Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Pensamientos y rivarolianas. Rivarol i l'exemple del bon gust.

FAUSTO | 07 Setembre, 2006 09:55

Monsieur de Rivarol, nat Antoine, és fill de l’època més gloriosa de la literatura francesa, la que va de Pascal a Voltaire, passant per Chateaubriand, Chamfort, Saint-Simon, Joubert i La Rochefoucauld. Dos segles que conformaran l’anomenat estil francès, a mig camí de la serenor clàssica i el bon gust aristocràtic de l’Ancien Regime.

             Vist en perspectiva, és clar que França no ha donat un escriptor a l’alçada d’un Shakespeare o un Cervantes, vull dir que l’esprit francès és més... social i, per tant, apunta més a la pròpia exhibició del talent – fins i tot un Gide, tan precís i equilibrat, es queda en això, en un estil i una moralitat, però no en una obra veritable de debò – que a l’autèntic arrel de l’art, que sempre s’amaga, sense fer renou, com a l’espera que algú el descobreixi. Ara bé, en el camp de la lluentor, de la mundanitat, filla per igual del talent i de la inteligència, el poble francès no té igual. I aquí hi destaca el nostre home, Antoine de Rivarol, fals noble, descregut de la Revolució i de Deu, furibund conservador – en part, perque a l’igual que Chateaubriand comprenia que la revolució suposaria la mort de la cultura, de certa cultura, i el triomf de l’individualisme burgès – i extraordinar aforista. D’aquest mode, Rivarol perviu com un exemple del que es considerava bon gust als dies finals dels Borbons francesos: un humor precís i mai groller, mundà alhora que ràpit i calculat per fer el seu efecte de mode expansiu; una elegància de l’escriptura – mai grandilocuent o sentimental – entesa com una forma de moralitat; el rebuig a la mediocritat i al que suposa de corrupció social. I sobretot, amb Rivarol ens trobem a un dels grans aforistes francesos, del qual podem aprendre a mirar i a somriure: l’humor com la millor recepte per vencer el tedi, l’amargura i el fanatisme. 

            L’edició de la jove editorial estremenya Periférica es modèlica pel rigor de la seva traducció i la bellesa del disseny. Nomes trobam a faltar el magnific proleg que Ernst Jünger va escriure per l´edicio alemnanya d´aquest mateix llibre  i en car avui es considerat l´estudi definitiu sobre l’ obre de Antuan de Rivarol.

Albert Truyols.  


“Cuando la ignorancia reina, es un derecho que sean los tontos los únicos que tengan el privilegio de poder escribir”

“Es bueno no vestir demasiado el pensamiento” 

“¿La eternidad? Sin duda, me encantará; uno entra en ella tumbado” 

“El silencio nunca ha traicionado a nadie” 

“Nuestros defectos deberían proporcionarnos una cualidad; la indulgencia con los defectos de los demás” 

“El placer aumenta con su rareza”

Antoine de Rivarol

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS