Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Esquerdes. Transitar per la vida –celestial i terrenal, sense infern– amb Jaume Mesquida.

FAUSTO | 18 Gener, 2007 12:08

Aquests no són temps propicis per a la dignitat poètica, ho sé! Per això els manyefles i xitxarel.los tenen els camps oberts a la flatulència plana i olorosa (o pudenta), de la «no escriptura». I un bon dia vaig llegir Jaume Mesquida: i aleshores em vaig adonar que ni els diluvis, les tempestes, les turbulències, les nits de sàbat i els escàndols per prevaricació i mesquinesa, tan habituals a la nostra «societat intel.lectual», podien emmudir la vertadera vida, en estat de llibertat (no vigilada), de la creació literària.

Mesquida transitava –afortunadament– per aquesta Transsilvània inhòspita de l’escriptura, sense prejudicis ni disciplina. Perquè ell, amb la seva intimitat de creador irreductible, sap que les marginacions, silencis i discriminacions... són les vertaderes patenes –per a alguns, bandes d’honor– possibles a la poesia no venal.

 Així, en aquest incert nou mil.lenni m’ha arribat a les mans d’àvid lector sempre insatisfet, un llibre no sé si inusual de Mesquida: Esquerdes. Poesia? Narrativa intimista? Text obert als secrets inviolables? Aforismes? ¿Pensaments en l’instant que la dona i l’home es despullen de la pell feta cuirassa per protegir-se de l’adversitat? No ho sé ni m’importa, ja que a Esquerdes hi trobareu el  Mesquida de sempre: poeta cru, home d’escriptura aspra, savi de mala llet, promiscu de lletrada explosiva...

Qui ha estat capaç d’escriure un llibre com Esquerdes  (i si el llegiu ho comprovareu en carn viva, ventrell, sexe i cervell/cerebel inclosos), sens dubte no espera ser elevat als nínxols de santedat de l’estatu quo en vigència, o sia et Cœlites, et inferi trementes curvantur genu...

 Esquerdes és tot això i més, poesia, text inspirat en la espiritualitat de la carn, pensaments allunyats del dogmatisme i la retòrica d’uns  poetes que es creuen indomables i són d’una docilitat esfereïdora. Mesquida, a Esquerdes (o qualsevol dels seus llibres de poesia, practica com a treballador de la paraula una escriptura inequívoca, perquè cada paraula té el seu sentit i el seu tacte: és així, ja que només pretén fer Literatura –sí, en majúscula, please.

He de dir que Esquerdes m’ha fascinat i fet reviure l’esperança que, en una terra culturalment assetjada i mortificada d’impertinències falagueres com és la nostra, no tot està perdut sempre que hi hagi veus que no emmudeixen malgrat els sospitosos silencis i les marginacions. Vet aquí perquè són d’agrair textos com Esquerdes, no sotmesos a la vanitat de les «revistes del cor literari» ni a la levitació espasmòdica de les modes que tot ho deformen i acaben per trivialitzar-ho tot. 

Antoni Serra.


"No governa qui fa mèrits, sinó qui aconsegueix la majoria d’adeptes –o d’ineptes– al seu favor."

"Parla bé de qui vulguis mal, doncs el bé té més detractors que no el mal."

"Des de fa temps només m’enlluernen els abismes interiors."

"Quan jo em mori, deixaré de viure, el mateix però a l’inrevés que en néixer que vaig deixar de morir."

"Sovint habit més el silenci que no les paraules, perquè les meves paraules són de molts i el meu silenci només és meu."

"Pregones que al menys cent vegades t’has mort i en morir de veritat, a la fi descansaràs d’un sol cop les teves cent una morts, mort."

"Vivia aquí, i molt bé, de mortificar als altres amb el més enllà."

"Era dels que molt sovint canviava de camisa. Però les guardava totes per si de cas hi havia canvi de moda política."

"No existeix la perfecció. No existeix el Déu de déus."

Jaume Mesquida.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS