Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La pols de la calaixera. Pròximament a la venda

FAUSTO | 07 Novembre, 2016 11:52

La pols de la calaixera de Raimond Aguiló.

Premi Ciutat de Manacor de poesia Miquel Ángel Riera 2016

Èxode

Les hores de la tarda, embastada i desigual,

llisquen lentament rere el vidre, al sofà de casa.

A fora, sento la piuladissa dels moixons acomiadar-se

mentre preparen en formació militar el seu viatge cap al sud

És novembre de nous encontres, i es fa fosc abans d’hora;

avui triguen molt a il·luminar-se els llums ocres del carrer.

Potser no ho faran més.

Qui ho sap?

NEGRA i ELS MORTS AGRAÏTS. Premis Ciutat de Manacor de novel.la i assaig 2016. Pròximament a la venda

FAUSTO | 21 Octubre, 2016 13:00

 

L’extinció de la dinastia catalana i el cisma d’Occident. La ira de Déu, amb les desfilades dels penitents i la sibil·la anunciant la fi del món i el judici final. Els quatre genets cavalcant sobre la faç d’una terra marcada per l’estretor dels límits, per l’opressió de l’aire sota la volta d’un cel ple de mals averanys.

Negra ens transporta a un món en crisi per on desfilen personatges com na Saurina i el Bernat, acabats de casar; madona Ponça i madona Ximena, germanes de sang i de silencis; mestre Aragonès, prohom de la vila; la vella Joueta, cosidora i alcavota; laMaria i el Bartomeu, l’esclau Nicolau… totes històries de privacions i de turments, d’esperances i desitjos que es creuen dins el clos de lamuralla d’una vila que va ser pròspera i que, abans de tancar-se a l’embat de la esta, passarà comptes amb el passat.


Els morts agraïts parteix d’un cicle rondallístic on un acte caritatiu del jove protagonista—fer possible l’enterrament d’un mort— encadena una sèrie d’intervencions del difunt en favor del seu benefactor. Així és com el protagonista pot sortejar tots els obstacles i, generalment, acaba casant-se amb una princesa. Per arribar a aquest final, no poques versions representen el protagonista enemistant-se amb els seus pares i separant-se fortuïtament de la seva estimada, amb la qual acaba retrobant-se. Però a totes aquestes dificultats externes cal afegir la prova que per al protagonista suposa acomplir els termes d’un pacte segellat amb el difunt agraït.

La literatura catalana compta amb un corpus extens i representatiu de textos que reelaboren de diferents maneres la idea de la reversibilitat de favors entre vius i morts. Aquesta constant temàtica s’insereix de ple en una tradició universal que ha estat estudiada especialment a la llum dels esquemes argumentals més reiterats.

Els textos que hemanalitzat destaquen per la seva varietat, entre altres coses perquè pertanyen a gèneres narratius diferents: rondalles, llegendes, novel·letes, exempla i romanços

Tertúlia sobre Guillem Nadal. Un manacorí de Món

FAUSTO | 17 Octubre, 2016 17:08

I ARA QUÈ, HOMENET? LA FELICITAT O L'AUSTERITAT EN TEMPS DE PENÚRIA

FAUSTO | 23 Juny, 2016 19:06

La pobresa no és solament misèria; és també un crim que es castiga. La pobresa és una màcula; la pobresa és sospitosa.

Hans Fallada: I ara què, homenet?

No tenc cap dubte que hi haurà un temps en què el sistema capitalista, per molt que ara plantegi dubtes seriosos aquesta afirmació, serà demonitzat de manera similar al sistema comunista. Tanmateix a principis del segle XXI arguments no en manquen: manca de resposta a necessitats socials molt àmplies (pobresa, migració, conflictes bèl·lics...), grans dificultats per resoldre els problemes mediambientals, greus dèficits democràtics, problemes de governança derivats de la globalització, etc., etc.

Així doncs, la pretesa superioritat del sistema capitalista (d'ara endavant, el sistema), indiscutible per als fans del neoliberalisme, molt probablement serà vista com un signe de prepotència o, pitjor, com una amenaça per a les incipients alternatives dels anomenats antisistema.

A hores d'ara la terrible crisi econòmica i financera del 2008 planteja problemes irresolubles perquè el sistema, d'una manera absolutament inoperativa, simplement els obvia. Més encara, per als garants del sistema el problema és la solució, aparent contradicció que ens instal·la de ple en un món absurd que redueix les solucions possibles a repetir consignes que, d'esquerra a dreta, els partits polítics assumeixen sense cap mena de pudor, en base a petites matisacions que es concreten en campanyes coloristes, com si realment depositant el vot els ciutadans decidissin qualque cosa. Com deia, el problema és la solució. Tota la resta, a gran escala, és un deja vu clarivident que el sistema té cura d'amagar amb sigil.

Italo Calvino, a Per què llegir els clàssics, diu entre moltes altres coses que "La lectura d'un clàssic és en realitat una relectura". Una relectura de nosaltres mateixos i del nostre quefer quotidià; una orientació enmig de la jungla actual que "tendeix a relegar l'actualitat a la categoria de renou de fons, però (que) alhora no pot prescindir d'aquest renou de fons". I més interessant i concloent encara: "És clàssic el que persisteix com a renou de fons fins i tot on l'actualitat més incompatible s'imposa".

Això potser explica el declivi de les Humanitats, de les Arts i l'abandó de l'estudi de la Literatura als plans d'estudi actuals. Aquest fenOmen forma part del sigil·lós oblit que el sistema imposa com a eina de submissió (llegiu  Houellebecq, si us plau, encara que només sigui per fingir que us indigna). L'educació com a eina de transmissió acrítica de l'statu quo o l'art de fingir que tot ens ve de nou, que el passat no ens incumbeix, que els errors d'ara no són atribuïbles a ningú perquè en desconeixem les causes.

Si voleu curar-vos d'aquesta malaltia sistèmica, feu content Calvino i llegiu els clàssics, gaudiu-ne i, a més, tal volta comprendreu que la crisi sistèmica a què ens han abocat té precedents dels quals artistes i literats n'han deixat testimoni.

Un autor que va obtenir un gran reconeixement als anys 30 del segle passat i que, per la rabiosa actualitat que desprenen les seves novel·les, val la pena recuperar és l'alemany Hans Fallada. A I ara què, homenet, el continu ai al cor dels protagonistes, el jove Pinneberg i la seva esposa Xaieta, pareix escrit ahir. Les oportunitats eren tan minses a l'Alemanya d'entreguerres que, si volien mantenir el lloc de treball mal pagat amb el qual no aconseguien mantenir la família, els joves s'havien de sotmetre sense obrir boca al dictat dels empresaris:

-"És l'empresa que fa possible la seva vida privada, home! Primer és l'empresa; després, l'empresa; en tercer lloc, l'empresa. I després faci el que vulgui. Vosté viu de nosaltres, senyor, l'hem alliberat d'haver-se de preocupar per la seva subsistència, ho entén? (...)"

Pinneberg viu de l'empresa i, per tant, ha de viure, primerament, per a l'empresa. I després ja tindrà cura, si vol i pot, fill i esposa amb els pocs marcs que rep de sou. I l'enfonsament econòmic a què es veu sotmès la jove parella comporta l'empobriment espiritual, el fet de sentir-se un no-ningú, un pobre home a qui només resta l'honradesa perquè el sistema no només li ha pres tota la resta, sinó que el n'ha fet fora:

"(...) però què ha de fer en una ciutat que no li interessa gens, perquè l'únic que vol és tancar-se a casa amb els seus propis problemes? Pèrquè aquí no hi ha  res més que botigues on no pot comprar res, cinemes on no pot anar, cafès per als qui poden pagar, museus per als qui van ben vestits, pisos i cases per als altres, instàncies oficials que l'únic que fan és posar-te pegues a tot... "

No tinc cap dubte que, si parau l'orella a la novel·la de Fallada, hi escoltareu el subtil renou de fons que marca una època, amplificat fins esdevenir un poètic  brogit, sobretot al final, que és impossible que us deixi indiferents. 

I ara què, homenet? hauria de ser de lectura obligada a tots els batxillers i a tota la classe política. I s'hauria de debatre quina mena de justícia sistèmica permet el destí de tants Pinnebergs i Xaietes perquè ells, d'austers, ja n'eren: el que volien era ser feliços!

Llorenç Carreres

Presentació de L'Obra Poètica de Guillem d`Efak

FAUSTO | 13 Juny, 2016 12:28

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 ... 92 93 94  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS