Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Somiar Amèrica. És clar que sí.

FAUSTO | 30 Novembre, 2006 10:37

“El somni americà ha esdevingut el somni positiu i optimista, l’esperança en el futur, la confiança en un mateix fins i tot en les circumstàncies més adverses. Quan es diu somni americà s’entén automàticament progrés, confiança en l’assoliment de l’èxit, atracció pel repte, nou començament, esperança d’esdevenir algú gran i especial treballant dur, ja que l’esforç es recompensa”.

               Record George W. Bush encamellat damunt un caramull de peltrep –restes encara fresques de les Torres Bessones–, mentre amollava un discurs als bombers heroics de Nova York els quals, em va semblar entendre, havien participat a les tasques de rescat a l’atemptat de l’11 de Setembre i que, sens dubte, havien perdut companys en aquella acció. Megàfon en mà, Bush fill, president mediocre, cristià renascut, exalcohòlic penitent, representant de la nació americana, va començar a cridar: USA! USA! USA! I els bombers el van secundar. A la fi, tothom es va emocionar, i dos o tres bombers van enlairar una bandera dels Estats Units. S’esdevingué més o manco d’aquesta manera, si no ho record malament. Era un reportatge més del fotimer que en van emetre durant aquells dies de l’atemptat infame que va matar devers 3.000 persones. Eren imatges reals, encara que pareixien extretes d'un film patriòtic americà. Cinema i realitat es fonien al televisor.             

És així. El somni americà no decau ni en els moments més crítics. L’optimisme i l’afany de superació són part del trets que identifiquen la nació americana. Els Estats Units, un poble que, agradi o no, neix des del consens radical i la voluntat democràtica de ser; una voluntat que respon a un ideal, a un somni. Ara bé, s’errarà qui pensi que aquest somni –divulgat i recreat a través de la literatura, el cinema i la televisió– està exent de contradiccions. La contradicció més gran: l’exclusió dels nadius americans (els indis) i els negres, i de bona part dels hispans.            

Tanmateix, això no fa returar ningú. Els Estats Units es caracteritzen per l’acció, i no pas pel dubte. Ni tampoc defugen la contradicció. Imma Tubella, autora de Somiar Amèrica (a més de bloguista, experta en comunicació i rectora de la UOC), en referir-se a aquest tret de la nació americana, destaca uns versos de Walt Witman que il·lustren aquesta mena de desgavell que defineix els EEUU: 

Em contradic?

Doncs sí, em contradic.

(Sóc gran, continc multituds).            

Tot això i més, ho trobareu a Somiar Amèrica, un assaig excel·lent sobre el passat, el present i el futur del somni americà; un somni descrit i analitzat per Imma Tubella, com molt bé indica Vicenç Villatoro al pròleg, des de l’òptica dels Països Catalans. Perquè aquí, no ho dubteu ni un moment, també tenim necessitat de somiar. 

Llorenç Carreras.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS