Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La possibilitat d´una illa. El missatge colpidor d´Houellebecq.

FAUSTO | 06 Febrer, 2006 18:15

Michel Houllebecq és un poeta, assagista i novel·lista francès de quaranta-set anys que ha estat qualificat com la gran revelació de la literatura francesa dels últims anys.

Amb la seva última novel·la, La possibilitat d’una illa, ha obtingut un èxit de vendes impressionant ( uns 350.000 exemplars només a França) que el situa al costat dels autors de “best sellers”. Però, no obstant aquesta circumstància, no només no se l’ha de confondre amb un d’ells sinó que se l’ha de situar en les seves antípodes. Houllebecq és un escriptor seriós i compromès que ha aconseguit el seu prestigi a través del boca a boca.

La possibilitat d’una illa és la història en primera persona dels darrers anys de la vida de Daniel, un còmic contemporani que a través dels seus espectacles d’humor provocatiu, càustic, irònic i cínic, analitza els vicis de la societat actual. En ple èxit, essent ja multimilionari, decideix retirar-se a una finca que compra a la costa d’Almeria. Allà comença a escriure una mena de diari on registra allò que li va passant i el que pensa del món i de l’existència.

Al diari de Daniel hi cap tot, des de les seves relacions amoroses i sexuals amb Isabelle, la seva esposa, i Esther, una espanyola vint-i-cinc anys més jove que ell, desinhibida i promíscua, que el fa tornar boig (unes relacions descrites de forma explícita, quasi pornogràfica), fins  a la implicació que ha tengut amb una secta científic-religiosa, els líders de la qual asseguren que l’ésser humà aconseguirà la immortalitat.

Aquest relat principal de Daniel 1, s’alterna amb un altre relat de dos Daniels més: el 24 i el 25, que vendrien a ser clons del primer Daniel separats d’ell per 2000 anys de diferència. Tot i així, La possibilitat d’una illa, encara que en tengui alguns elements, no és de cap manera una novel·la de ciència ficció, sinó mes aviat una novel·la d’anàlisi social, filosòfic i científic.

Quant a l’estil, Michel Houlebecq sembla estar més preocupat pel missatge que pel llenguatge literari, que, a vegades, resulta excessivament periodístic i amb alguns daltabaixos de qualitat. Però, tot i així, la narració està farcida de frases i pensaments subratllables. El to que li dona l’autor al discurs del protagonista (que coneixent Houllebecq té moltes connotacions autobiogràfiques) és  un tant presumptuós i prepotent, i juga tot el temps amb la provocació; sobretot quan analitza l’obra d’altres escriptors reals de manera despietada, o quan defensa postures quasi reaccionàries com per exemple el poder de l’amor sobre els impulsos primaris, o la necessitat d’una tornada a la religió.

Tot i els seus excessos i algunes contradiccions bastant evidents, La possibilitat d’una illa és una novel·la lúcida i profunda, amb un missatge final demolidor i desmitificador. I, sens dubte, el producte d’un autor intel·ligent i molt brillant.   

Tomeu Matalalas

Comentaris

  1. dav
    doncs sí
    M'has convençut. Me l'he comprat i me'l llegiré. Vull veure si m'agrada: voldrà dir que m'he tornat fatxa sense saber-ho. ;-)
    dav | 18/06/2006, 21:36
  2. dav
    m'ha encantat!
    penjaré aviat un comentari en el meu bloc
    dav | 28/06/2006, 18:34
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS