Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Bartleby, l'escrivent. Preferiria no fer-ho.

FAUSTO | 09 Novembre, 2006 09:55

L’any 1856 aparegué publicat als Estats Units un llibre titulat The Piazza tales (Cuentos de Piazza). Es tractava d’un recull de contes alguns dels quals s’han convertit en clàssics però, entre tots,  n’hi havia un que destacava i destaca per damunt dels altres com si d’un far es tractés. Aquest conte es titula Bartleby, l’escrivent i malgrat fou escrit fa 150 anys sembla que per ell el temps no ha passat. L’autor, el gran Herman Melville, va escriure aquest relat poc després d’acabar una de les millors novel·les de la literatura universal, Moby Dick; novel·la que la crítica no va saber valorar fins passats molts anys. De totes formes, i gràcies a Bartleby, aquest autor de descendència anglesa, aconseguí finalment un reconeixement que li havia estat negat. 

            Herman Melville, després d’haver creat l’incansable i imponent capità Ahab sempre a l’aguait de la gran balena blanca i fer-li creuar tots els mars i totes les distàncies, tots els esculls i totes les turmentes, després d’haver-lo enfrontat a la immensitat dels espais i a la intuïció de la seva pròpia insignificança reflectida en els ulls del monstre, l’abandona sota les profunditats de les aigües i crea Bartleby, un home senzill i silenciós tancat entre les quatre parets d’una oficina qualsevol, d’un edifici gris  rodejat de majestuosos gratacels i llargues avingudes en una de les ciutats més grans del món: Nova York.   

                     El narrador d’aquesta història és un advocat just i bondadós que té un petit despatx i tres empleats que fan feina per a ell. Degut a l’excés de feina no té altre remei que cercar més personal i contracta Bartleby, un complet desconegut que resulta ser feiner i discret. La seva tasca consisteix en fer còpies de documents. L’advocat està molt satisfet amb el seu fitxatge fins que un bon dia li encomana revisar una transcripció i ell li contesta “preferiria no fer-ho”. A partir d’aquí l’escrivent es nega a obeir qualsevol ordre i sempre respon al que se li encomana amb la mateixa frase. La sorpresa de l’advocat és tan gran com la seva impotència i entre ell i el seu subordinat es crea un estrany vincle de poder i submissió. 

            Bartleby representa, en la meva opinió, la plena consciència de la solitud i és un clar exemple de com un home, a pesar de viure en una de les ciutats més poblades del món, es pot sentir tan sol com enmig del desert. No hi ha raons que justifiquin el que fa l’escrivent, no hi ha motius que expliquin aquesta actitud. De sobte Bartleby practica el no fer. Senzillament es nega a actuar i es deixa endur amb resignació cap al conseqüent desenllaç que provoca el seu comportament.

              L’aparent senzillesa d’aquest relat ens permet adonar-nos ràpidament de la profunditat metafísica que el seu missatge conté. Bartleby és la metàfora d’un home que no té cap “balena blanca” per caçar, o bé l’al·legoria d’una balena que no té cap enemic contra el que lluitar. Bartleby ha entès alguna cosa que nosaltres desconeixem. Tal vegada ha assimilat la seva futilitat enfront l’univers. Tal vegada sap que l’espera de Déu pot ser eterna. Llegiu-lo, gaudiu-lo i opineu vosaltres mateixos. 

Fausto Puerto

Comentaris

  1. Guiem
    Re: Bartleby, l'escrivent. Preferiria no fer-ho.

    Petita gran obra. Inclassificable

    Guiem | 28/11/2006, 18:56
  2. Pol
    Re: Bartleby, l'escrivent. Preferiria no fer-ho.

    Preferiria no fer-ho, una de les frases més significants que existeixen

    Pol | 10/02/2008, 19:44
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS