Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

En el principio era el sexo. La veritat sobre el sexe.

FAUSTO | 08 Març, 2012 08:00

   Per què la meitat dels matrimonis fracassen com a resultat de la frustració sexual, la infidelitat i les disfuncions de la libido? Per què moltes de les parelles que aconsegueixen conservar tres de les coses més importants de la nostra vida  -estabilitat de la xarxa familiar, companyia i intimitat emocional- han hagut de resignar-se a sacrificar el seu erotisme? Com pot ser que la pornografia, de la qual tothom renega “oficialment”, generi més ingressos als Estats Units que totes les franquícies del futbol americà, del beisbol i del bàsquet juntes? Què s’ha de fer amb els abusos a menors comesos per adults que pertanyen a institucions religioses que prediquen l’abstinència?

Segons Christopher Ryan y Cacilda Jethá, autors del llibre En el principio era el sexo, la major part de confusió, insatisfacció i patiment en el tema de la sexualitat és el resultat del conflicte entre el que SUPOSEM que sentim i el que REALMENT sentim. I, els humans, contínuament fem suposicions que estan arrelades en els nostres mapes mentals, productes, en gran part, del nostre marc cultural.

I què diu el nostre marc cultural dominant sobre la veritat sobre el sexe? Doncs afirma, entre altres coses, que la sexualitat “normal” està inevitablement lligada a l’amor; que la sexualitat femenina és “feble”, en el sentit que la majoria de dones mostren falta d’interès i són relativament passives; que la sexualitat masculina està marcada per la presència d’un fort desig sexual i pràcticament indiscriminat. La monogàmia és connatural a l’espècie humana i el matrimoni és una constant universal en totes les cultures conegudes. I, com a resultat de tot això, assistim a una “lògica” relació de “suma-zero”, a on si un guanya l’altra perd, una “guerra de sexes” en la qual, tant la dona com l’home han d’anar amb compte a l’hora d’invertir els seus recursos, perquè sempre n’hi haurà un que hi sortirà perdent des del punt de vista evolutiu.

La dona, que segons la ciència oficial de l’evolució, ha de fer una major inversió parental per a transmetre els seus gens, es mostrarà més selectiva i més cauta amb les relacions sexuals; un error en la selecció podria conduir-la a una situació amb un nadó i sense recursos per criar-lo. L’home, en canvi, que només ha de dipositar el seu esperma, practicarà una sexualitat indiscriminada, per tal d’optimitzar amb poca inversió la seva descendència genètica.

Totes aquestes “veritats” es veurien confirmades pels estudis de la Psicologia Evolucionista que, gràcies a l’anàlisi de la vida dels nostres ancestres caçadors/recol.lectors, a la comparació amb la conducta de les espècies més properes, a l’estudi dels diferents òrgans que col.laboren en la conducta sexual i a les restes de les cultures més primitives, aconseguiria la resposta definitiva sobre els orígens no culturals de la sexualitat moderna.

Però no. A pesar de la postura oficial sobre la nostra sexualitat, Ryan i Jethá ens mostren que, quan s’analitzen amb la ment oberta, sense cercar una determinada confirmació, les dades no encaixen. No, senyors, les dades ens condueixen en una altra direcció. I, aquesta, no ho podem negar, és incòmoda.

Durant els diferents capítols anem descobrint que els científics agafen com a referents en el camp de la cognició, de les emocions i de la conducta social, als nostres veïnats més propers, evolutivament parlant: ximpanzés i bonobos. I no, no són monògams. Per altra banda, els animals monògams són hiposexuals. I no, no és el nostre cas; de fet, som hípersexuals “el tiempo total que dedicamos a la actividad sexual supera fácilmente al de cualquier otro primate (y eso, sin computar fantasías, sueños ni masturbaciones”.

Els antropòlegs que han estudiat el comportament social i sexual de les petites comunitats de caçadors/recol•lectors, descriuen una xarxa molt semblant a la que es troba en els primats més propers amb els quals compartim la presència de l’hormona oxitocina (anomenada hormona de la sociabilitat, de la confiança, la generositat, l’amor i l’erotisme), els bonobos: grups gairebé matriarcals en les que el sexe acompleix funcions socials,  s’usa per tal d’enfortir els llaços entre els components de la comunitat, formant una xarxa vital i duradora d’afecte, afiliació i obligacions recíproques.

La cultura agrícola i després la de mercat s’han organitzades a partir d’una sèrie de principis interconnectats: l’individualisme, l’espai personal i la propietat privada. Així,  ens ha de resultar molt difícil d’imaginar una societat compacta, amb una identitat més col•lectiva que individual, com la que encara trobem en determinades comunitats “primitives”. El matrimoni, la idea de parella i de l’amor romàntic occidental són productes d’una construcció social determinada, la nostra.

“Todos tenemos una tendencia psicológica a considerar nuestra experiencia como la norma, a ver nuestra comunidad como “el Pueblo”, a creer –tal vez de modo subconsciente- que somos los elegidos, que Dios está de nuestro lado y que nuestro equipo merece la victoria”. L’agricultura no va aparèixer fins fa uns 10.000 anys. I les proves derivades del nostre cos de fa més de 100.000 anys, indiquen que estem davant una espècie amb un aparellament “multimascle/multifemella”.  I, el nostre penis, la seva estructura i el seu disseny, a més de la nostra vagina, parlen d’una carrera per la concepció basada en el que s’anomena “competència per l’esperma”; aquestes “peces” del nostre cos ens parlen d’una lluita entre diferents espermes en el tracte reproductiu femení. Els mascles de la nostra espècie no tenen una morfologia que indiqui que la lluita per la reproducció es fa en un camp de batalla extern. No, totes les proves ens col.loquen amb aquelles espècies en què no lluiten els mascles, sinó que ho fan els seus espermatozoides.

I, quan mirem la dona de més a prop, ens trobem amb la gran paradoxa, amb una de les causes més freqüents de problemes de parella: els homes, en el terreny sexual, són directes i ràpids, a part de limitats en la seva capacitat de repetició. Les dones són més lentes, però una vegada que han entrat en acció, són escandaloses i multiorgàsmiques.

Tot plegat queda lluny del discurs oficial de la monogàmia natural de l’espècie humana. SUPOSEM, seguint el discurs oficial, que som monògams, que hem de sentir desig i plaer només amb les nostres parelles, que si ens estimem tindrem una bona vida sexual... Però realment SENTIM atracció per altres persones, desitgem altres pells, estimem però la rutina mata la libido...I molts de nosaltres, la majoria, fracassarem una vegada i una altra en la recerca de l’amor etern basat en la monogàmia.

“Puede que [las parejas], si se atreven a hablar de la verdadera naturaleza de sus sentimientos, se sorprendan y acaben teniendo sus conversaciones más íntimas y profundas. No pretendemos sugerir que vayan a ser conversaciones fáciles. No lo serán. Hay áreas en las que siempre resultará difícil que se entiendan hombres y mujeres, y el deseo sexual es una de ellas. A muchas mujeres les costará aceptar que los hombres puedan disociar tan fácilmente el placer sexual de la intimidad emocional, del mismo modo que muchos hombres se harán cruces tratando de comprender por qué muchas mujeres se empeñan en entrelazar estas dos cuestiones a todas luces independientes (para ellos)”

La polèmica està servida. Bona lectura.

Paula Vicens

Comentaris

  1. Ceci Vigier
    En el principio era el sexo..

    Muy interesante!! gracias!!

    Ceci Vigier | 08/03/2012, 13:30
  2. Milton !
    Infidelidad

    El principal problema de las mujeres infieles es cómo gestionar la infidelidad. Tengo respuestas. Miltonthomson@yahoo.es

    Milton ! | 09/03/2012, 08:17
  3. Stella G.
    Mujeres y hombres

    El principal problema de los hombres es creer que tienen todas las respuestas

    Stella G. | 09/03/2012, 12:15
  4. Milton !
    Sexo

    Stella G, te desafío a comprobarlo.

    Milton ! | 09/03/2012, 17:15
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS