Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Absalom. El lloc on no habites.

FAUSTO | 19 Maig, 2006 15:03

Hilari de Cara ha tornat. I ha tornat als poemes, el terreny on, sens dubte se sent més còmode, el terreny on més el coneixem i on més li sabem identificar un discurs propi.

            A la publicació de Bolero la seguiren uns quants d’anys de recés, interromput ara amb la publicació d’Absalom, que és el títol del nou llibre. El volum, elaborat a partir de l’experiència americana de l’autor, ens presenta una visió descarnada, escèptica, desencantada del món. Amèrica com una experiència decebedora i alhora motivant. Amèrica, el monstre del capitalisme fet de persones que viuen i riuen i ploren. Aquesta visió d’Amèrica i les seves ciutats es mostra a través d’elements freds, metàl·lics, llunyans a l’escalfor dels cossos. El mercuri. Els altres metalls. Els tons grisos. La cendra. Un ambient hostil, amb serps i llops, però fascinant alhora, “era la ciutat amb totes les seves llums, trenta anys més tard, no havia perdut aire sota les destrals”. La solitud entre la gernació americana, els destrets de l’ànima. Els endarrers de viure, la tristesa, l’ansietat, la necessitat de tenir objectius vitals: “l’amor,  com l’esc r i p t u r a , no guareix, un nord a l’ànima no g u a r e i x , com parlarne massa o no parlarne gens”. Una solitud, un desfici, tanmateix, que sempre acaba bevent en el consol d’una amant: “He perdut la meva fe al llarg del viatge en els braços oberts de dones que et consolen d’elles mateixes, i et llegeixen l’amor amb verdet a les ferides”. El verdet de qui ha viscut i parla des d’una posició experimentada, serena, però mai conformada, sinó inquieta.

            I de rerefons, la figura del pare, i el nom d’Absalom, fill de David. Una relació pare-fill controvertida, difícil, que ja no és la primera vegada que guaita en els versos d’Hilari de Cara, i que serveix per tancar el poema:

            “Absalom, -per paga et diré Absalom- no importa que ton pare et perdoni un altre cop la vida i demani als seus capitans que guardin les espases i destrals, que et servin la vida, entre les branques”

Antoni Riera.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS