Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La part freda del llit. Set narracions de Bernat Nadal

FAUSTO | 07 Juny, 2012 07:00

   La part freda del llit de Bernat Nadal és un llibre de narracions publicat per Lleonard Muntaner a la col.lecció Aliorna.

L’autor, conegut sobretot pels seus poemes, ens descobreix  amb aquesta prosa sòlida, coherent,  i sense entrebancs, que és també un magnífic narrador.
El llibre inclou set narracions: sis ambientades a Mallorca i una  a Roma. Els llocs i els paisatges es poden considerar amb freqüència com un personatge més que influeix en els altres o bé reflecteix el seu estat psíquic.
Bernat Nadal crea uns personatges que estan molt polaritzats perquè n’hi ha de bons, de malèfics i de ridículs. En tot cas, són personatges rodons, perquè evolucionen i manifesten que volen seguir canviant. Tots ells viven sota el pes d’una forta càrrega emocional, negativa sempre.  Tot i així, en aquest procés d’evolució que experimenten, com va dir l’autor a la presentació del llibre, dia 12 d’abril, “ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents”.

En tot cas es tracta sempre de personatges infeliços, per l’angoixa, per la buidor, pel desig  insafisfet, per la impotència per desfer-se d’allò que els tortura.
A l’obra hi trobam alguns motius recurrents a més d’una narració, com l’homosexualitat, les addiccions, principalment l’alcohol, la prostitució, la malaltia, física o psíquica, i la mort.

L’estiu de Cortàzar, la primera narració, la més literària pel tema i pels personatges, i que podem considerar realisme màgic, és un homenatge a l’escriptor argentí  i una ridiculització d’autors, la producció dels quals està mancada de qualitat literària. I aquí Bernat Nadal és inflexible perquè, citant Miquel Àngel Riera, no existeix la literatura dolenta; o és bona o no és literatura.

A sis de les set narracions el narrador parla en tercera persona, marcant distància, però és sempre omniscient, jo diria que és minuciosament omniscient. Només a una narració, Cremar el desamor, el narrador s’expressa en primera persona, està amb el personatge i n’és un, de personatge, present que pot interpretar amb més exactitud, amb més intensitat, l’angoixa de Ramon, el personatge, i pot actuar com un psiquiatre, escoltant i observant el patiment de l’amic.

El diàleg, molt  dosificat, quasi inexistent, es redueix a moments en què alguna frase ha d’assolir molta intensitat, per això l’autor la posa en boca del mateix personatge, directament en primera persona.

Bernat Nadal va comentar que totes les narracions es basen en fets reals, tot i així, al final del llibre hi ha unes notes de l’autor que expliquen quina és la font literària d’algunes narracions: Cortàzar, Dostoievsky, Txèjov… Totes les narracions estan encapçalades per una citació literària, es mencionen escriptors, s’inclouen versos, alguns noms de personatges, com el d’Emma, la protagonista d’Un deute mal de pagar, són exemples de què la literatura és una font importantíssima en aquestes narracions.

Tant és que es basin en la ficció o en la realitat. El resultat és el que compta: unes històries construides mitjançant la paraula precisa, la frase llarga, ramificada en subordinacions, molt adjectivada, plena de matisos i de detallisme sensual, i en la fluïdesa del paràgraf. Prosa elaborada, arguments que no poden deixar indiferents els lectors perquè són originals, interessants i profundament humans, perquè hi ha tota una galeria de personatges amb problemàtiques diverses però que tenen en el patiment el tema comú, el fil argumental que, des del meu punt de vista, dóna unitat al libre.

Bernat Nadal, poeta, expert, per tant, en l’anàlisi d’emocions i de sentiments, és crític amb els personatges, mostrant-nos la seva desgràcia o la seva misèria, però comprèn molt bé la complexitat del sofriment  humà  i en alguns casos els allibera de la càrrega que els impedeix viure.

No hi falten, al llibre, pinzellades d’humor que tenen la finalitat de mostrar una vegada més la ridiculesa d’alguns personatges.

Pel domini lèxic i sintàctic de la nostra llengua, per la creació d’arguments força originals i de personatges complexos, Bernat Nadal assoleix amb La part freda del llit un nivell d’elevada qualitat literària.

Maria Teresa Perelló

Comentaris

  1. Ceci Vigier
    La parte fría de la cama...

    Muy interesante!muy!
    Gracias!

    Ceci Vigier | 07/06/2012, 11:51
  2. Margalida Bauzà
    La part freda...

    Amb el comentari l'he convertit en un imprescindible. Corro a posar-lo a la llista de "he de llegir...".

    Margalida Bauzà | 09/06/2012, 09:09
  3. S Galmés
    LA PART FREDA DEL LLIT

    "Tant és que es basin en la ficció o en la realitat. El resultat és el que compta: unes històries construides mitjançant la paraula precisa, la frase llarga, ramificada en subordinacions, molt adjectivada, plena de matisos i de detallisme sensual" Si això ho diu la professora Maria Teresa Perelló, bé que llegiré aquest llibre del que, per altres costats, en tenc molt bones referències. Aquest estiu serà plaent.

    S Galmés | 10/06/2012, 19:45
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS