Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Poesia i revolució. La tragèdia de Rimbaud

FAUSTO | 16 Juny, 2011 07:00

   "La poesía es conocimiento, salvación, poder, abandono. Operación capaz de cambiar al mundo, la actividad poética es revolucionaria por naturaleza; ejercicio espiritual, es un método de liberación interior. La poesía revela este mundo; crea otro. Pan de los elegidos; alimento maldito. Aisla; une. Invitación al viaje; regreso a la tierra natal. Inspiración, respiración, ejercicio muscular. Plegaria al vacío,diálogo con la ausencia: el tedio, la angustia y la desesperación la alimentan"                                               

El Arco y la Lira, Octavio Paz

  

De les Flors del mal de Baudelaire als Cants de Lautreamont, passant per Rimbaud, la modernitat s’ha caracteritzat per dibuixar una corba ascendent en la voluntat per plasmar la transgressió en la poesia. Cap al 1884, Paul Verlaine publicà per primera vegada Les Poètes maudits, llibre que popularitzà el terme maleït per fer referència a tots aquells poetes on geni i autoaniquilació seguien un camí paral.lel. L’estranya seducció que varen exercir, i que encara projecten en el món d’avui, és deguda a que la literatura és comunicació. Qualsevol mena de transmissió es troba delimitada per la lleialtat, per la qual cosa la hipermoralitat dels maleïts s’articula a partir d’unes complicitats obscures en el coneixement transgressiu i l’exercici del mal, cosa que fonamenta una comunicació encara més intensa. En aquest sentit, la transgressió poètica de tots aquests autors es manifesta en un concepte que va més enllà de tot límit possible: el Mal com a motor de tota revolució. La forma extrema del Mal suposa dins aquesta concepció poètica el valor suprem, entès com a hipermoral, i per això, la transgressió es projecta com a condició necessària per tota poesia. Així, només essent conscient de la caducitat dels valors vigents, el poeta pot emprendre la tasca pròpia de la seva activitat: una escriptura que excedeix i dramatitza la vida, que esdevé un concepte relacional entre el Mal i la violència, ja sigui de manera directa o diferida: física, moral, institucional, teològica i metafísica. Baudelaire, Artaud, Lautreamont, Trakl,... tots ells destaquen per concebre el Mal com inherent a la vida mateixa, la seva autèntica essència, indissociable de l’ésser humà.

D’aquest grup heterogeni, però, en sobresurt un que desitjà i abraçà el malditisme com ningú, cercat en un procés deliberat i conscient de transgressió contínua. Aquest poeta és Rimbaud. Tot plegat, el seu gran mèrit va ser entendre la poesia com un sentit en eterna construcció, mai finit, on el llenguatge es subordinava a la finalitat de tota transgressió, això és, la de rebel.lar-se contra les pretensions de qualsevol lògica, i conseqüentment, traspassar el límit individual. És així, per via de la paraula, que Rimbaud surt de les profunditats intangibles cap al món real, fent coincidir pensament i realitat a través de l’escriptura poètica. El poeta prolonga, a través de la paraula, els llaços que uneixen pensament i món, i d’aquí ens adonem de la vertadera voluntat de Rimbaud, que és el de transformar la realitat. En tot cas, aquest camí cap al desconegut es troba limitat pel fet que les formes tradicionals de la poesia resulten insuficients per concloure aquesta unió i per comunicar els seus resultats. Segons ens dóna a entendre Rimbaud quan llegim les Cartes del Vident, el vertader Faktum teòric contra el qual es va haver d’enfrontar el trobem en el llenguatge mateix, en les preocupacions que originen la necessitat d’expressar i comunicar les visions del geni poètic. Per això, no és d’estranyar que les relacions entre el llenguatge i el món, entre l’individu i la realitat, la construcció verbal del pensament, la vinculació entre ètica i estètica, constitueixin els temes que articulen la concepció intrínseca de la poesia rimbaudiana.

I és que aquest problema del llenguatge es troba estretament relacionat amb el tema del Jo. Anticipant un desdoblament similar al que som objecte quan ens posem davant un mirall i observem desconcertats el reflex d’un rostre que no reconeixem, l’autor francès se n’adonà d’aquest desdoblament, el del jo real i el jo poètic. L’expressió Je est un autre fa referència a la coexistència dels dos Rimbauds, dues personalitats contradictòries que en conformen una sola. Realitats que s’expliquen mútuament, on la poesia segueix un camí paral.lel iniciat pel jo poètic, a través del qual s’aconsegueix la llibertat absoluta de l’existència. Però, a la vegada, trobem una lluita constant entre ells per la supremacia, i el conflicte, per tant, és inevitable: al final, necessàriament, un acabarà per consumir i negar l’altre. Davant l’esperança de trobar en la poesia una resposta per al conflicte del Jo, Rimbaud es trobà en un carrer sense sortida, on ni la mateixa transgressió podia salvar-lo. Així, limitat per la seva mateixa naturalesa i tancat en si mateix, acabà per transgredir la seva mateixa escriptura i tot allò que representava. El poeta francès va vessar en els seus poemes tot allò que en veritat el definien com a ésser i, per això, el seu silenci solament el podem interpretar com una renúncia a la mateixa existència. A partir dels 20 anys, Rimbaud visqué mort: preferí el no ésser com a condició necessària per continuar respirant. Una vida buida de qualsevol sentit. Vet aquí la vertadera tragèdia del poeta: capbussar-se dins l’abisme, dins l’absència de tot sentit, per poder seguir existint en el món real. Aquesta renúncia significà el seu darrer acte de rebel.lió, la seva autèntica desgràcia, el darrer excés d’un poeta excessiu i genial.

Miquel Àngel Sansó

Comentaris

  1. Joan López Ferré
    l'amour infini

    Je ne parlerai pas, je ne pensarai rien:
    Mais l'amour infini me montera dans l'âme...

    Rimbaud,Mars 1870

    Joan López Ferré | 16/06/2011, 16:41
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS