Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Shirley Jackson/Siempre hemos vivido en el castillo/La maldición de Hill House

FAUSTO | 28 Novembre, 2012 10:36

Los ingleses de la época victoriana inventaron la niñez. Eran generalmente señores de cierta edad y represiones sexuales, no violentas, sino tan delicadas como para permitirle a Peter Pan volar.

Años después, delicadas y suicidas mujeres, siguiendo las enseñanzas del Henry James de Otra vuelta de tuerca, inventaron la  ambigüedad y la adolescencia: Carson McCullers, Silvia Plath, Harper Lee, y una señora, casada y madre, que supo captar como nadie la paranoia y el miedo que causaba en sus pobres vecinos la posibilidad de que toda un ama de casa fuera también una bruja: Shirley Jackson; a quien Stephen King dedicó su libro Ojos de fuego con estas palabras: “En memoria de Shirley Jackson, quien nunca necesitó levantar la voz”.

Sin embargo, a pesar de su voz neutra y elegante, como la de una sibila, su relato más famoso, The Lottery, generó un pacato conflicto en USA y una firme prohibición en la Sudáfrica del apartheid, “los únicos que parecieron entenderlo”, como aceradamente comentó el marido de la Jackson. Otra de sus novelas, La maldición de Hill House, transforma la vieja novela gótica en una descarnada poética de lo translúcido, pero bello, como si Virginia Woolf no dejara de mirarte con sus hermosos ojos grises mientras se hundía en las frías aguas del río Ouse.

¿Y para quién escribía esta peligrosa y bella amanita phalloides de la imaginación razonada, abandonada junto al carrito del bebé?
Para los que sentían lástima por el destino de los vampiros y que hubieran dado cuartel en plena noche al monstruo desorientado del Doctor Frankenstein, a la manera de la niña de El espíritu de la colmena, tal vez la mejor adaptación involuntaria de la poética de Jackson; o para los que siendo niños tuvieron que soportar a las bestias que los rodeaban y que siendo adolescentes tuvieron que soportar a las bestias que los rodeaban y que siendo adultos siguieron soportando a las bestias que los rodeaban; niños y adolescentes y adultos extraños, que se negaban a participar en la barbarie comunitaria y que se adentraban solos en el bosque y que soñaban sin cerrar los ojos y que no le temían ni al agua ni a la noche. Siempre acosados por la paranoia y el descalabre psicológico; siempre odiados por todos aquellos que les tenían miedo porque no respondían nunca con obviedades y sí, muchas veces, con un seco desprecio.

Shirley Jackson escribe para todos los que anhelamos ser mujeres u hombres lobo.
Murió mientras dormía. No es un dato menor.
Siempre hemos vivido en el castillo, es uno de los libros más bellos que he leído en mi vida.

Gabriel Bertotti

Presentació de "Temps de prodigis"

FAUSTO | 15 Novembre, 2012 09:08

HI ESTAU TOTS CONVIDATS!

La gran casa. Sols davant el dolor

FAUSTO | 08 Novembre, 2012 09:28

Acceptar la pèrdua i obrir-se al dolor que ens ocasiona són dos dels reptes que ens posa la vida quan afrontem un dol. A vegades, però, l’horror és tan gran que no ens en fem càrrec i tirem pel dret per la via d’anar fent... Fins que alguna cosa, alguna crisi, ens posa, altra vegada, en la situació d’afrontar ineludiblement els propis sentiments.

A La gran casa, l’última novel.la de Nicole Krauss, es va construint una història a partir de quatre veus que reflexionen sobre les seves dificultats. Com a fil connector hi trobem un escriptori que, com un personatge més, va generant diferents significants en les vides de les persones que se’n fan càrrec: una escriptora americana, una altra que ha sobreviscut al genocidi jueu, un ancià que conta la distància emocional que el separa d’un dels seus fills i una noia enamorada del fill d’un antiquari israelià que es dedica a recuperar mobles pels supervivents de l’espoli fet pels alemanys a la Segona Guerra Mundial.

Tots els personatges es troben en cruïlles vitals que els remeten a pèrdues antigues, no resoltes. Els lectors, a partir de les seves històries, han d’anar encaixant els diferents fragments de la novel.la. L’estructura és un reflex del relat que dóna títol al llibre, la Gran Casa, la història de l’escriptura del Llibre dels jueus: cada jueu porta dintre seu una part de la imatge de l’antiga Jerusalem, la conjunció de totes elles retornaria la visió de la totalitat de la ciutat santa. Però, malgrat l’esforç, retornar al moment anterior a la pèrdua és impossible; de fet, només ens pot refermar la desfeta.

Evitar el dolor de la pèrdua pot convertir-se en l’eix de la vida de moltes persones que han patit grans desgràcies. Respiren i fan com si la vida pogués continuar sense revisar la pròpia filosofia vital. Van construint noves formes d’actuar sobre els marges de la seva ferida, enlairant-se sense poder posar els fonaments que dóna retrobar el sentit després de la pèrdua de la sensació de seguretat, de justícia,... Queden marcats per la falta de profunditat, per la por als propis sentiments. I, així, la possibilitat de connexió amb els altres es veu compromesa: no poden contenir ni acompanyar el dolor dels altres. Han de mantenir-se sempre a una distància prudencial, una distància que els allunyi del perill d’entrar en ressonància amb els altres, tornant a sentir por, angoixa, desesperació.

Tard o d’hora, però, pot arribar el moment de trobar-se sols davant el dolor, un altre cop. Només obrint-se a l’experiència es pot tenir l’oportunitat de viure una altra vegada. Només en l’experimentació del que ha significat la pèrdua es pot tenir l’oportunitat de fugir de la solitud. Els personatges de la novel.la viuen un d’aquests moments: s’obren per primer cop al dolor i miren de trobar el camí cap a la vinculació amb els altres, volen entendre i ser entesos. Volen viure.

Nicole Krauss explora amb els seus protagonistes els territoris que s’obren quan ens permetem sentir. Som el que fem, però només podem ser si sentim: és el que ens permet seguir connectats amb els altres, és el que ens permet connectar amb nosaltres mateixos i, a partir d’això, actuar d’acord amb els nostres valors. Bona lectura!

Paula Vicens.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS