Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La mort a Venècia. L’art i la bellesa.

FAUSTO | 11 Gener, 2007 11:38

 

            El gran talent o la genialitat en el món de la literatura, com en el de totes les arts, és patrimoni de molts pocs. Plasmar la perfecció de la bellesa és indiscutiblement el major repte a que s’enfronta l’artista, en aquest cas l’escriptor. Allò que diferencia l’obra d’art de la mediocre imitació, no està en el que ens conta l’autor sinó en com ens ho conta, en com ens ho fa entendre. D’altra banda la responsabilitat de l’observador, en aquest cas el lector, està en voler interessar-se i en saber apreciar i reconèixer les virtuts de l’obra en qüestió. L’essència de l’art, resideix en la seva inherent capacitat  d’arribar, d’una manera o d’una altra, a un gran nombre de persones i d’aconseguir seduir-les indistintament del seu nivell intel.lectual o cultural. Amb això no vull dir que l’art hagi de ser fàcil i superficial com una moda, ben al contrari. Però això sí, ha de ser accessible per l’iniciat i complex per l’erudit. El cert és que no ha de ser patrimoni d’un grup d’escollits.

 Moltes vegades hem pogut comprovar com una història senzilla, depenent de qui ens la conta i de com ens és narrada, guanya en profunditat i simbolisme fins a transformar-se en art. Thomas Mann ens obliga literalment a reconèixer el seu talent. Tanmateix un no pot fer més que restar hipnotitzat amb la seva destresa i  la seva elegància a l’hora de desenvolupar la narració. El que en mans d’un aficionat  es podria convertir en una vulgaritat o en una blasfèmia, en mans del gran escriptor alemany esdevé genialitat. El que Mann fa amb una idea bàsica és una transcripció perfecta d’allò que ell ha volgut dir que a la vegada és allò que el lector, inconscientment, està esperant.

 La  mort a Venècia dibuixa un triangle excepcional. D’una banda tenim a Gustav Aschenbach, el protagonista,  entrat en anys i un tant decadent (com la pròpia Venècia) que ens fa de guia en el seu darrer viatge pels canals sinuosos d’aquesta ciutat. Aschenbach, escriptor de prestigi, respectat i aburgesat, reconeix amb una primera ullada la bellesa de Tadzio, un efeb de pell blanca, catorze anys, rostre perfecte i cabells arrissats que condensa tot l'esplendor de la joventut i del qual s’enamora  perdudament. L’amor d’Aschenbach és vertader però la seva realització no deixa de ser una utopia, una fantasia impossible i malaltissa alhora que profundament desitjada. En un altre vèrtex, tenim al propi autor Thomas Mann que es confon subtilment amb l’Aschenbach escriptor i que és, gràcies a la seva mestria, omnipresent durant tota la narració. Finalment, qui completa aquest triangle és el propi lector com si d’un privilegiat voyeur es tractés i que, en definitiva, és qui fa reals els esdeveniments escandalosos i agònics de la història.
 
 La veu lenta, sense presses, que condueix la narració; el temps espès com les aigües dels canals venecians; la sospita de la epidèmia imminent; el transcorre dels dies contats; la cadència de les paraules escollides que l’autor deixa surar com la boira sota els ponts. Tot plegat fa de La mort a Venècia un llibre per llegir i rellegir, per pensar i reflexionar. No oblidem que el que ens conta Thomas Mann és íntim, tan íntim com pugui ser-ho l’amor més pur o la inevitable mort.

Fausto Puerto.

Comentaris

  1. Caviar
    Re: La mort a Venècia. L’art i la bellesa.

    Crec que el protagonista és compositor, no escriptor.

    Caviar | 16/03/2008, 13:27
  2. Cati
    La mort a Venècia

    Caviar, en el llibre el protagonista és escriptor. És a la pel.lícula on és músic.

    Cati | 31/03/2008, 11:30
  3. joanka
    mort a venècia

    l'autor és un narrador extraordinari. llegiu qualsevol dels seus llibres

    joanka | 06/08/2009, 09:18
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS