Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.
FAUSTO | 23 Maig, 2012 15:13
I de les febres que la mar alçada provoca en els homes. I de les temporalades de l’ànima i les ponentades de l’entotsolament. I del desig esqueixat a bocinades. I del viatge cap endins d’un mateix amb l’excusa dels altres. I de morir per viure. I del dolorós fet de viure, alenar, mirar. I de la fam.
Ell avisa. "Si soportás el mareo y los ajetreos del viaje, es muy probable que puedas vivir ese momento súbito de felicidad."
Les llosques enceses de les amargues derrotes de la vida s’escampen olioses, tot deixant cremallots encara encesos que foraden els indrets coneguts de cartes de navegació infinites i absents. I el fum de tanta història amara aquella habitació de la que coneguérem el cel-ras proper de La aventura ausente per comprendre que aquell només era un tast de la decepció del que sap que la vida és, només i sempre, el camí de la podridura infinita i definitiva. Viure és podrir-se.
I l’inventari de decrepituds i indecències que configura la geometria dels naufragis es presenta en tota la seva cruesa -crueltat és un terme subjectiu-. Innecessària per al gaudi o per guanyar Jocs Florals. Imprescindible per entendre el món dels que varen néixer per ser adolescents i joves durant l’explosió del Punk més visceral i la Sida més mortífera.
Febrosa trilogia, que de la capacitat d’escriure una gran novel.la en fa un farcell i el crema. Només al llindar dues concessions al somriure, l’aparició primera del Mono i la trobada amb el duo de viatgers; i la sortida de la presó vacil•lant al policia educat. Només al llindar una concessió a la bellesa estètica, la parella de vells pujant a l’autobús i mirant per la finestra –en el fons, feim existir un déu, el dels atzars, de l’emoció, de la mentida necessària per fugir de la decrepitud certa, única certesa, de nou-. I pus. En l’afonament en la història, cruesa. Voluptuosa febrada hiperrealista en primeríssim pla. La voluptuositat de la vida, del sexe, de l’amistat, de dir-se les coses, d’enravenar davant la càmera, de sentir l’esqueix de la carn en obrir-se violenta per la inclemència d’un ganivet tan vital com rovellat. En sentim el cric-crac. I mig acluquem els ulls oblidant que és lectura, com els esquitxos enormes d’un bassal empès per un cotxe en sentit contrari que impacta violent contra el nostre vidre. Cirurgia a cor obert; els metges berenen escampant les miques, les taques del cafè i les llosques de tabac negre per damunt el pit obert amb el cor bategant a cel obert d’un pacient que crida i ni li surt cap so ni el sent ningú. Pornografia. I febre, molta febre. I enmig de tot, entre les restes del naufragi, la frase genial, la paraula exacta, el joc desconcertant de la paraula. El lenguaje es el límite. I només qui domina el llenguatge sap, i pot, i deu, traspassar els límits. Obrir els camps. Eixamplar. I resistir l’esbucament dels mons coneguts en córrer-los les parets mestres.
Vol ser Bioy o un rus d’aquells que amb frases curtes i coordinades, d’un únic i minúscul verb, expliquen tot un món. Però no respira. Corre, panteixa. Rata infectada i amb sarna tancada dins una peixera que s’omple d’aigua. I llenega pel vidre brut. Vol ser Salgari i és Kerouac, Burroughs. Volia escriure gratant endins, i es va fer nafra.
Vaixells enfonsats. Monstres ferrosos encallats. Enormes enginys orgull de la tècnica esdevinguts símbols de la futilitat de l’ésser. La podridura del ferro com a metàfora. La sal marina més violenta que les mateixes ones que l’escupen.
Possiblement, el millor refugi per un nàufrag sigui una illa que deserta.
Toni Gomila
Llibreria Món de llibres
C/ Major nº7
Manacor 07500
llibres@mondellibres.com
Telf: 971 84 35 09
« | Maig 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |