Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Declivi de la mirada. Una finestra oberta a la vida.

FAUSTO | 27 Abril, 2006 10:19

Sempre he pensat que no és fàcil llegir poesia. El poeta, generalment, es queda en un món llunyà, tot i l’esforç del lector. L’estil de viure davant el món, la forma de comunicar-se i la manera d’expressar sentiments és molt personal, i, sempre, intransferible. Algunes vegades sortosament cau a les nostres mans un llibre de poesia que llegim, tornam a llegir i, a cada lectura, algun guany més s’instal·la al nostre interior. En aquests casos el poeta ha aconseguit identificar-se amb el lector.

            No fa gaire temps que conec en Jaume Mesquida. Fa poc, en unes improvisades tertúlies, he parlat àmpliament amb ell i he aprofundit en la seva coneixença, la qual cosa m’ha duit a respectar-lo com a persona i com a poeta.

            Dins les meves limitacions de lectora em declar admiradora de la poesia d’en Jaume. Declivi de la mirada fou mereixedor del I Premi Pollença de Poesia; una obra tendra, emotiva i rabiosament lírica.

            En Jaume ha escrit molt; hores i més hores treballant l’art de la paraula. Estones lliures que molts dedicam a l’oci, han estat per a ell temps per a reafirmar-se com a poeta, abocat a extraure de la paraula els conceptes poètics mitjançant el misteri de la creació. El resultat són aquests llibres on es barregen els seus sentiments més purs amb la bellesa de la paraula.

            Declivi de la mirada n’és una mostra. És un llibre íntim, intens i molt elaborat en el qual el poeta es despulla de la seva enorme sensibilitat en cada vers. Cada un dels poemes és com una finestra oberta al món, a la vida, per on guaiten aquells sentiments que són al nostre interior i sols el poeta sap extreure’s quan pertoca i amb la paraula precisa.

            Heus aquí unes petites espipellades,: “¿De quin arc llunyà / vas creuar l’aire / clavant-te en el meu pensament?” “Amargues paraules / fruit de quines branques / de silencis” “L’arpa de la pluja toca les seves primeres notes pels turons” “Amb l’alba, el miracle de la llum reneix cada dia. / Crema el negre, en el blanc i, del home, el somni devora.”

            El llibre té una gran unitat i admet més d’una lectura; cada vegada es pot anar més al fons fins a arribar a una aproximació del que ens vol transmetre el poeta. És un d’aquests llibres que amb agraïment de lector hem de celebrar.  Enhorabona, Jaume, per a mi ja tot un poeta.   

Roser Vallés 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS