Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Presentació de "La discordant melodia del desig"

FAUSTO | 25 Juny, 2012 10:51

Alguns lectors poden pensar que pels temps en què La discordant melodia del desig es desplega (1960-1970) és una novel.la històrica. No és el cas. Es tracta de la crònica íntima i pugnant d’uns éssers en constant contradicció entre els seus pensaments, les seves accions i les seves emocions. Tampoc és una novel.la autobiogràfica. Els personatges es mouen a un nivell tan alt de dramatúrgia que no són vulnerables per la realitat. O tal vagada sí? El lector ho determinarà.

La discordant melodia del desig, ens parla de l’exploració d’un misteri, de fet de dos misteris, la feminitat i el sexe i la relació entre ambdós. Tot això succeeix dins la torre d’ivori de la universitat de Barcelona d’aquells anys en els que, per primera vegada, homes i dones vivien, cohabitaven i s’enamoraven durant la que creien que era l’època més transcendent de les seves vides. Cert que ho feien amb ambivalències i culpabilitats, però també amb ardor i de manera apassionada. Aquesta circumstància sobtada va fer que en molts casos l’adolescència es perllongués per sempre.

                                                                                                              

Càndid Genovard, l’autor de La discordant melodia del desig, és una persona amb molts caires. Per una banda ha sobreviscut a una llarga vida acadèmica que començà amb la tesi Historia de las instituciones pedagógicas lulianas en Mallorca del siglo XIII al XIX i continuà a les universitats Central i Autònoma de Barcelona on s’interessà per la filosofia i, sobretot, per la psicologia. En aquests camps té publicacions sobre les emocions (Orientación y consejo en el dominio de la personalidad y la afectividad), la percepció (An Introduction to Egon Brunswick) i l’art (Lecciones preliminares en psicología de la educación artística), entre d’altres. Ha viscut llargues temporades a França, Anglaterra, Itàlia i els Estats Units d’Amèrica, on va fer estudis de Belles Arts. Com a pintor ha exposat a Barcelona (Els Quatre Gats) i a Mallorca (Cas Jai, Estació d’Artà).


Això de sobreviure a cinquanta anys de vida acadèmica (dels quals un bon grapat fou rector de l’Autònoma) diu que no és cap estirabot i que ho contarà quasi tot en un altre llibre.


La discordant melodia del desig és la seva primera novel.la.

Paradise of Love. Tot un èxit!

FAUSTO | 20 Juny, 2012 15:37

La presentació del llibre Paradise of Love, el passat dilluns, va suposar un gran esdeveniment literari i musical a la nostra comarca. El Teatre de Manacor s'omplí d'un públic meravellós i totalment entregat. La veu i l’encert els posaren dos homenots manacorins que es feren escoltar i aplaudir gràcies a un discurs, mesurat,  entranyable i ple de anècdotes.  Llavors, l’escenari,  fou envaït per una colla de músics joves que ens feren vibrar i emocionar amb les seves increïbles interpretacions. A la sortida (després del Satisfaction més canyer i un llarg aplaudiment) ens esperava damunt la taula, com una flor de colors vius, EL LLIBRE. Tres-centes trenta dues pàgines farcides de records, cançons i fotografies d’una època en què tots érem un poc més innocents i Mallorca un vertader paradís.

Poques vegades surten les coses tan perfectes i rodones, i si no mireu com ho explicaren de bé al telenotícies d'IB3  de l'endemà.

A continuació, unes fotos de l'amic Antoni Riera.

D'esquerra a dreta: Tomeu Matamalas i Antoni Tugores

D'esquerra a dreta: Robin Alba, Toni Vallespir i Toni Fons ("Sonor")

Toni Fons

Carles Grimalt i "Sonor"

Toni Brunet

D'esquerra a dreta: Joan Vidal i Mateu Vidal

Joan Massanet

Mª Antònia Gomila

D'esquerra a dreta: Joan Gallardo i Bernat Parera ("Boc")

Salvador Aguiló

Esteva Huguet

Tots els músics cantant Satisfaction

L'autor, feliç

El llibre tret del forn!

Presentació de Paradise of Love

FAUSTO | 11 Juny, 2012 07:41

Tomeu Matamalas i Món de llibres vos conviden a la presentació de Paradise of Love

L’acte tindrà lloc al Teatre Municipal de Manacor dilluns dia 18 de juny a les 20:15h. Intervindran Antoni Tugores i Tomeu Matamalas i també un grapat  de músics joves fills dels vells rockers d’aquella època.

Paradise of Love, a més del títol d’una emblemàtica cançó de lloança a Mallorca que composà Bernat Pomar el 1964, és una crònica musical i social del Manacor del boom turístic.
Partint d’un concentrat repàs del que fou la música popular moderna durant les dècades dels seixanta i els setanta i el fort impacte que causà en els joves d’aquella època, l’autor elabora l’anàlisi personal d’una sèrie d’esdeveniments imprevists que canviaren la percepció del món que s’havia tengut fins aleshores en el reduït espai que ocupava aquell Manacor tradicional i conformista.

Tanca la crònica un extens mostrari gràfic dels joves que, fascinats pels aires pop que venien d’Anglaterra i Amèrica i encoratjats per la gran demanda hotelera, formaren grups musicals amb el propòsit inicial d’amenitzar les vetlades dels turistes que durant l’estiu omplien la zona costanera del llevant mallorquí.

Tomeu Matamalas (Manacor 1952), entrà en el món de la literatura el 2003 amb la novel.la Les Rares Pedres Fines, que guanyà el premi de narrativa de la ciutat de Xàtiva d’aquest mateix any. El 2006 aconseguí el Vila de Lloseta de narrativa amb Bel Canto, i el 2009 el VI premi de Pollença, també de narrativa, amb la novel.la L’illa d’Antígona. Paradise of Love és el quart treball que publica. La seva activitat musical començà als quinze anys amb el conjunt manacorí Los Lagartos, i del 1970 fins al 1985, formà part d’Amigos, un dels grups més coneguts de la zona de Llevant durant el boom turístic  dels seixanta i els setanta.

La part freda del llit. Set narracions de Bernat Nadal

FAUSTO | 07 Juny, 2012 07:00

   La part freda del llit de Bernat Nadal és un llibre de narracions publicat per Lleonard Muntaner a la col.lecció Aliorna.

L’autor, conegut sobretot pels seus poemes, ens descobreix  amb aquesta prosa sòlida, coherent,  i sense entrebancs, que és també un magnífic narrador.
El llibre inclou set narracions: sis ambientades a Mallorca i una  a Roma. Els llocs i els paisatges es poden considerar amb freqüència com un personatge més que influeix en els altres o bé reflecteix el seu estat psíquic.
Bernat Nadal crea uns personatges que estan molt polaritzats perquè n’hi ha de bons, de malèfics i de ridículs. En tot cas, són personatges rodons, perquè evolucionen i manifesten que volen seguir canviant. Tots ells viven sota el pes d’una forta càrrega emocional, negativa sempre.  Tot i així, en aquest procés d’evolució que experimenten, com va dir l’autor a la presentació del llibre, dia 12 d’abril, “ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents”.

En tot cas es tracta sempre de personatges infeliços, per l’angoixa, per la buidor, pel desig  insafisfet, per la impotència per desfer-se d’allò que els tortura.
A l’obra hi trobam alguns motius recurrents a més d’una narració, com l’homosexualitat, les addiccions, principalment l’alcohol, la prostitució, la malaltia, física o psíquica, i la mort.

L’estiu de Cortàzar, la primera narració, la més literària pel tema i pels personatges, i que podem considerar realisme màgic, és un homenatge a l’escriptor argentí  i una ridiculització d’autors, la producció dels quals està mancada de qualitat literària. I aquí Bernat Nadal és inflexible perquè, citant Miquel Àngel Riera, no existeix la literatura dolenta; o és bona o no és literatura.

A sis de les set narracions el narrador parla en tercera persona, marcant distància, però és sempre omniscient, jo diria que és minuciosament omniscient. Només a una narració, Cremar el desamor, el narrador s’expressa en primera persona, està amb el personatge i n’és un, de personatge, present que pot interpretar amb més exactitud, amb més intensitat, l’angoixa de Ramon, el personatge, i pot actuar com un psiquiatre, escoltant i observant el patiment de l’amic.

El diàleg, molt  dosificat, quasi inexistent, es redueix a moments en què alguna frase ha d’assolir molta intensitat, per això l’autor la posa en boca del mateix personatge, directament en primera persona.

Bernat Nadal va comentar que totes les narracions es basen en fets reals, tot i així, al final del llibre hi ha unes notes de l’autor que expliquen quina és la font literària d’algunes narracions: Cortàzar, Dostoievsky, Txèjov… Totes les narracions estan encapçalades per una citació literària, es mencionen escriptors, s’inclouen versos, alguns noms de personatges, com el d’Emma, la protagonista d’Un deute mal de pagar, són exemples de què la literatura és una font importantíssima en aquestes narracions.

Tant és que es basin en la ficció o en la realitat. El resultat és el que compta: unes històries construides mitjançant la paraula precisa, la frase llarga, ramificada en subordinacions, molt adjectivada, plena de matisos i de detallisme sensual, i en la fluïdesa del paràgraf. Prosa elaborada, arguments que no poden deixar indiferents els lectors perquè són originals, interessants i profundament humans, perquè hi ha tota una galeria de personatges amb problemàtiques diverses però que tenen en el patiment el tema comú, el fil argumental que, des del meu punt de vista, dóna unitat al libre.

Bernat Nadal, poeta, expert, per tant, en l’anàlisi d’emocions i de sentiments, és crític amb els personatges, mostrant-nos la seva desgràcia o la seva misèria, però comprèn molt bé la complexitat del sofriment  humà  i en alguns casos els allibera de la càrrega que els impedeix viure.

No hi falten, al llibre, pinzellades d’humor que tenen la finalitat de mostrar una vegada més la ridiculesa d’alguns personatges.

Pel domini lèxic i sintàctic de la nostra llengua, per la creació d’arguments força originals i de personatges complexos, Bernat Nadal assoleix amb La part freda del llit un nivell d’elevada qualitat literària.

Maria Teresa Perelló

Gabriel Bertotti i Toni Xumet. Una tertúlia inoblidable!

FAUSTO | 05 Juny, 2012 16:36

La mujer es el rito de pasaje, es el conducto entre infierno y cielo, y aquí en Mallorca es estructura indispensable para cualquier intento de libertad. En la novela, la mujer y las mujeres, están en Eva. La Eva del génesis y Lilith. La luna y la luna negra. La madre de todos los hombres, surgida de un hombre, surgido del barro. Y la primera mujer, la primera criatura que se atrevió a desafiar al Padre y que por ello fue repudiada y castigada con la noche, con ser serpiente, con ser dragón. El semen que concibe es de Eva, el que se derrama de Lilith.

LLegir més a 40PUTES

***

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS