Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La decisió de Brandes. Un trencaclosques de la memòria.

FAUSTO | 14 Juny, 2007 10:55

“Només ens queda allò que no ens prenen, i és el millor de nosaltres mateixos”

Georges Braque

       La decisió de Brandes és la darrera novel.la d’Eduard Márquez (Barcelona, 1960) publicada en català  per l’editorial Empúries i en castellà per Alianza amb traducció de Ramón Minguillón. El llibre va obtenir el premi Octavi Pellissa 2005, un premi que va néixer fa deu anys impulsat per l’editorial Empúries per tal de recordar la memòria d’Octavi Pellissa, símbol de la resistència cultural a Catalunya contra el franquisme.

Eduard Márquez té publicades dues novel.les: Cinc nits a febrer (Quaderns Crema, 2000) i El silenci dels arbres (Empúries, 2003) que quedà finalista en el premi dels llibreters catalans l’any 2004. També és autor de llibres infantils i ha fet poesia.

Aquesta darrera novel.la, La decisió de Brandes, està basada en un fet real: l’expoli d’obres d’art durant el nazisme. L’autor va llegir en una notícia del diari que un ciutadà nord-americà havia reconegut en un catàleg de la Thyssen Bornemisza un quadre que va pertànyer a la seva família. A partir d’aquest fet l’autor va començar a investigar i li va cridar l’atenció la història del pintor cubista Georges Braque, el qual va rebre la visita de Walter Andreas Hofer, agent enviat per Hermann Goering per fer-li xantatge i aconseguir un quadre de Lucas Cranach que tenia el pintor.  A partir d’aquest moment, Eduard Márquez construeix la seva novel.la.

Braque (pintor cubista francès) es converteix en Brandes (pintor expressionista alemany).

L’obra està escrita en primera persona i va desgranant la memòria de Brandes, ja gran i a punt de morir. La narració comença amb un significatiu “ Tu tries” dit per Hofer. A partir d’aquí la novel.la és converteix en un trencaclosques de la memòria, on tot va encaixant i fluint, amb una manera d’escriure que es percep treballada i honesta i on l’autor sap tallar una reflexió a temps per mantenir el ritme.

La vida de Brandes, un home tímid, insegur, que es retreu a sí mateix no haver-se implicat més en les coses però que al final sap prendre una decisió, ens fa reflexionar, amb pinzellades deixades anar aquí i allà, damunt coses que ens importen tant com la significació de les coses petites i quotidianes; la relació entre art i vida; l’equilibri; la forma com hem de viure i situar el passat en el present; què quedarà de nosaltres i de la nostra memòria; quantes coses realment importants ens passen a la vida; les decisions que prenem, etc. Tot acompanyat d’un rerefons pictòric on els colors, les figures i l’artista estan presents.

Tal vegada no sigui una gran obra, però és una novel.la assequible en la qual jo personalment m’he sentit còmoda. Quan penso en ella, ja que és breu (124 pàgines), em ve al cap la mateixa preparació que quan tens ganes de veure una pel.lícula: butaca, llum adient, silenci i... acció.

Eulari Arlés

Comentaris

  1. xenofílic
    Falten els contes

    La novel·la és curta però intensa!
    Et recomano els seus reculls de contes (Zugzwang i L'eloqüència del franctirador, a Quaderns Crema), relats magnètics i estranys que enganxen des del primer relat.

    xenofílic | 14/06/2007, 15:33
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS