Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Mythistórima. Mite i història.

FAUSTO | 05 Desembre, 2012 10:26

Immersos en la voràgine de nous títols que pràcticament cada dia sepulten les taules de novetats, seria injust deixar passar l’ocasió de fer un breu comentari a una obra poètica de coherència excepcional. L’editorial Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores segueix, en la seva col.lecció de poesia, una sòlida trajectòria basada en el rigor; tant en el seu aspecte extern (enquadernació de tapa dura amb sobrecoberta i un disseny sobri), com en la nòmina de poetes que a dia d’avui l’integren. En l’àmbit de les traduccions, per citar-ne només alguns, Fernando Pessoa, Vladimír Holan, Anna Ajmátova i Marina Tsvetáieva; i en l’àmbit nacional Antonio Gamoneda, Jose Ángel Valente, Juan Ramón Jiménez, això sense comptar les molt valuoses antologies de poesia iberoamericana a càrrec dels millors especialistes.

Tota aquesta tasca s’ha duit a terme gràcies a l’eficàcia del poeta Nicanor Vélez (Medellín, Colòmbia, 1959-Barcelona, 2011), fundador i director de la col.lecció, en la qual ha publicat més de cinquanta volums. Valguin aquestes breus paraules com a sentit reconeixement i admiració.

El darrer d’aquests poetes a afegir-se a la nòmina abans esmentada és el grec Yorgos Seferis (Esmirna, Àsia Menor, 1900-Atenes, Grècia, 1970), premi Nobel de literatura l’any 1963. Mythistórima. Poesía completa, en edició bilingüe, aplega tota l’obra poètica de l’autor, que comprèn onze llibres entre els quals hi figuren els imprescindibles Novela (1935) i Tres poemas escondidos (1966). És impossible desllindar l’obra de Seferis de la seva experiència vital. Va patir exili i aquest fet va condicionar —si no condicionar, té un pes específic important— tota la seva obra. En paraules de Carles Miralles, traductor de Mithistòrima al català (Quaderns Crema, 1980) «el poema per a Seferis, és un joc de reminiscències, un entrellat de símbols i d’imatges, la recreació o la constitució eclèctica —sempre tradicional, però això no vol dir rutinària, ens advertí— d’un discurs mític». Seguint amb Miralles «de tots els moments de l’Odissea, el que més retorna, sempre significatiu, a la seva poesia, és el de l’accés al món dels morts, i potser tot el poema era llegit per Seferis com un assaig de la mort». I és que l’Odissea potser sigui una de les més marcades, i prou reconeixibles influències, de l’obra de Seferis. Mite i història s’entrelliguen amb les pròpies experiències —d’abast universal, tanmateix— dotant-les d’un alè èpic però sempre des d’una veu personal.

Poesia que podríem anomenar de la puresa, gens afectada i molt lluny dels ornaments innecessaris. S’ajusta prou bé al lema que resa “a la poesia, tot el que no li fa falta, li sobra”. En destaca la sobrietat estilística, tant en les distàncies curtes com en els seus poemes més discursius, i es fa palesa una marcada cadència lírica, mai superflua i adaptada a la necessitat del ritme i la musicalitat del vers.

Per tot l’abans esmentat és digne d’elogi el treball on han tengut participació directe els responsables de l’edició Selma Ancira i Francisco Segovia. Començant per una traducció tot el fidel que es pot esperar en dues llengües tan llunyanes, en cap moment traeix l’original. Les imatges flueixen i els mots en segueixen el vaivé amb perfecta sincronia. Aconsellaria llegir el pròleg per esclaridor, ja que sense entrar en academicismes innecessaris, a l’abast només de quatre estudiosos, aporta molta informació sobre l’obra i la persona de Seferis. Un ajut indispensable són les notes, encertadíssim complement a la lectura, motivat per les múltiples referències culturals, quasi sempre de l’època de la Grècia clàssica, en què basa Seferis molts del versos i de les imatges.

La poesia de Seferis no és per a ànimes complaents, i és aquí a on rau la seva grandesa. En definitiva, un llibre que creix amb el temps i nosaltres amb ell, i que així com va deixar escrit el propi poeta, en dos versos memorables

  tanta desnudez
  casi sangre

descriu com hauria de ser tota obra d’art, jugar-s’ho a tot o res, fins a les darreres conseqüències.

Antoni Xumet Rosselló

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS