Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Món de llibres canvia d'ubicació

FAUSTO | 08 Juliol, 2010 10:49

   De jovenet, quan encara estava en edat de créixer, recordo que els meus pares em solien comprar les sabatilles d’esport un número més gran del que corresponia als meus peus. Em deien que així les podria aprofitar més temps i que, tanmateix, si tenia una mica de paciència aviat em quedarien perfectes. A mi tot allò em feia molta ràbia però es veu que aquest fet, que avui ens pot semblar fora de lloc, era un costum força habitual per aquells dies. Recordo, com si fos ara, que als meus amics els passava exactament el mateix i que, a alguns d’ells, el problema se’ls complicava amb altres peces de vestir. Per solucionar aquestes petites “anomalies”, i a l’espera que la naturalesa es decidís a completar-nos, solíem recórrer a les plantilles o als calcetins gruixuts. Qualsevol opció era bona per tal de poder estrenar les sabates el primer dilluns a l’escola. Ara, que he tornat gran i porto sempre el mateix número, he après que podem donar per acabat un cicle quan la roba se’ns queda petita i que en comencem un altre quan els peus s’aturen de créixer i nosaltres amb ells.
 
A Món de llibres, seguint el fil de la metàfora anterior, li ha passat una cosa semblant. Resulta que aquest petit local ubicat en el carrer Major nº18, que al començament ens dugué tanta feina d’omplir i en el qual tants bons moments hem passat en companyia d’uns clients incondicionals, se’ns ha quedat petit. Resulta, també, que un local molt més gran i, sobretot, molt més indicat per desenvolupar la idea de llibreria que sempre hem tingut dins el cap, s’ha quedat orfe just a la vorera d’enfront. Situat en el carrer Major nº7 i obrint-se al públic amb una lluminosa entrada emmarcada entre dos arcs de mig punt, poder disposar d’aquesta ubicació esdevé un somni fet realitat. Per tot això ara podem anunciar que dia 21 de juliol Món de llibres assolirà la majoria d’edat per convertir-se en una llibreria “adulta”. La perspectiva (no exempta de nostàlgia) que ens permet contemplar i assumir un cicle que és a punt d'acabar i les expectatives (no exemptes d’inquietuds) que es plantegen davant aquesta nova etapa, no restaran gens d’il.lusió a l’aventura que ara sabrem afrontar amb l’experiència adquirida. La sospita que, amb tota probabilitat, mai no tornarem a canviar de sabates ens empentarà a cuidar-les tant com al seu contingut.

He d’afegir que de canvis i millores n’hi haurà, però l’ànima i les il.lusions que ens motivaran a partir de la nova temporada seran exactament les mateixes de sempre. I és que no sabríem com fer-ho per deixar de llegir i estimar els llibres que venem. La fidelitat dels clients i amics de la llibreria i la confiança que han dipositat en nosaltres durant aquests primers sis anys han estat decisives a l'hora d’envestir la mudança.

Ara tindrem un espai acollidor per fer un “cafetet” o fullejar un exemplar temptador. Un espai on podrem seure còmodament per començar i acabar les tertúlies que fins ara havíem de mantenir drets. Un espai on els pintors de la nostra comarca podran exposar alguns dels seus quadres. Un espai on podrem fer presentacions, clubs de lectura, conferències. Un espai on, en definitiva, hi tindran cabuda totes aquelles activitats culturals a les quals actualment ens veiem obligats a renunciar per falta de lloc. Però, i sobre totes les altres coses, el nou Món de llibres serà un espai en què hi haurà una gran quantitat de llibres, segurament uns quants més dels que arribarem a llegir en tota una vida. 

Finalment només resta convidar-vos a tots a la inauguració del nou Món de llibres. Inauguració que tendrà lloc dia 21 de juliol a partir de les 5 del capvespre i on no hi mancarà el cava, la companyia dels llibres i la música de Tomeu Matamalas.

Fausto Puerto


NOTA:  Per la raó exposada i en previsió de les llargues jornades de feina que ens esperen, no tornarem a publicar articles en aquest bloc fins al mes de setembre. El nostre agraïment als col.laboradors que ajuden a mantenir aquesta pàgina amb les seves magnífiques ressenyes i als amics internautes que ens segueixen a través de la xarxa. Bon estiu i bones vacances a tots!

Conectados. Cercant la connexió i la desconnexió

FAUSTO | 01 Juliol, 2010 07:00

   En una altra sobretaula (vegeu el comentari sobre Isaiah Berlin en aquesta mateixa pàgina web), em veig discutint sobre l’autonomia, sobre la capacitat de decidir a l’adolescència quin tipus de consum d’alcohol o altres drogues volem tenir. Segons un dels interlocutors, la decisió és completament personal, individual, no marcada per elements del grup o de la generació a la qual pertanyem. Tard o d’hora, segons ell, podem decidir de forma autònoma quin contacte volem tenir amb les drogues anomenades legals.

No puc negar que la responsabilitat del consum és personal, però sí que tinc dubtes sobre el procés que ens porta a prendre una decisió o una altra. Crec que el context és molt important, crec que no som tan autònoms com suposem, crec que el fet de pertànyer a un grup o a un altre marca molt la nostra conducta, els nostres hàbits. I, providencialment, em cau a les mans aquest llibre: Conectados.

En aquest llibre, Christakis i Fowler ens parlen de les xarxes socials i de com afecten a la presa de decisions en àmbits tan diferents com la salut, la felicitat, les pràctiques sexuals, el consum de drogues, el bon humor, la recerca de parella, anar a votar, etc. Defineixen una xarxa social com un sistema de connexions entre persones que es trobaria a mig camí entre la individualitat i la societat. La xarxa social té dos tipus d’elements: les persones i les connexions entre elles. D’aquesta manera, la millora d’una persona en una xarxa social no depèn només d’ella mateixa, sinó de les relacions que mantenen els seus amics. Els amics dels amics dels nostres amics influiran en nosaltres (ens contagiaran) en coses com el nostre pes, la nostra predisposició a mantenir determinades relacions sexuals, el consum de tabac, la felicitat o la probabilitat de patir una determinada malaltia.

Les xarxes socials poden tenir propietats que els seus membres no controlen ni perceben. A la Regla de les Sis Passes de Separació (per arribar a qualsevol altra persona del món en tindríem prou amb una cadena de sis persones) hi afegeixen la Regla dels Tres Graus d’Influència: “Todo lo que hacemos o decimos tiende a difundirse –como las olas- por nuestra red y tiene cierto impacto en nuestros amigos (un grado), en los amigos de nuestros amigos (dos grados) e incluso en los amigos de los amigos de nuestros amigos (tres grados)”.

Aquest fenomen és aplicable a temes com les opinions polítiques, l’obesitat i la felicitat. Per tant, si volem prendre decisions sobre aquests temes, haurem de tenir en compte les interaccions entre les persones i els intercanvis que en resulten. Els estudis que ens mostren els autors ens fan pensar en què, per exemple, tal vegada seria millor intentar incidir sobre els amics i les relacions d’una persona fumadora que sobre la mateixa persona per tal que canviés a hàbits més saludables. També ens mostren que quan incidim sobre les persones en risc d’exclusió social, no només les ajudem a reconnectar-se a elles (i a millorar la seva vida), sinó que estam ajudant a tot el teixit social.

Estem preparats per a sentir el que els demés senten i per fer el que els altres fan. Aquest tret és consubstancial a la naturalesa humana, un fruit de l’evolució del qual difícilment ens en podem alliberar. Les cultures basculen sobre aquesta capacitat/necessitat. I, a vegades, ens diria Sara Maintland, només aïllant-nos podem arribar a trobar el nostre propi ritme, lluny del grup i de la cultura (consulteu el seu llibre sobre els recolliments de tot tipus, Viaje al silencio, en el que, a part dels efectes que pot tenir un ambient sense el soroll modern, ens parla de la solitud cercada, de com aquesta ens apropa a una altra realitat, més a prop, moltes vegades, de les nostres necessitats autèntiques; encara que també ens mostra com ens podem “perdre” en nosaltres mateixos, emmalaltint o perdent part del sentit de la realitat).

L’optimisme es transmet per la xarxa, facilitant un comportament més altruista, una major creativitat i una major eficàcia en la presa de decisions. Així, podem veure com determinats grups tendeixen a vincular-se amb una cultura de l’excel.lència, mentre d’altres cauen en paràmetres d’exclusió i malestar, condicionant els propis resultats del grup en les tasques que tenen assignades.

En un moment del llibre ens diuen “tener amigos y parientes felices es una manera más fiable de predecir la felicidad de una persona que el hecho de que gane más dinero”. Així, la nostra pròpia felicitat genera felicitat en els altres. I aquesta no vendrà per la via material, sinó per la persecució d’aquelles metes coherents amb els nostres valors. Aquí coincideixen en el plantejament amb un assaig molt recomanable sobre l’estudi científic de la felicitat de Sonja Liubomirsky: “La ciencia de la felicidad”. Coincideixen, amb el llibre que comentem, en la importància que donen als vincles que creem amb els altres i, en el fons, ens envien el missatge que, encara que els gens tenen molt de pes a l’hora de determinar el benestar de la persona, al final som el que fem.

Per altra banda, també ens alerten de com aquesta gran capacitat d’expansió de les idees i de les conductes per les xarxes pot ser causa d’infelicitat, determinant que, via comparació social, prenguem decisions sobre la nostra vida en base a les que prenen els qui ens envolten (els amics dels amics dels nostres amics ens podem portar a donar importància a coses que queden lluny d'allò que realment ens conduiria a estar millor).

Com ja havíem vist en el camp de la creativitat musical (El ruido eterno), la innovació és el producte de la combinació d’elements personals i del contacte amb els altres, de manera que es generen xarxes creatives. Christakis i Fowler fan una anàlisi sobre el tipus de xarxes que afavoreixen l’èxit empresarial o artístic: una combinació de vincles forts (amics) i dèbils (coneguts, contactes). I aquí em recorda la diferenciació proposada pel sociòleg Gil Calvo que distingia entre les xarxes masculines més instrumentals (coordinació de forces per arribar a un objectiu) i les xarxes femenines més relacionals (coordinació de forces per tal d’augmentar el benestar via intimitat). Ell assenyalava que aquesta diferència era un dels problemes que es trobaven les dones en el món dels negocis: la seva dificultat per a mantenir relacions més instrumentals i la seva tendència a basar-se quasi exclusivament en els vincles personals íntims.

L’estudi de les xarxes socials ens demostra que per tal d’entendre el comportament humà, i la presa de decisions, ja no podem fixar-nos només en els elements individuals, ni, tampoc, podem ignorar les persones i basar-nos exclusivament en l’estudi dels grups; necessitem una disciplina que s’ocupi dels individus i dels grups, i de com els primers es converteixen en els segons. Aquesta ciència és la de les xarxes socials i ens mostra com es creen, es desenvolupen, creixen i es comporten com un superorganisme. Aquesta ciència ens demostra que si estem en el centre d’una xarxa social és més probable que ens col.loquem a un, dos o tres graus de separació de moltes persones que si estem a la perifèria de la xarxa. D’aquesta manera, estar en el centre fa més probable rebre els beneficis del que circula per la xarxa (per exemple, respecte, informació o diners).

En definitiva, i tal com ens diuen els autors, “La probabilidad de que uno muera tras un ataque cardíaco puede depender más de si tiene amigos que de si uno es blanco o negro. Nuestras  oportunidades de encontrar trabajo pueden tener tanto que ver con los amigos como con nuestras capacidades profesionales. Y la probabilidad de ser tratado de forma generosa o altruista depende de lo bien conectadas que estén las personas de nuestro entorno.”

Paula Vicens

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS