Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Suite francesa. El manuscrit de la memòria.

FAUSTO | 01 Juny, 2006 16:23

1942. França ocupada. Una família jueva: pare, mare i dues filles. Denise, la filla de 13 anys, veu com se`n duen sa mare. Pocs dies després també se`n duran son pare. Ella i la seva germana sobreviuran a l’holocaust . Denise, quan se’n van de la casa familiar, du una maleta amb molt poques coses: una mica de roba, fotografies i un caramull de full manuscrits de la seva mare, Irène. Durant els anys 30 Irène s´havia fet un nom dins la narrativa francesa. 

Acaba la guerra. Van passant els anys. Aquell manuscrit de lletra menuda, quasi indesxifrable, no l’havia llegit ningú. Denise es pensa que és un diari de sa mare i Elisabet, la seva germana, també.

2004. Seguim a França. Denise, que ja ha complert 75 anys, decideix llegir aquells papers. Es queda garratibada. No és un diari, és una novel·la que li sembla extraordinària. La du a un editor i ell la publica immediatament. Està convençut de la gran qualitat de la narració. Suite francesa rep el premi Renaudot, per primer cop concedit a un escriptor mort. És un premi prestigiós a França.

 2005. Edicions Salamandra la publica en castellà. El Gremi de llibreters de Madrid la premia com la millor obra de ficció de l’any. Un poc més endavant, Edicions la Magrana la publica en català. 

Suite francesa ens passeja per un època fonamental del segle XX: la Segona Guerra Mundial. Irène Némirovsky l’escriu mentre van passant els fets en els quals s’inspira. Ens conta amb precisió aspectes de la vida quotidiana del París ocupat i també de la vida a províncies. Ens presenta personatges diversos: burgesos rics, escriptors elitistes, gent senzilla del poble... 

La novel·la havia de tenir cinc parts, però l´escriptora no hi va ser a temps. Tot just acabada la segona, la van detenir, la van deportar i va morir a Auschwitz l’any 1942.

El principal mèrit d’aquesta novel·la és que l’autora converteix la vida en literatura. Per això gaudim llegint-la. Suite francesa no és només el relat d’uns fets dramàtics d’un moment crucial de la història de l´Europa contemporània; és més, perquè aquests successos estan contats amb bellesa, amb lucidesa i amb la distància necessària que els converteix en un llibre digne de ser llegit per totes aquelles persones que es saben apassionar amb la lectura.

 Marta Sancho

Comentaris

  1. Dav
    A mi em va encantar també. Especialment per la tragèdia que esperava l'autora al final de les planes. Per explicar el descens a la misèria moral que va representar la França ocupada (no pas la que ens han fet creure en els llibres d'història sobre De Gaulle). I perquè escrivia moly i molt bé,a questa dona. :-)
    Dav | 18/06/2006, 21:19
  2. JB
    El mal francès

    La novel·la és corprenendora, literàriament bella i traspua una solitud desconsolada: la França ocupada és un poble sense ànima, desfet i lliurat a un dia a dia mesquí, de campi qui pugui, on ningú és mamic de ningú. Némirovsky - la jueva en cerca d'una sortida davant l'acostament de la barbàrie nazi - va morint en cada plana. Si es llegeix junt a Trànsit d'Anna Seghers (que parla sobre la desesperada espera d'un bitllet al port de Marsella mentre avancen els nazis i els francesos col·laboren), vertaderament podem entendre com va ser tot allò, per què no interesa que la memòria real emergeixi i ens fa pensar en quan a prop està Europa d'acceptar una nova pesta negra. Llegiu-la a poc a poc, ara que la tardor ens fa ser a casa més aviat i tenim horesper desconnectar la tele...

    JB | 28/10/2006, 11:27
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS