Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Presentació de LLiures o morts

FAUSTO | 29 Maig, 2013 10:57

HI ESTAU TOTS CONVIDATS!!

Presentació de Plans de futur amb Màrius Serra

FAUSTO | 23 Maig, 2013 10:46

HI ESTAU TOTS CONVIDATS!!!

 

Presentació del poemari "Interstici"

FAUSTO | 15 Maig, 2013 11:30

Dimecres 22 de maig a les 20h

 

 

Presentació del poemari Interstici

amb Lluís Massanet

Presentarà l'acte Antoni Riera

 

 

HI ESTAU TOTS CONVIDATS!

 

Reflexos en un ull d'home

FAUSTO | 08 Maig, 2013 12:30

En la contraportada del llibre d’Steven Pinker La tabla rasa, publicat l’any 2003, llegeixo que moltes persones es mostren hostils a la concepció que es dibuixa des de la ciència del que és i suposa la naturalesa humana. La idea d’allò que som com a humans afecta a temes tan sensibles com l’educació dels nostres fills o les polítiques socials que defensem. A més, s’arriba a negar l’existència de patrons innats ja que es té por que es puguin utilitzar per tal de justificar la desigualtat, subvertir l’ordre social, anul.lar la responsabilitat personal i confondre el sentit i el propòsit de la vida.

Molts Intel.lectuals han negat l’existència d’una naturalesa humana defensant tres dogmes que es presenten entrellaçats: la “tabula rasa” (tot el que som és fruit de l’experiència i de la cultura; és a dir, la ment no té característiques innates), el “bon salvatge” ( les persones naixem bones, però la societat ens corromp) i el “fantasma en la màquina” (hi ha una ànima o un esperit que, independentment de la corporeïtat, pren decisions).

Em sorprèn que aquests mateixos dogmes surtin una vegada i una altra en les crítiques que ha rebut l’assaig de Nancy Huston Reflexos en un ull d'home. Tècnicament, la seva argumentació s’inclou en el que Pinker denomina “feminisme d’igualtat” que té l’objectiu de combatre la injustícia sobre les dones i la discriminació sexual i forma part de la tradició liberal i humanista. L’autora, a més, fa al.lusió al “feminisme de gènere”, amb el qual no està d’acord, que sosté que el problema de les dones prové de la dominació masculina que ha implantat un sistema de gènere que transforma un bebè humà indiferenciat en personalitats masculines o femenines i dominadors o dominades, respectivament.

És evident que homes i dones formem part de la mateixa espècie. Tots tenim els mateixos gens, excepte uns quants que es troben en el cromosoma Y que només tenen els homes. Tenim cervells gairebé idèntics i els mateixos nivells generals d’intel.ligència. Tenim els mateixos sentiments bàsics i busquem parelles Intel.ligents i amables. Tots ens preocupem pels fills, competim per l’estatus i per les parelles i, a vegades, som agressius per tal de defensar els nostres interessos.

Però no som exactament iguals. Les nostres ments no funcionen exactament igual. Els estudis mostren diferències estables, encara que petites, en àrees com les relacions íntimes, el llenguatge, la capacitat de rotar figures en l’espai o l’agressivitat. Com assenyala Pinker, moltes de les diferències que es troben són les que suposaria un biòleg evolutiu que només conegués les diferències físiques entre els dos sexes. A més, moltes de les diferències documentades es poden observar en altres primats i en tota classe de mamífers.

Les hormones que es posen en marxa abans del naixement condicionen els interessos del cervell. Ajuden a guiar les conductes alimentàries, socials, sexuals i agressives. I, a més, tenen un protagonisme diferent en el cervell de la dona i de l’home. Aquestes afirmacions estan recolzades per una gran quantitat d’estudis científics que han anat acumulant evidències els darrers vint anys. En podem trobar un bon grapat, per exemple, en el llibre “El cerebro masculino” de Louann Brizendine. Ens trobem amb què en el cervell femení, l’estrogen, la progesterona i l’oxitocina predisposen els circuits cerebrals a desplegar conductes de cura dels altres i més empàtiques. En el cervell masculí, en canvi, són la testosterona, la vasopressina i la SIM les que condicionen cap a conductes considerades masculines, més territorials i agressives. Això no significa que l’arquitectura cerebral estigui determinada per aquestes hormones al final de la infància. La cultura i l’aprenentatge hi juguen un paper molt important: com a humans, volem que els altres ens acceptin i aprenem molt aviat a actuar de forma socialment acceptable. Però el coneixement de les nostres predisposicions ens pot conduir a poder decidir realment quina és la conducta més adequada per tal d’aconseguir els objectius que ens anem marcant. Això no és possible si no ens coneixem millor. I, encara menys, si neguem la realitat d’aquestes diferències.

Això és el que ens vol transmetre Nancy Huston en Reflexos en un ull d'home. Negar les diferències entre homes i dones a l’hora d’entendre el sexe només pot dur-nos a no canalitzar-les, a no poder decidir realment si les derivades de les nostres diferències han de ser potenciades o modulades. Tots els estudis sobre atracció interpersonal indiquen la importància que tenen pels homes la mirada i les característiques físiques de la dona. La derivada natural d’aquest fet seria la importància de la pornografia en el món masculí. I, com explica l’autora, així és. La indústria pornogràfica mou més diners que tota una sèrie de multinacionals juntes. La prostitució n’és un altre exemple.

L’argumentació de Nancy Huston no està molt lluny, salvades les diferències d’estil i de documentació científica, de la posició mantinguda per Steven Pinker en “Los ángeles que llevamos dentro”: existeix la violència i és exercida bàsicament per homes. Estem cablejats per exercir la violència en molts casos. Només si admetem aquest perill podem aplicar normes de convivència que facin que la venjança i la depredació sexual estiguin controlades. Aquest és el camí que s’ha seguit en la història del control de la violència, gràcies a les normes i a la raó. La pregunta és si podem aplicar la mateixa lògica al món del sexe o estem condemnats a estar predeterminats per la nostra biologia, pel fet d’anar negant la seva importància o la seva existència.

En un article recent, Gary Marcus, un psicòleg evolucionista, afirmava que “Qualsevol cosa que ens fa diferents es construeix sobre una base d’un ancestre comú d’un bilió d’anys. Els humans no abandonarem mai l’intent de demostrar que som especials. Però no podrem fugir del fet que les nostres ments són un modest ajust d’un pla molt antic que es va originar fa milions d’anys, abans que nosaltres entréssim en escena”. Acceptarem el pes de l’evolució en les qüestions sexuals o seguirem negant l’evidència? Estem disposats a afrontar problemes com la pornografia o la prostitució d’una manera seriosa o seguirem fent com si es tractés d’una tria purament personal? Aquestes preguntes són les que ens queden pendents després de llegir el llibre de Nancy Huston.

Paula Vicenç

Acorar. Premi Serra d'Or 2013

FAUSTO | 02 Maig, 2013 13:26

Premi Serra d'Or 2013 al millor text de Teatre

Toni Gomila, Josep Massot, Miquel Àngel Llauger.

    
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS