Sebastià Alzamora: “En les guerres la condició humana es mostra de manera extrema”
.
L’escriptor llucmajorer presentà a Manacor, en un ambient d’interrogatori policíac Crim de sang, la seva darrera novel·la
.
Sonen sirenes. Llums que pampalluguegen. Fosca. Llum. Fosca. Entra a declarar el senyor Alzamora. L’espera i l’escomet un inspector que el presenta a un públic atònit i divertit. “Nacido en Lucas Mayor, autor de La piel y la princesa, Milagro en Lucas Mayor, ganador del premio San Jorge de novela por Crimen de sangre”. “Escriba, señorita”. Una taquígrafa joveneta d’ulleres de conxa negra escriu diligent l’acta de la declaració de Sebastià Alzamora i Martín, que presentava dimarts passat a Manacor, “Crim de sang”, la seva darrera novel·la. A l’altre costat del ring dialèctic, un inspector d’ulleres fosques i capell i gavardina que amagaven la personalitat d’Antoni Gomila, aclamat actor i autor teatral per la ja clàssica Acorar. Sense sortir mai del seu paper policíac, Gomila va fer parlar davant els amics de Món de llibres un Alzamora que, després d’uns primers minuts d’incomoditat (no sabrem mai si pactada) anà descabdellant els viaranys del seu darrer relat. “Per què la guerra civil, Alzamora? No se n’ha parlat massa, ja? No ho hem dit tot, ja, d’aquesta guerra”. L’autor llucmajorer explicà que “se n’ha parlat molt, però no s’ha recuperat tot, i just això ja en justifica una nova novel·la i totes les que vinguin”. Tot el que hi té a veure, “és dolorós”, digué, i afegí que “dóna tema perquè configura la nostra mitologia moderna, i jo mir d’acostar-m’hi en un exercici que, salvant les distàncies, vol assemblar-se al que va fer Javier Cercas a Soldados de Salamina: una mirada nova, un tractament nou”. Alzamora abundà encara en aquest concepte mitològic i explicà que la guerra “és el nostre western, la nostra Segona Guerra Mundial, un marc de referència, un imaginari potent i fort, fèrti i atractiu per ambientar tot tipus d’històries”.
Les guerres, precisà, “condueixen a situacions límit de la condició humana, que s’hi mostra de manera extrema”.
Interrogat pel policia Gomila, Alzamora aclarí també la motivació de la presència d’un vampir a la novel·la, “perquè és una representació del mal, i ja n’hi ha molts de referents tant a la literatura i la mitologia catalanes com europees”. “El vampir és qualcú que ens parla directament, ha comès un crim i ell mateix ens diu que és un vampir, tot jugant amb l’ambigüitat de si és sobrenatural o patològic, el seu vampirisme”.
.
El punyent agent Gomila volgué veure un cert paral·lelisme entre aquest vampir i la part de la classe política que és duita a la barra actualment. Alzamora dubtà i, mordaç, afirmà finalment que “tot és gent que xupa”.
.
També parlaren de l’ambientació gòtica, que tant agrada a Alzamora: “Les atmosferes gòtiques van molt lligades al gènere policíac”.
Però allò vertaderament controvertit de la novel·la d’Alzamora és la matança dels maristes per part de la FAI. Alzamora explicà que “els fets són reals. En un ambient de persecució de capellans i monges i d’assalt d’esglésies i convents, els maristes oferiren a la FAI (anarquistes molt més fanàtics que els de la CNT, segons Alzamora) 200.000 francs a canvi que els deixassin travessar la frontera. La FAI acceptà el tracte, però una vegada recaptats els doblers, liquidà els maristes, tot incomplint el tracte”. Per Alzamora, “el fanatisme corromp qualsevol idea que toca, totes són susceptibles de ser podrides per les activitats dels fanàtics”. Així i tot el llucmajorer aclarí que la novel·la no és tant “de bàndols com de persones”.
Demanat per la mallorquinitat o no de la novel·la, Alzamora afirmà que “això no és important, és una novel·la de la literatura catalana escrita per un autor mallorquí, perquè a Mallorca no ens hem aturat d’escriure en aquesta llengua, encara que hi hagi a qui li sàpiga greu”.
L’acte acabà amb la signatura de la declaració per part de l’autor, on només es llegien set caràcters: “Se vende”.
.
Antoni Riera. Cent per cent 22/03/2012