Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

El comte de Montecristo. L´art de la venjança.

FAUSTO | 15 Maig, 2006 16:13

La grandeza de El conde de Montecristo reside en que su venganza, la única justicia posible en aquel y en este mundo de tahúres y sinvergüenzas, también es la nuestra. Esperar y confiar: Y que Dios, además de las justas repúblicas que dan asilo a un hombre, además de las islas lejanas a donde nunca llegan órdenes de captura, bendiga también al viejo Dumas. Amén.

Arturo Pérez Reverte.        

Hi ha grans venjances en el món de la literatura però tal vegada aquesta sigui la més freda i premeditada de totes. Amb el jove Edmund Dantès, sac de virtuts i  protagonista absolut, ens podem sentir plenament identificats. Segurament sigui aquest el motiu pel qual arribem a justificar els seus actes futurs,  per extrems que arribin a ser.

            El Comte de Montecristo és un gran llibre d’aventures, però també i sobretot és una novel·la de personatges. Amb el pas del temps el que més recordem d’aquestes més de mil pàgines són els seus protagonistes estereotipats. Els bons, carregats de principis com l’honor, la lleialtat, l’amistat. Els dolents, inflats d’ambició, covardia i maldat. I és d’aquests darrers que desitgem veure la merescuda derrota i la total aniquilació, tant  com ho desitja el propi Edmund, transformat amb els anys en un despietat venjador omnipotent. Perquè quan la venjança és dels justs contra els traïdors ens sentim més còmodes i si, per uns moments, ens sembla malaltís l’odi que supura l’enrevessada vendetta, ens bastarà recordar quins són els motius que la provocaren. Al començament de la novel·la Edmund és ple de vida, il·lusionat amb un futur plegat de promeses i a punt de casar-se. Però el mateix dia de les seves noces l’empresonen separant-lo del seu amor i de la seva família, i el tanquen divuit anys dins una torre, en una illa llunyana, on és torturat i mortificat. Edmund desconeix les raons per les quals es troba allà fins que un vell savi també empresonat, li descobreix la veritat a la vegada que el culturitza i l’ensinistra en l’ús de les armes. Un cop evadit del seu captiveri i amb aquests precedents, ens sembla natural el seu desig de venjança. Ric, instruït, elegant i convertit en un home poderós, el nou i polifacètic Edmund Dantès té carta blanca per dur a terme la revenja que tots desitgem.

             Llegir El Comte de Montecristo ens fa tornar joves, quasi al·lots. Àvids d’aventures ens endinsem dins les seves pàgines i en sortim plens de dubtes sobre l’estranya condició a humana.

 Fausto Puerto. 

Comentaris

  1. Llorenç
    Venjança
    Curiós, el tema de la venjança. Hi ha gent que no té ventrell per això. Encara que en el cas del comte, és comprensible. Ben mirat, la venjança és una qüestió de poder: no es venja qui vol sinó qui pot. Perquè venjar-te i que et descobreixin, no té cap mèrit; és una benejada. Només se n'ha d'assabentar la víctima.
    Llorenç | 24/05/2006, 12:33
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS