Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Travesuras de la niña mala. Femme Fatale.

FAUSTO | 15 Juny, 2006 15:12

Estic convençut que l’art de saber  narrar és, en primer lloc, un do innat que es té o no es té i, en segon lloc, és el fruit d’anys i anys de total dedicació i absoluta estimació per les lletres. L’escriptor ha de conèixer en tot moment quin és el poder de la paraula escrita i, per tant,  quina és la seva responsabilitat a l’hora de convertir qualsevol idea en bona literatura. Per a dir bajanades ja hi ha prou aficionats, per escriure novel·les mediocres ja tenim escriptors que s’hi dediquen  i per editar tot aquest munt de brossa que es publica ja hi fan feina esbarts d’editors. Mario Vargas Llosa està per damunt de tot això,  té el do del gran narrador i 70 anys a l’esquena  per ser el bon professional que és.

            “Travesuras de la niña mala” és una enrevessada història d’amor: masoquista però tendra, trista però còmica, sexual però romàntica, odiosa però adorable. Ricardo és el “niño bueno”, i amb ell penso que s’identifica Mario Vargas Llosa i també el lector. Parlam d’un home senzill, de vida rutinària i modesta que es dedica a l’ofici de la traducció i que té com a màxima aspiració des de jove abandonar Perú i viure per sempre a Paris. Lily, Arlette, Madame Arnoux, Kuriko, etc, és la “niña mala”, i podríem dir que és la part fosca, l´alter ego amb qui no ens sentim identificats però a qui intentem comprendre i justificar. El problema és que sempre sortim espantats del que anem descobrint. La “niña mala” és ambiciosa i complexa fins els ossos. La seva màxima aspiració des de que era petita i vivia en un barri molt pobre de Lima és conquistar la felicitat que segons ella dóna el poder i la riquesa. Per tal d’arribar a complir aquest somni està disposada a ser tan freda, calculadora i puta com sigui necessari.

             Amb els anys, les vides dels dos protagonistes es van topant i separant en el marc de diferents ciutats com  París, Londres o Madrid. La fotografia que Vargas Llosa ens fa d’aquestes grans urbs ens resumeix a la vegada una època d’utopies i moviments socials d’una manera senzilla i molt eficaç. Ricardo es passa tota la vida bojament enamorat de la Lily però aquesta, rebutjant l’amor vertader que ell pot oferir-li, s’embarca  sempre en perilloses aventures que la van acostant lentament a una absoluta degradació física i moral. Per això penso, que un dels grans encerts de l’autor ha estat saber dotar la novel·la d’un caire còmic que ens fa més fàcil digerir la relació malaltissa dels seus protagonistes que, d’altra manera, se’ns faria  molt angoixant.

             Sense arribar al compromís sociopolític d’altres novel·les seves, però posant-se un llistó altíssim per a la pròxima singladura, “Travesuras de la niña mala” és el llibre d’un artesà que coneix bé quins són els nostres desitjos i quines  les seves responsabilitats.

Fausto Puerto.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS