Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

El árbol de los prodigios. Història d’un llibre enigmàtic.

FAUSTO | 28 Setembre, 2006 10:32

Fa poc més d’un any va venir Alejandro Blasi a la llibreria i em dugué l’esborrany d’un llibre de contes  que  acabava d’escriure. Me’l va deixar llegir amb la condició que li donés la meva opinió més sincera. Jo li vaig prometre que així ho faria.

 

             Un horabaixa tranquil, d’aquests que fa molt de fred a fora i els clients de la llibreria deuen tenir moltes coses per llegir, vaig agafar l’esborrany (no puc negar que amb un poc d’escepticisme) i el vaig fullejar aturant-me a les pàgines on hi havia il·lustracions, fetes també per Alejandro. Il·lustracions que em resultaren intrigants.  Aquell mateix capvespre el vaig començar a llegir i un cop a ca meva, el vaig acabar. Tant de gust vaig passar llegint-lo que vaig dubtar de la meva opinió i abans d’anar-me’n a dormir vaig rellegir alguns dels relats que més m’havien agradat.

 

            El árbol de los prodigios no és un llibre perfecte, ni el llibre d’un escriptor madur, encara, però moltes són les seves virtuts. Format per 47 relats, tots bastant curts, alguns curtíssims, la seva lectura se’ns fa estranyament additiva.

 

            La imitació de la mediocritat crea mediocritat. És a dir, si un té com a model literari a segons quins autors insubstancials o banals probablement escrigui un mal llibre, però si per contra un té com exemple a escriptors de la talla de García Márquez, Shakespeare o Kafka les possibilitats de fer bona literatura augmenten, o al manco les bases per a aconseguir-ho són més sòlides. Alejandro té la gosadia, no sé si per novell o per “cara dura”, de donar-se colzades patriòtiques amb monstres consagrats de les lletres com són Borges, Cortázar i Bioy Casares i sortir-ne xiulant tan tranquil, això sí sempre amb tots els respectes. Es deixa influir per aquests grans mestres, i no només no amaga aquestes influències sinó que les exagera i les ressalta dotant d’una originalitat molt fresca al seu llibre. Alejandro escriu bé i amb un estil molt contingut encara que de vegades cau en qualque tòpic. Ray Bradbury, Poe i Lovecraft són altres autors que es fan notar en aquests contes, però el més sorprenent és que també n’intuïm la presència d’alguns altres que l’autor desconeix com són Sturgeon, Stanislav Lem o David Mitchell.

 

            El surrealisme de Alejandro és còmic i inquietant alhora que actualitzat. En un dels seus relats, ambientat a l’any 2128, el president dels EEUU informa a la humanitat que per fi s’han trobat les armes de destrucció massiva en una lluna de Saturn. En un altre conte, un il·luminat crea un exèrcit d’annas kournikovas armades amb el propòsit de conquerir el món.

 

            És sorprenent la imaginació d’aquest argentí, ara ciutadà manacorí que a més de pintor, escultor i músic, és també escriptor. En definitiva, tot un home del renaixement.

             De com aquest manuscrit arribà a publicar-se a l’Argentina  i acabà a la taula de la llibreria en una edició limitadíssima és una història que ja vos contaré un altre dia...                                                                                                  

Fausto Puerto.


LA FIESTA

 Sin lugar a dudas era el disfraz mejor logrado y más audaz de toda la fiesta. 

Aún recuerdo la absorta expresión de todos los presentes (y la mía propia) al ver entrar al lujoso salón aquella réplica exacta de un ser humano, con su aspecto frágil y aquella pequeña y ridícula cabeza sobre los hombros desvalidos. Vestía un traje color caqui y caminaba con esa displicente arrogancia que los hizo desaparecer de la faz de la Tierra.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS