las mujeres de mi vida

per

Gabriel Bertotti

Una educación política

per

Llorenç Carreres

Sauce ciego, mujer dormida

per

Daniel Capó

 

 

 

 

 

 

El vigilant en el camp

per

Marta Sancho

 

 

 

 

 

Elogio del individuo

per

Tomeu Matamalas

 

 

 

 

 

Vacío perfecto

per

Fausto Puerto

 

 

 

 

 

Márai y Muerte

per

Gabriel Bertotti

 

 

 

 

 

Escopiré sobre la vostra...

per

Tòmas Bosch

 

 

 

 

 

Conversaciones con un...

per

Joan López Ferré

La metamorfosi (1ªpart)

per

Fausto Puerto

La metamorfosi (2ªpart)

per

Fausto Puerto

La metamorfosi (3ªpart)

per

Fausto Puerto

Hablar de Cortázar

per

Gabriel Bertotti

Lo peor de todo

per

Tòmas Bosch

Conocer y Leer

per

Gabriel Bertotti

Indignació

per

Marta Sancho

Vida secreta

per

Fausto Puerto

El capote

per

Fausto Puerto

B. Traven y Fracaso

per

Gabriel Bertotti

Zona

per

Tomeu Matamalas

Poesía vertical

per

Fausto Puerto

La respuesta de Miles

per

Gabriel Bertotti

Dràcula

per

Sus Mateu

Los papeles póstumos

per

Fausto Puerto

Quieto

per

Gabriel Bertotti

La isla

per

Miquel Angel Cabrer

Mitologías de invierno

per

Fausto Puerto

Un llibre aplegarà relats

de escriptors manacorins

Vint- -nou manacorins,

vint-i-nou autors

Onze mecenes i

un mosaic de lletres

Presentació

Mosaic de lletres

Mosaic de lletres,

ja a la venda!!

Mosaic de lletres,

el més venut


Fins el setembre i bones vacances a tots!!

 

Mitologías de invierno. Les altres vides de Pierre Michon

FAUSTO | 16 Juliol, 2009 07:00

   A les 10 del matí del passat dia 8 de juliol, mentre obria la llibreria i encenia l’ordinador, encara creia que l’horabaixa començaria a llegir un llibre que tenia reservat amb la il.lusió i les expectatives de qui és a punt d’emprendre un viatge a un lloc llunyà i inexplorat. L’obra en qüestió comença amb unes paraules tan solemnes i evocadores com la lluna plena:

En el sonido de la campana del monasterio de Gion resuena la caducidad de todas las cosas. En el color siempre cambiante del arbusto de shara se recuerda la ley terrenal de que toda gloria encuentra su fin. Como el sueño de una noche de primavera, así de fugaz es el poder del orgulloso. Como el polvo que dispersa el viento, así los fuertes desaparecen de la faz de la tierra.

La bellesa incontestable i l’èpica continguda en aquest inici memorable em feia imaginar, per anticipat i amb goig, les batalles heroiques, les gestes dels guerrers samurais, les intrigues de palau, les tragèdies dels que s’estimen i les delícies de la prosa oriental que m’esguardaven entre les pàgines del gruixut volum. Poc m’afigurava que el mateix dia a les 8 de l’horabaixa, mentre tancava la llibreria i apagava l’ordinador, ja hauria concebut les senzilles línies d’aquest article sobre un altre llibre esplèndid del que, tan sols, havia llegit tres relats i del qual, unes hores abans, no en tenia dins la memòria més que el record d’unes petjades a la portada i unes confoses idees sobre el prestigi del seu autor.

Tres persones relacionades amb el món de l’edició, la distribució i la venda de llibres són els culpables de què llegís Mitologías de invierno abans de Heike Monogatari.

La primera d’elles, Diana Zaforteza (editora d’Alfàbia), em va telefonar aquell mateix matí damunt les 11. Volia interessar-se per la distribució i l’acollida del seu segell editorial. Parlàrem una estona i em recomanà que llegís els relats de Pierre Michon que acabava de publicar. Una hora més tard, Rafel Sánchez, un “traficant” de llibres que llegeix llibres, entrà a visitar-me. Enllestírem unes feines i després parlàrem de les darreres lectures de les que havíem gaudit. Em digué que acabava de començar el pròleg d’un llibre titulat Mitologías de inverno perquè un llibreter de la Ciutat de Barcelona, a qui ambdós coneixem (encara que jo només de manera virtual), li havia comentat que era sensacional.

Vaig pensar que tot plegat eren massa senyals per no fer-ne cas. El migdia, després d’acomiadar-me d’en Rafel i mentre em dirigia cap a casa vaig decidir invertir l’ordre de les meves lectures.

Habitualment no tinc temps de llegir a la llibreria però si trobo un moment per fer-ho sempre és a darrera hora. Aquell mateix capvespre vaig començar Mitologías de invierno. Els tres primers relats em transportaren a una època llunyana: vaig viatjar a cavall acompanyant el rei de Kildare per les terres del sud d’Irlanda; vaig contemplar la mort de Brigid desplomada vora el rosal; vaig ésser còmplice del robatori d’un antic llibre de salms a la biblioteca del monestir de Moville. Les paraules, ordenades de forma perfecta, em tenien hipnotitzat i desconcertaven el meu pols de la mateixa manera que ho faria el descobriment d’una llàgrima en els ulls de la persona que més estimo.

Ara, dos dies més tard, mentre acabo aquest article, les campanes del monestir de Gion em reclamen. Som el mateix llibreter de sempre però amb una subtil diferència: admiro amb més intensitat, si és que això és possible, a tots i cada un dels escriptors que, com Pierre Michon, conviuen dins aquest bloc. Tinc clar que mai no faré res més que allò a què estic destinat. Som un lector discret, però he descobert que els reis i els guerrers si callo i no dic res em deixen viatjar al seu costat. Quan ells moren, sovint malferits entre els meus braços, els ploro i els recordo durant un temps, després giro la pàgina i em resigno a la meva condició d’home invisible. Reconèixer i acceptar les carències de la pròpia prosa és l’únic preu que he de pagar al final de cada gran llibre.

L’horabaixa, si la jornada no em depara una altra sorpresa, trepitjaré per primer cop el camí que em portarà fins a la vora de l’arbust de shara. Sé, amb certesa, que el vent dispersarà la pols i les poquíssimes senyals que hagi pogut aixecar amb les meves passes. Somric.

Fausto Puerto

La isla. Drama silenciós a l’illa

FAUSTO | 09 Juliol, 2009 07:00

  

Ambientada en una illa indefinida però real de l’actual Croàcia, prèvia a la II Guerra Mundial, Giani Stuparich (Trieste 1891- Roma 1961) recrea una història tan tràgica i verídica com quotidiana. És la història d’un fill que acompanya el seu pare malalt terminal a l’illa natal d’ambdós amb la voluntat d’acomiadar-se’n. La tensió davant la mort imminent, sabuda i no confessada per part dels dos, la gravetat de la malaltia i la cerca desesperada d’esperances, l’ocultació de sentiments, la descripció, tràgica, d’una quotidianitat senzilla, i la voluntat de sobreviure, fan d’aquest relat, sobri però de colpidor realisme, una història propera, lluny de l’èpica literària que sovint ens sostreu de la realitat.

Rere els successos, gens extraordinaris, hi ha el rerefons del paisatge d’una illa més petita que Eivissa, immersa en un Mediterrani brillant, d’una mar tranquil.la i acollidora, idíl.lica i enyorada pels dos protagonistes com escenari de llurs biografies, que posa de relleu la força dramàtica del relat. Dramatisme magistralment contingut, dolor que resulta trasbalsador precisament per la seva càrrega de normalitat i quotidianitat en la vida de milions d’éssers humans.

"De nuevo, la duda de que su padre tuviera una conciencia clara de su mal le impidió responder y le produjo una profunda sensación de angustia. ¿No hubiera sido quizá aquel el momento de hablar con la misma sencillez y franqueza?"

"Sabía que más allá, en la otra habitación, cerca, respiraba su hijo. Le daba una sensación de seguridad, nueva y apacible. Nunca había sentido la necesidad de que nadie fuera su sostén; pero ahora un misterioso temor, que había anidado en el fondo oscuro de su ser, lo llevaba a mirar en torno a él, como buscando una criatura que le infundiera valor. ¡Su hijo! Tenían poco que decirse; pero qué sencillo era sentirse unidos."

"...las casas del pueblo arracimado en torno al puerto fluctuaban todavía, medio dormidas en la penumbra, cuando de repente fueron sacudidas por un cálido río de luz que se volcó sobre ellas: el sol había salido de golpe. El hijo cerró los ojos y sintió que le corría por todo el cuerpo un lento escalofrío: tuvo la sensación de ser él la criatura abandonada y moribunda que estaba sufriendo al otro lado."

Miquel Angel Cabrer

Quieto. Y sin embargo...

FAUSTO | 02 Juliol, 2009 07:00

La vida no debería estar allí.
El hecho normal sería un mundo vacío.
Y sin embargo, hay niños.

Había oído hablar de Marius Serra. Sabía que además de narrador y ¡enigmista! se dedicaba a una actividad denominada ludo lingüística. Sólo por eso me caía bien.

Todo lo que hay, ha surgido de la posibilidad más improbable.
El heroico espermatozoide que sobrevivió y penetró al óvulo fue recompensado con un ser humano que haría, en el futuro, exactamente lo mismo que él: avanzar a toda leche hacia adelante, sin esperanza ni deseo.

Y así fue concebido Lluís Serra Pablo, alias Llullu, hijo quieto de Mercè y Marius; como casi todos, mezcla de azar, de amor, de la pericia de un espermatozoide y de la paciencia de un óvulo.

Llullu, el pequeño indefenso que parece desperezarse, nació con una grave encefalopatía que la ciencia neurológica aún no ha sido capaz de definir.
¿Cómo aceptar su discapacidad con grado de disminución del 85%?
Carla, la hermana mayor, le susurra sus secretos al oído; secretos que Llullu no puede escuchar y que por eso nunca contará a nadie.

Lluís es nuestro segundo hijo. Tiene unas necesidades un poco peculiares, pero eso sólo significa que estamos más pendientes de su fragilidad”.

La primera parte del libro trata de las trashumantes aventuras de unos padres generosos que, ante la extrema vulnerabilidad de su hijo, se sienten más valientes que nunca.

 “La idea era relacionar de forma inversamente proporcional sus kilogramos de peso con los kilómetros de distancia que recorreríamos”.

Roma, de Creta a Escocia, de la costa atlántica del Canadá a la del pacífico, del círculo polar ártico finés a Hawai.

Nuestro objetivo es que ni su hermana ni nosotros dejemos de hacer nunca nada de lo que haríamos si no tuviera que ir por el mundo al 15 % de rendimiento. No siempre es posible, pero la mayoría de veces se trata sólo de hacerlo de otra manera”.

Cumplir así con el mandato: incorporar tus hijos a tu vida.
No tu vida a la de tus hijos.

La segunda parte es un milagro.
En ella Llullu, que no puede caminar, pensar, hablar o mirar, corre quieto como la hoja que cae.
                               Amo, pero no lo recuerdo.
                               Me aman, y no lo olvido.
                               Nunca caeré en el olvido.

Gabriel Bertotti

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS