Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Margen crítico. Ficciones mestizas

FAUSTO | 12 Maig, 2017 11:45

  Quien haya leído a Gabriel Bertotti, La aventura ausente (2010), Luna Negra (2012), Los techos de agua (2015), notará en este libro una clara evolución en el autor. No es que Bertotti haya aprendido escribiendo, tampoco que antes intentaba demostrarnos algo y ahora lo consigue, menos aún que haya conseguido un estilo propio, simplemente, en Margen crítico, parece haber encontrado todas las palabras. Tenerlas todas a su disposición y disponer de ellas como las herramientas del mago, en el Tarot de Marsella, para escribir sobre libros, escritores, poesía y ficciones, vida y literatura. Porque de todo esto habla este libro, de lo que a Gabriel Bertotti le gusta, le inspira, lo mantiene vivo y le hace feliz y quiere compartir con nosotros.
Estructurado como un conjunto de relatos breves, a los que el autor llama “ficciones mestizas”, Margen Crítico aborda diversas cuestiones que tienen que ver con el mundo literario, pero no es un libro para lectores eruditos. Lejos de transmitir un saber enciclopédico o profesoral, aunque no exento de sabiduría, a Bertotti le da igual que el lector sepa o no de qué libro o de qué escritor está hablando, porque de lo que se trata es de disfrutar de cada relato en sí mismo. Qué mejor forma de enseñar literatura, de presentarla para que nos enamoremos de ella, que la propia ficción.
Aceptando la impronta de los orígenes, de la literatura argentina, rendido bajo la sombra de Jorge Luis Borges, que recorre y ampara a todo este libro, Bertotti nos habla de “Libros que no son”, de escritores y personajes apócrifos (S.L. Martínez, Los Hermanos Guerrero), de escritores mallorquines que vaya uno a saber si existieron o no, entre otros muchos homenajes al duro oficio del escritor. Con elegancia, benigna ironía y un humor muy especial, más o menos cercano, pero digerible en cualquier lector, esta primera parte parece estar dedicada a la “excelsa literatura”.
En una segunda parte, siempre a través de relatos cortos, Gabriel Bertotti nos habla de libros en serio, contundentes, haciendo una férrea defensa del “objeto libro”, de aquel objeto, de palabras y de arte, que podemos tocar y acariciar, perder, encontrar, amar y hasta ver envejecer junto a nosotros mismos. También de las experiencias lectoras, de libros como Rayuela, de Julio Cortázar, que pueden cambiarte la vida, de libros mágicos como el “Tao Te Ching”, o libro de las mutaciones donde empieza todo y nunca nada termina. Unas valientes y curiosas reflexiones acerca de los editores y del mundo editorial acompañan a esta segunda parte del libro, y, entre otras, una sorprendente reseña a un libro llamado “L`allure de Chanel”, de Paul Morand.
Una tercera parte dedicada a los escritores, que sin duda se queda corta, cierra este hermoso libro. Conozco a Bertotti y sé que se han quedado muchos escritores afuera. Con todo, están los imprescindibles: Borges, ya hemos dicho, habita en todo el libro, Adolfo Bioy Casares, Julio Cortázar, Ricardo Piglia, Juan Carlos Onetti, Hemingway, Kafka, y otros tantos más, también célebres, junto a otros menos conocidos, al menos para mí, como Jordi Esteva, Tomeu Matamala, a quienes gracias a las reseñas, o a los relatos también ficticios con los que Bertotti nos presenta sus libros, nos motiva a conocer.
Aunque todo el libro este dedicado a la literatura y toda su lectura termina por homenajearla, la cuarta y última parte habla particularmente de ella. Del oficio de escribir, de la inspiración, de la ficción, de la magia, la locura, y también de la poesía, situando a esta, como ya lo han asegurado muchos otros artistas, en un lugar de privilegio y difícil acceso, aun para consagrados escritores.
Con todo, nunca nadie podrá decirnos cómo es un libro hasta no vivir la experiencia de leerlo, de modo que nos contentaremos con recomendarlo de todo corazón. Por mi parte he leído este libro y lo he sentido como quien recibe un abrazo que hacía tiempo esperaba, y que por fin ha llegado.

Alex Armega. Blasting news

Presentació del llibre "Llums de tardor"

FAUSTO | 29 Abril, 2017 10:11

Margen crítico. Gabriel Bertotti ens apropa al mestratge de la gran literatura.

FAUSTO | 26 Abril, 2017 17:06

Al marge de la normalitat i el conformisme és on podem escoltar l’eco del talent. Les veus de la dissidència no accepten els llocs comuns ni els temps que no avancen ni s’interroguen. Una mirada lúcida, un esperit inquiet, una ment perspicaç poden percebre els batecs dallò que es troba més enllà de la mediocritat, on la clarividència i la revelació s’imposen per atorgar a les coses un altre sentit, una altra essència. 

Gabriel Bertotti (Bahía Blanca, 1963) té aquesta capacitat de situar-se un poc per sobre dallò mundà, insípid, vulgar...I  aquest levitar, diguem-ne aquesta manera d’apropar-se i escodrinyar les entranyes de l’existència, passa inevitablement pel fervor i la necessitat, pel deler i la catarsi. Després d’un llibre de contes -Los techos de agua (2015)- emparentat amb la visió crepuscular de Borges i la solitud incompresa de Kafka, ens presenta ara una peça literària sols apta per a devots de l´alta literatura i el magí creatiu. Margen crítico (Món de Llibres, 2017) és un recull de proses que basculen entre la lírica i l’assaig, entre la semblança i el coneixement, entre la memòria i la cultura. L’aplec de ficcions d’aquest llibre funciona a mode d’inventari: un compendi més o menys detallat de l’itinerari cultural d´algú que opta per una forma de vida. Els grans autors -Borges, Cortázar, Onetti, McCarthy, Hemingway, Kafka...-es fusionen amb altres, alguns gairebé desconeguts, tot conformant un cànon força sui generis. Aquí no hi ha lloc per a les mitges tintes: assistim a la celebració d´un ritual oficiat per i gràcia de Gabriel Bertotti, mestre de la reflexió poètica, hereu d’una mirada que reclama sempre honestedat, renovellament, lucidesa...Hi ha, en aquestes reflexions literàries, una forma d’establir ponts i de trobar concomitàncies que suposa un estil diferent a l’hora de fixar criteris i formular hipòtesis. Cal celebrar aquesta veu plena de talent i saviesa.

Pere Joan Martorell. Ultima Hora 9 d'abril 2017

Margen crítico: un homenatge de Gabriel Bertotti a la literatura

FAUSTO | 21 Abril, 2017 11:42

Quan l'interès d'una crítica no depèn del llibre criticat; quan, amb la força de l'estil s'independitza i adquireix una existència pròpia, aleshores tant el llibre com l'escriptor objectes de la crítica esdevenen tan sols una excusa, un pretext, per a construir una obra nova sòlida i plena de sentit.

Tot i que Gabriel Bertotti (Bahía Blanca 1963) en aquest excel·lent Margen crítico no exerceix exactament de crític sinó més aviat de comentarista literari apassionat, amb la força del seu estil, la seva saviesa reposada, les seves fines observacions i la seva enorme erudició construeix una magnífica obra pròpia d'existència justificada al marge dels llibres i els escriptors comentats.

És tant així, que conèixer aquests autors i aquestes obres que Bertotti menciona i comenta és només un valor afegit per al lector, atès que les crítiques —sens dubte el brillant resultat d'un conjunt de reflexions suscitades per tota una vida d'atenció al fet literari— se sostenen per elles mateixes.

En llegir (i rellegir) Margen crítico m'ha vengut sovint al cap un terme pictòric que em sembla perfecte per aplicar a la manera d'enfrontar-se a la literatura que té Gabriel Bertotti: la sprezzatura, que és un terme que defineix aquesta falsa facilitat per a pintar —com qui no en fa gaire cas— que s'ha atribuït per exemple a Tintoretto o a Tiépolo, i que vendria a ser el producte del talent sumat a anys d'observació, pràctica, sintetització i depuració estilística.

I és que Gabriel té molt assimilat allò que els tècnics anomenen el codi, una virtut que va molt més enllà de saber elaborar un text amb coherència, cohesió i correcció gramatical; una virtut que no s'ensenya, que s'adquireix —diuen— devorant textos amb ulls d'escriptor i amb talent natural. Dues virtuts de les quals  a Gabriel Bertotti n'hi sobren caramulls  per a repartir. Cal admetre que, per molt que t'agradi llegir i escriure, no t'aixeques un matí i comences a expressar-te literàriament com ho fa Bertotti, perquè aquest argentí trasplantat a Porreres fa prop de vint anys en realitat viu en els llibres; o almenys hi té establerta amb ells una relació mimètica.

Pots agafar a l'atzar qualsevol fragment de les 276 pàgines que configuren Margen crítico i quedes absorbit d'immediat pel  discurs de Cabriel Bertotti, seriosament frívol, lluminós, entretengut, atrevit, introspectiu, desmitificador, tendre, a vegades èpic... però sempre brillant. De sobte, comences a mirar Kafka des d'una altra perspectiva (“olvidemos a Kafka para leer a Kafka”); o a Hemingway; o a Samuel Beckett (“Un encuentro en París” genial); o a Miles Davis (“bello y negro”); o a la baronessa Blixen (“falsamente masculina”); o a Borges; o a Bioy Casares  (“hoy come en casa Borges”); o a Cortazar; o a algun altre escriptor argentí del qual ni n'havies sentit a parlar mai. Fins i tot canvies la teva percepció de les obres i els escriptors que Bertotti, divertidament descarat, s'inventa en la primera part del llibre.

Margen crítico, editat per Món de llibres amb la seva cura habitual, m'ha semblat un autèntic homenatge de Bertotti a la literatura fet a un nivell literari digne d'homenatge. És indubtable que la lectura d'aquest llibre et contamina d'amor per la literatura; et fa revisar autors, recordar llibres que no has llegit i que hauries d'haver llegit, altres que és imprescindible rellegir, repassar, consultar... En definitiva, Margen crítico ens obri i ens deixa empeses les portes dels escriptors i de les seves obres perquè hi entrem a tafanejar en confiança i sense compliments per tal de gaudir de tots aquests guanys estètics derivats del llibres que mai no surten als llibres de comptabilitat però que ens transformen el quotidià en meravellós.

Una delícia que hauria de llegir, com a mínim, la immensa minoria. 

Tomeu Matamalas

Presentació del llibre "Els arbres que em conegueren"

FAUSTO | 24 Març, 2017 11:03

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 94 95 96  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS