Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.
FAUSTO | 22 Abril, 2010 07:09
(Aquest text va ser llegit a la presentació de “Miracle a Llucmajor” de Sebastià Alzamora, el 15 d’Abril del 2010, al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor)
Quan començava a preparar aquest text vaig pensar que no estaria de demés partir recordant que, en aquestes alçades, Sebastià Alzamora és ja l’autor de sis llibres de poemes i que la novel.la que avui presentam és la que fa cinc de les que ha publicat. Com a escriptor ja té una quantitat d’obra considerable a les llibreries. A més, algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, al francès, a l’hebreu, a l’italià, al portuguès i a l’anglès. També afegiré que ha estat guardonat amb els premis literaris següents: Salvador Espriu, Documenta, Ciutat de Palma, Jocs Florals, Josep Pla i Carles Riba.
Jo no sé si, com molts diuen, això dels premis literaris i l’èxit comercial són molt significatius en aquesta cosa tan complicada de la “qualitat literària”, però el que els puc afirmar, sense cap dubte, és que com fa la dita “alguna cosa tindrà l’aigua quan la beneeixen”. Jo, personalment, estic convençut que Sebastià Alzamora, de Llucmajor, és en aquests moments l’escriptor més complet que tenim a les Balears. Utilitzant un símil d’alta cultura podríem dir que Messi és el Sebastià Alzamora del futbol.
Vaig tenir la sort de ser un dels primers lectors d’aquesta novel.la. I una de les raons per les quals en Sebastià em va demanar que fes aquella lectura de prova de Miracle a Llucmajor era precisament pel meu desconeixement de la història verídica de Pere de Son Gall. Ell pensava que jo podria llegir-la sense idees preconcebudes. I els puc dir que, partint de l’anècdota vital de Pere de Son Gall, Sebastià Alzamora ha escrit amb molta mestria una història lluminosa i plena de meravelles.
Evidentment, i crec que és important dir-ho abans que algun integrista de la llucmajoritat i dels seus símbols s’enfadi, vull recalcar que en aquesta novel.la Sebastià Alzamora no ha volgut escriure la crònica de Pere de Son Gall sinó que el que ha fet ha estat escriure una història protagonitzada per un personatge que s’anomenava Pere de Son Gall i que volia fabricar una aeronau d’enlairament vertical al Llucmajor dels anys 20.
Amb aquesta matèria primera, Alzamora ha escrit una història que és una celebració de l’amor, de l’amistat i de la passió. Una narració de les bones, de les de veres... capaç d’enganxar i emocionar el lector més escèptic.
I sense voler rompre la festa m’agradaria contar alguns detalls d’aquest relat. Un jove, en Pere de Son Gall, durant el funeral del seu pare, s’enamora, a primera vista, de Maria Boscana, la filla de Jaume Boscana, enemic secular de la família. Aquest enamorament és detectat a l’instant, tal vegada gràcies a un sentit aràcnid poètic, per la poetessa oficial del poble, Maria Antònia Salvà, que decideix donar passes per aconseguir que aquest amor impossible arribi a bon port.
Mentre, arriben a la ciutat de Llucmajor tres dones amb una missió ben especial: són les representants de la Lliga del bon mot, una organització creada a Catalunya per lluitar contra la flastomia. Aquestes dames, vénen a la ciutat per propagar la seva doctrina contra la mala parla i són rebudes amb entusiasme per les forces vives del poble. Les tres senyores, són ben diferents: una és una fadrina vella amargada, l’altra una vídua madura i golafre i la tercera una vídua jove extremadament voluptuosa. A aquests personatges els hem de sumar un alcalde conservador i no gaire llarg, un secretari de l’ajuntament, element inestable amb tendències conspiradores, i un capellà, el del poble, home tot de Déu i dipsòman, que passarà quasi tota la novel.la intentant controlar el seu penis indomable i permanentment enravenat.
L’obra compta amb més personatges: en Busca Llarga, el millor amic del protagonista i un dels més mals parlats del poble i la preocupada mare del protagonista, que veu que el seu fill és l’esclau d’una obsessió que ella no pot entendre però a la qual, íntimament, dóna suport.
Mereix un esment especial la senyora Maria Antònia Salvà, que fa un paper d’alcavota molt entranyable.
Per últim, sobrevolant la novel.la també hi ha la figura del cometagiroavió. Un aparell construit per Pere de Son Gall per provar la possibilitat certa de l’enlairament vertical.
També van apareixent en el transcurs de la narració, diversos fragments de la rondalla d’en Joanet de l’Onso, que com saben era fill d’una dona i d’un onso i es caracteritzava per la seva caparrudesa. En Joanet de l’Onso, entre altres fets, salvà una princesa. A més, a Miracle a Llucmajor, hi trobam un jove que en lloc de ser mig onso és mig ca lobo, individu inspirat, segons em diuen, en un altre il.lustre llucmajorer.
D’aquests elements, engiponats per l’habilitat narrativa d’Alzamora, és d’on, partint de l’anècdota inicial d’un home que volia fer una màquina voladora, surt una història capaç de fer-nos volar l’imaginació.
I ara m’agradaria assenyalar de manera especial una de les característiques que, els de vostès que tendran la sort de llegir Miracle a Llucmajor per primera vegada, estic segur que veuran de seguida i és que sense dubte una de les principals virtuts d’aquesta obra és que ens parla de coses que coneixem molt bé i que tot d’una ja farem nostres. Ens parla de la passió amorosa incontenible i fonamental que despertà en nosaltres el primer amor, de la nostra primera rebel.lió necessària i inevitable contra les figures d’autoritat... i en el meu cas particular hi he trobat un tema que em sedueix d’ençà de fa molts anys. Tots aquells que em coneixen saben que una de les meves debilitats més desenvolupades és la dels vehicles d’època.
Em fascina el principi de l’era del motor. Els anys en què alguns dels membres més visionaris de la humanitat construïen, partint del no-res, màquines cada vegada més sofisticades i potents per a dominar la terra, la mar i els aires. Els moments en què els inventors amb quatre ferros i un poc de combustible exploraven un món desconegut i nosaltres, com a humanitat, encara ignoràvem els límits als quals seríem capaços d’arribar.
A Mallorca, un lloc on davant qualsevol mostra de talent encara ara es reacciona amb un destructor “ara aquest què s’ha pensat!” a la gent de la raça de Pere de Son Gall se’ls coneix amb el nom de “brusquers” o també com a “tallats de lluna”. Aquestes persones tan caparrudes com per dedicar la seva vida a un ideal, en la nostra societat són habitualment ridiculitzades i apartades per norma: s’educa els al.lots a riure’s d’elles i quan volen fer alguna cosa que surti del comú es prova de desanimar-los dient-los coses com la que encara se diu a Llucmajor quan volen augurar un final desgraciat a qualsevol comesa: “Això acabarà com s’avió d’en Pere”.
Pere de Son Gall, el Pere real, no el de la novel.la, és una figura tràgica i fascinant. Un home que va viure per una idea i per la seva consecució i per això va morir sol i vexat. Com tants d’altres que lluitaren perquè nosaltres avancéssim, es mereix tot el nostre respecte i aquest homenatge a la seva figura que és Miracle a Llucmajor.
Miracle a Llucmajor és una novel.la d’amor, és una novel.la d’aventures, és una comèdia, és un homenatge lluminós a Pere de Son Gall, a Llucmajor, als brusquers i a la bona gent que treballa amb amor i per l’amor.
Aquí ens trobam davant d’una de les poques obres de les quals els puc dir: comprin-la, descobreixin el miracle que ens anuncia el títol i si no els fa passar una molt bona estona, els promet que jo mateix els tornaré els doblers .
Josep Lluís Aguiló
Llibreria Món de llibres
C/ Major nº7
Manacor 07500
llibres@mondellibres.com
Telf: 971 84 35 09
« | Abril 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |