Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La batalla de Walter Stamm. L'infern, viatge d'anada i tornada.

FAUSTO | 19 Març, 2008 10:00

D'entre totes les novel.les publicades recentment sobre l'Alemanya nazi, he esperat a llegir primer La batalla de Walter Stamm , la darrera obra de Melcior Comes -malgrat El llibre dels plaers immensos, al meu entendre, no prou aconseguida-, perquè confiava en el talent de l'autor pobler. I així ha estat. Encara que -mal m'està dir-ho- hi perdurin certs tics, és obvi que Comes ha madurat. Ha après a administrar millor els mecanismes novel.lístics. Així, el resultat és una obra més compacta i treballada, sense tants alts i baixos rítmics i argumentals.

La batalla de Walter Stamm és la història d'un jove alemany, culte, que es veu immers, a desgrat seu però sense que tinguem notícia que hi posàs impediment quan treballava per a l'Estat Major alemany, en el conflicte de la II Guerra Mundial. Condemnat accidentalment per alta traïció, el tanquen en un camp de concentració, d'on aconsegueix sortir més o manco il.lès per ingressar en un batalló disciplinari destinat al front rus. Allí, juntament amb el seu company Kiefer -una espècie de superhome-, viurà en primera línia la batalla de Stalingrad, una de les més cruentes de la història de la humanitat.

En aquella gran operació bèl.lica es van enfrontar dos exèrcits els quals, si més no aparentment, simbolitzaven dues concepcions ideològiques i socials antagòniques; concepcions que, en el fons, no eren sinó dues cares de la mateixa moneda, amb un denominador comú: el menyspreu més profund per la vida humana. En definitiva, un nihilisme que es manifesta en el patiment, la violència i la crueltat portats gairebé fins a l'infinit, a l'absurditat més gran que fins llavors havia arribat la humanitat.

I Comes, que s'enfronta cara a cara amb la malignitat que destil.len els nihilismes hitlerià i estalinista -malignitat sobre la qual hi ha moments en què pareix extasiar-se-, escomet la tasca terrible de diagnosticar el mal des del punt de vista del supervivent. No podia ser d'altra manera. Stamm, que s'havia convertit en una màquina de matar, no manifesta, a diferència de molts jueus supervivents, cap penediment per haver sobreviscut. El jove berlinès, representant d'una generació que va créixer sota el règim de Hitler, tot i ser actor de la història, apareix com un simple executor a les ordres mai no discutides dels oficials nazis, sense cap més objectiu que sobreviure. Tal volta no tenia altra opció. No hi ha herois. No hi ha patriotisme entre la soldadesca, només instint de supervivència.

No és possible, doncs, la identificació amb el protagonista. No ens repugna, però no ens hi podem identificar. Si Stamm hagués mort a Stalingrad, no ho hauria sentit cap lector. Un mort més o menys, no afecta la dimensió terrible de la tragèdia. És així com es manifesta la literatura de l'horror. Sense cap concessió envers l'home, cap al mascle guerrer que convertí el segle passat en una mena de carnisseria brutal i imperdonable de la qual seixanta anys després encara patim les conseqüències. Ho torn a dir: no hi ha heroisme ni empatia. Tampoc espai per a la introspecció durant la batalla. Tot és pur instint, acció: la descripció magnífica de la batalla que corroeix els homes. La vida al front és ferum, por, fam, sadisme, violència incontrolada, antropofàgia. Són les millors pàgines de la novel.la.

El final, malauradament, fluixeja una mica. Si hi sobra qualque cosa a aquesta novel.la, és el final. Me sap greu, molt. Però m'ha fet nosa aquesta espècie de happy end conciliador i precipitat. Si bé és cert que sempre hi ha una porta oberta a l'esperança i la redempció, la prosa de Comes perd credibilitat. No és, per a mi, un final conseqüent. Comes posa en marxa, descompassat, el ventilador del temps i devora els anys com si res. Els esdeveniments es precipiten i en una sola pàgina fulmina una cinquantena d'anys, durant els quals Stamm va refer la seva vida (dona, casa, fill, néts, diners...) d'una manera gairebé bucòlica, malgrat l'estrès posttraumàtic que sens dubte l'afectava com a excombatent. Finalment, nonagenari, el vell Stamm reviu el dolor i el patiment dels morts de la guerra. El seu missatge conciliador, tanmateix, no arriba a ningú, ni al fill ni als néts, ja que els ha ocultat el seu passat. Stamm ja no tem la mort, però sempre l'acompanyaran l'horror i la desolació.

Llorenç Carreres

Comentaris

  1. Dav
    Re: La batalla de Walter Stamm. L'infern, viatge d'anada i tornada.

    La veritat és que la crítica que en feia La Vanguardia era demolidora.

    Dav | 20/03/2008, 09:44
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS