Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

I ARA QUÈ, HOMENET? LA FELICITAT O L'AUSTERITAT EN TEMPS DE PENÚRIA

FAUSTO | 23 Juny, 2016 19:06

La pobresa no és solament misèria; és també un crim que es castiga. La pobresa és una màcula; la pobresa és sospitosa.

Hans Fallada: I ara què, homenet?

No tenc cap dubte que hi haurà un temps en què el sistema capitalista, per molt que ara plantegi dubtes seriosos aquesta afirmació, serà demonitzat de manera similar al sistema comunista. Tanmateix a principis del segle XXI arguments no en manquen: manca de resposta a necessitats socials molt àmplies (pobresa, migració, conflictes bèl·lics...), grans dificultats per resoldre els problemes mediambientals, greus dèficits democràtics, problemes de governança derivats de la globalització, etc., etc.

Així doncs, la pretesa superioritat del sistema capitalista (d'ara endavant, el sistema), indiscutible per als fans del neoliberalisme, molt probablement serà vista com un signe de prepotència o, pitjor, com una amenaça per a les incipients alternatives dels anomenats antisistema.

A hores d'ara la terrible crisi econòmica i financera del 2008 planteja problemes irresolubles perquè el sistema, d'una manera absolutament inoperativa, simplement els obvia. Més encara, per als garants del sistema el problema és la solució, aparent contradicció que ens instal·la de ple en un món absurd que redueix les solucions possibles a repetir consignes que, d'esquerra a dreta, els partits polítics assumeixen sense cap mena de pudor, en base a petites matisacions que es concreten en campanyes coloristes, com si realment depositant el vot els ciutadans decidissin qualque cosa. Com deia, el problema és la solució. Tota la resta, a gran escala, és un deja vu clarivident que el sistema té cura d'amagar amb sigil.

Italo Calvino, a Per què llegir els clàssics, diu entre moltes altres coses que "La lectura d'un clàssic és en realitat una relectura". Una relectura de nosaltres mateixos i del nostre quefer quotidià; una orientació enmig de la jungla actual que "tendeix a relegar l'actualitat a la categoria de renou de fons, però (que) alhora no pot prescindir d'aquest renou de fons". I més interessant i concloent encara: "És clàssic el que persisteix com a renou de fons fins i tot on l'actualitat més incompatible s'imposa".

Això potser explica el declivi de les Humanitats, de les Arts i l'abandó de l'estudi de la Literatura als plans d'estudi actuals. Aquest fenOmen forma part del sigil·lós oblit que el sistema imposa com a eina de submissió (llegiu  Houellebecq, si us plau, encara que només sigui per fingir que us indigna). L'educació com a eina de transmissió acrítica de l'statu quo o l'art de fingir que tot ens ve de nou, que el passat no ens incumbeix, que els errors d'ara no són atribuïbles a ningú perquè en desconeixem les causes.

Si voleu curar-vos d'aquesta malaltia sistèmica, feu content Calvino i llegiu els clàssics, gaudiu-ne i, a més, tal volta comprendreu que la crisi sistèmica a què ens han abocat té precedents dels quals artistes i literats n'han deixat testimoni.

Un autor que va obtenir un gran reconeixement als anys 30 del segle passat i que, per la rabiosa actualitat que desprenen les seves novel·les, val la pena recuperar és l'alemany Hans Fallada. A I ara què, homenet, el continu ai al cor dels protagonistes, el jove Pinneberg i la seva esposa Xaieta, pareix escrit ahir. Les oportunitats eren tan minses a l'Alemanya d'entreguerres que, si volien mantenir el lloc de treball mal pagat amb el qual no aconseguien mantenir la família, els joves s'havien de sotmetre sense obrir boca al dictat dels empresaris:

-"És l'empresa que fa possible la seva vida privada, home! Primer és l'empresa; després, l'empresa; en tercer lloc, l'empresa. I després faci el que vulgui. Vosté viu de nosaltres, senyor, l'hem alliberat d'haver-se de preocupar per la seva subsistència, ho entén? (...)"

Pinneberg viu de l'empresa i, per tant, ha de viure, primerament, per a l'empresa. I després ja tindrà cura, si vol i pot, fill i esposa amb els pocs marcs que rep de sou. I l'enfonsament econòmic a què es veu sotmès la jove parella comporta l'empobriment espiritual, el fet de sentir-se un no-ningú, un pobre home a qui només resta l'honradesa perquè el sistema no només li ha pres tota la resta, sinó que el n'ha fet fora:

"(...) però què ha de fer en una ciutat que no li interessa gens, perquè l'únic que vol és tancar-se a casa amb els seus propis problemes? Pèrquè aquí no hi ha  res més que botigues on no pot comprar res, cinemes on no pot anar, cafès per als qui poden pagar, museus per als qui van ben vestits, pisos i cases per als altres, instàncies oficials que l'únic que fan és posar-te pegues a tot... "

No tinc cap dubte que, si parau l'orella a la novel·la de Fallada, hi escoltareu el subtil renou de fons que marca una època, amplificat fins esdevenir un poètic  brogit, sobretot al final, que és impossible que us deixi indiferents. 

I ara què, homenet? hauria de ser de lectura obligada a tots els batxillers i a tota la classe política. I s'hauria de debatre quina mena de justícia sistèmica permet el destí de tants Pinnebergs i Xaietes perquè ells, d'austers, ja n'eren: el que volien era ser feliços!

Llorenç Carreres

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS