Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Zhuang Zi. Mestre de mestres

FAUSTO | 09 Juny, 2011 07:00

   Pietro Citati comença la tercera part de La luz de la noche, titulada Los juegos del tao, recomanant, de forma apassionada i apassionant, el Zhuang Zi. Fent ús d’una prosa fèrtil i evocadora, diu Citati que aquest és un llibre únic i meravellós; un llibre per llegir i rellegir; un llibre per tenir devora el llit durant mesos sencers i sobre el que podrem reflexionar al llarg dels anys.

L’excepcional volum d’Eliot Weinberger, Algo elemental, comença citant un fragment del llibre segon del Zhuang Zi“(...) Todo marcha bien cuando el mundo está quieto. Pero cuando el viento sopla, las diez mil cavidades lloran y gimen. ¿No oyes como gimen sin cesar? En los impresionantes bosques montañosos hay árboles enormes, de unos treinta metros de alto, que están llenos de cavidades que gimen...Cuando el viento es suave, la armonía es dulce; pero cuando la tormenta brama, es un coro imponente. Y luego, una vez el feroz viento ha pasado, las cavidades se quedan vacías de nuevo”.

Borges quan parlava de Berkeley i Hume a Otras inquisiciones o quan recopilava somnis a Libro de los sueños, s’encarregava de recordar-nos la història de Zhou i la papallona, extreta del llibre II del Zhuang Zi:

“Una noche Zhuang Zhou soñó que era una mariposa: una mariposa que revoloteaba, que iba de un lugar a otro contenta consigo misma, ignorante por completo de ser Zhou. Despertose a deshora y vio, asombrado, que era Zhou. Mas, ¿Zhou había soñado que era una mariposa? ¿O era una mariposa la que estaba ahora soñando que era Zhou?” 

Evocar la imatge de l’octogenari Cristóbal Serra, recollit en el seu pis de Palma traduint el Zhuang Zi, és una manera de revindicar i assenyalar l’obra d’un erudit que mereix ser visitada. Què fan els savis quan el món s’acaba?: simplement, traduir els grans mestres.

“El sabio no se ocupa de los mundanos negocios. Ni busca el beneficio, ni evita el perjuicio. (...) Cuando no habla parece que ha hablado, y cuando habla parece que no ha hablado; y su espíritu vuela más allá del sucio mundo. (...) El sabio brilla con el sol y la luna, abraza el universo todo, sumérgese en la cósmica armonía, permanece indiferente a todo desorden y confusión, tiene por iguales a nobles y plebeyos. Los hombres se afanan y fatigan; el sabio se muestra estúpido e inactivo.”

De Pascal Quignard ja no em sorprèn res. Les ensenyances i les paràboles del Zhuang Zi ressonen en molts dels seus llibres. Per això unes declaracions com les que segueixen em pareixen absolutament coherents:

“Cuando uno ha leído y admirado tremendamente una obra, uno quiere –yo quiero- ir a respirar un poco el aire que rodeaba el olfato del viejo muerto que ha desaparecido.

Pero, para ir al sitio donde está enterrado hay que adentrarse a veces en lugares muy conocidos y otras veces en lugares totalmente desconocidos. Uno de mis autores preferidos, que escribió solamente a través de parábolas y cuentos, se llama Zhuang Zi y, cuando estuve en China, quise ir a su tumba y me encontré perdido en la selva de Hainan en una región cuyos habitantes no visten como nosotros y son mucho más primitivos. Ese viaje fue errático, barroso, sucio. Pero yo estaba muy feliz de que los lugares maravillosos donde había vivido se hubieran reconvertido en una selva, de nuevo húmeda y salvaje.”

No és d’estranyar que siguin els escriptors que més admiram aquells que ens empenten a adquirir les obres dels autors que, irremeiablement, acabarem admirant. El Tao Te King, per exemple, arribà a casa fa molts d’anys per recomanació de l’excelsa  Marguerite Yourcenar. El Zhuang Zi, en canvi, porta només uns mesos ocupant el seu lloc al prestatge i -encara que tenc la sensació que sempre ha estat allà- foren moltes les abelles d’allò invisible que conspiraren per a que això fos possible. I és que els llibres, com els bons amics, compareixen i toquen a la porta quan més se’ls necessita. Per ells, sempre hi ha un espai robat a l’aire de l’estança i un motiu per fixar el seu devenir a la memòria. Record que el Heiki Monogatari es va presentar en el moment més inesperat per mor d’una cita al diari. Bouvard i Pécuchet, va omplir un buit inexcusable gràcies a la insistència d’un amic; Bradbury, fou un regal dels déus marcians que poblaven la meva joventut; London, un encertada obligació de l’escola; Tolkien, el caprici meravellós d’un adolescent endeutat; els clàssics antics, una addicció que fomentaren èpiques seqüències cinematogràfiques; Montaigne, una benedicció i un premi a la meva curiositat mai no satisfeta. Vist des d’aquesta perspectiva, entendrem que era qüestió de temps que el Lie Tse (el tercer gran llibre del taoisme) vengués a copsar, des de fa uns dies, el lloc natural que li correspon entre Lao Tse i Zhuang Zi.

Totes les biblioteques que evolucionen acaben per recollir i associar les inquietuds dels seus propietaris. Per aquest motiu tafanejar a la llibreria d’una altra persona pot resultar tan revelador, i alhora tan inquietant, com el diagnòstic d’un psicoanalista.

Zhuang Zi detestava la línia recta perquè, segons deia, ofèn a la naturalesa. Zhuang Zi no es cansava mai de defensar les coses inútils. Zhuang Zi deia que qui discuteix no hi veu. Zhuang Zi ens diria que més important que conèixer quins són els llibres que manquen a casa ho és saber quins són els que hi sobren. Així, quan arribi el moment d’aplicar la màxima taoista segons la qual hem d’anar, poc a poc, desposseint-nos de tot allò que hem acumulant al llarg de la vida, no tendrem por de girar la darrera fulla del darrer llibre abans d’abandonar-lo. Serà llavors, quan tenguem les mans buides de coses inservibles, que la veu de Zhuang Zi ens consolarà dient-nos: “Tenéis un árbol grande y os preocupa su inutilidad. ¿Por qué no lo plantáis en el país de la nada y el infinito? A su sombra todos podrán pasear tan a gusto y echarse allí si les apetece”

Fausto Puerto

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS