Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La gran casa. Sols davant el dolor

FAUSTO | 08 Novembre, 2012 09:28

Acceptar la pèrdua i obrir-se al dolor que ens ocasiona són dos dels reptes que ens posa la vida quan afrontem un dol. A vegades, però, l’horror és tan gran que no ens en fem càrrec i tirem pel dret per la via d’anar fent... Fins que alguna cosa, alguna crisi, ens posa, altra vegada, en la situació d’afrontar ineludiblement els propis sentiments.

A La gran casa, l’última novel.la de Nicole Krauss, es va construint una història a partir de quatre veus que reflexionen sobre les seves dificultats. Com a fil connector hi trobem un escriptori que, com un personatge més, va generant diferents significants en les vides de les persones que se’n fan càrrec: una escriptora americana, una altra que ha sobreviscut al genocidi jueu, un ancià que conta la distància emocional que el separa d’un dels seus fills i una noia enamorada del fill d’un antiquari israelià que es dedica a recuperar mobles pels supervivents de l’espoli fet pels alemanys a la Segona Guerra Mundial.

Tots els personatges es troben en cruïlles vitals que els remeten a pèrdues antigues, no resoltes. Els lectors, a partir de les seves històries, han d’anar encaixant els diferents fragments de la novel.la. L’estructura és un reflex del relat que dóna títol al llibre, la Gran Casa, la història de l’escriptura del Llibre dels jueus: cada jueu porta dintre seu una part de la imatge de l’antiga Jerusalem, la conjunció de totes elles retornaria la visió de la totalitat de la ciutat santa. Però, malgrat l’esforç, retornar al moment anterior a la pèrdua és impossible; de fet, només ens pot refermar la desfeta.

Evitar el dolor de la pèrdua pot convertir-se en l’eix de la vida de moltes persones que han patit grans desgràcies. Respiren i fan com si la vida pogués continuar sense revisar la pròpia filosofia vital. Van construint noves formes d’actuar sobre els marges de la seva ferida, enlairant-se sense poder posar els fonaments que dóna retrobar el sentit després de la pèrdua de la sensació de seguretat, de justícia,... Queden marcats per la falta de profunditat, per la por als propis sentiments. I, així, la possibilitat de connexió amb els altres es veu compromesa: no poden contenir ni acompanyar el dolor dels altres. Han de mantenir-se sempre a una distància prudencial, una distància que els allunyi del perill d’entrar en ressonància amb els altres, tornant a sentir por, angoixa, desesperació.

Tard o d’hora, però, pot arribar el moment de trobar-se sols davant el dolor, un altre cop. Només obrint-se a l’experiència es pot tenir l’oportunitat de viure una altra vegada. Només en l’experimentació del que ha significat la pèrdua es pot tenir l’oportunitat de fugir de la solitud. Els personatges de la novel.la viuen un d’aquests moments: s’obren per primer cop al dolor i miren de trobar el camí cap a la vinculació amb els altres, volen entendre i ser entesos. Volen viure.

Nicole Krauss explora amb els seus protagonistes els territoris que s’obren quan ens permetem sentir. Som el que fem, però només podem ser si sentim: és el que ens permet seguir connectats amb els altres, és el que ens permet connectar amb nosaltres mateixos i, a partir d’això, actuar d’acord amb els nostres valors. Bona lectura!

Paula Vicens.

Comentaris

  1. ceci vigier
    La gran casa. Solos ante el dolor

    El título sugiere una muy buena invitación!
    Gracias!

    ceci vigier | 08/11/2012, 17:56
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS