Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Miquel de Palol. Un autor exigent per a lectors exigents.

FAUSTO | 13 Novembre, 2008 08:00

Quan ara farà cosa d’un mes, en Fausto em va proposar escriure qualque cosa per penjar a la web de la llibreria, la idea em va engrescar. Què hi pot haver més interessant per algú a qui li agrada llegir que recomanar una obra a qualcú que, tal vegada, encara no la coneix? La lectura és un virus poderós i aferradís però, per fortuna, tots els seus efectes són beneficiosos. La idea que tenia des de bon començament era recomanar la lectura d’en Miquel de Palol. Ara fa només uns dies s’han fallat els Premis Mallorca i aquest autor ha estat el guanyador en la modalitat de narrativa, cosa que fa encara més indefugible la tasca que m’havia proposat, perquè li afegeix un plus d’actualitat.

Aquest és uns dels pocs premis que encara no havia guanyat en Miquel de Palol, té tots els guardons importants de l’àmbit de les lletres catalanes i algun de més enllà d’aquestes, fins i tot el Ramon Llull, aconseguit el 1998 per “El Quincorn”.

L’obra d’aquest autor va començar als setantes però s’escampa sobretot des dels vuitantes fins avui. He llegit quasi tota la seva prosa, al manco tot allò que no està exhaurit i és impossible de trobar, no així l’obra poètica, que no m’interessa tant. Fins on jo conec i pel meu gust, és el millor narrador en llengua catalana.

Pel seu estil i temàtica, es fa inevitable parlar-ne des d’un punt de vista global, com un corpus unitari del qual es fa difícil treure’n obres concretes sense referir-se al conjunt. Les seves novel.les són àgils i imaginatives, ubicades en un entorn on es mesclen la ciència ficció i el món real, i en un estrany present que ben bé podria ser un futur pròxim, indefinit. De la temàtica segur que n’hi ha que en diuen postmoderna, hermètica, especulativa i pseudo-filosòfica. Ves a saber, potser tot això i moltes més coses. D’estil poc intimista i recurrentment descarnat o fins i tot groller, construeix històries intricades, amb un rerefons complex, estibat de referències mitològiques, secrets que van més enllà de la comprensió racional i misteris per desvetllar d’aquells però que, com tot misteri autèntic, són per definició indesvetllables. Així, en Miquel de Palol ha anat construint un món, una obra darrera l’altra, ombrívol i ple d’incògnites, que es creix amb cada nou títol i es va fent més ric i ambigu; un món recorregut per uns personatges que es van repetint i als quals es refereix assíduament encara que no prenguin part activa en totes les obres. Aquest particular univers literari esdevé així una espècie de món paral.lel críptic i subjugant, on és complicat ubicar-se, però que resulta fascinador quan un comença a immergir-s’hi. La metàfora de constructor de móns no és un concepte estrictament estètic. L’autor és arquitecte de professió, apassionat per la geometria, i amb una sòlida formació filosòfica. Tota la seva obra traspua aquests interessos, és així com la sensació del creador, del demiürg al darrere de tot, es fa més explícita amb cada lectura. El marc conceptual i especulatiu que s’ha inventat l’autor s’insereix en un marc físic perfectament definit pels conceptes abstractes de la complexa geometria que regeix les seves lleis o a l’inrevés, tesi d’igual validesa i igualment captivadora.

Entenc que la meva explicació no podria ser més entortolligada, però si ha de ser fidel a l’obra d’en Miquel de Palol, tampoc no pot ser diàfana, no es pot reduir a un paràgraf fàcilment comprensible la feina vessada en deu obres de la naturalesa de les d’en Palol. Jo recomanaria a qui vulgui iniciar-se en la seva lectura, començar per “Ígur Neblí”, una obra inspirada en els antics llibres de cavalleria, però en clau de ciència ficció, i en cas que la lectura d’aquest l’estimuli prou, continuaria amb “El jardí dels set crepuscles”. Aquestes són les seves dues millors obres. El lector que encara no n’estigui sadoll pot proseguir amb “El legislador”, i finalment amb “El Quincorn” i “El Troiacord”. Aquesta darrera és una obra en cinc volums, molt connectada a l’anterior. També es pot entrar en la seva obra a través de la narrativa breu. De L”àngel d’hora en hora” no en puc parlar, està exhaurit.

Si he de posar un emperò, és el del canvi de registre experimentat per l’autor a partir de 2004, al manco en una de les seves darreres novel.les, “Les concessions”, en la qual, en paraules seves, decebut pel desinterès que provoca la narrativa complexa i intel.ligent en el gran públic, ha optat per afluixar l’estil, fent-lo més senzill, sense els artificis que caracteritzen la resta de la seva obra, fent una novel.la sobre la gent real del carrer, amb els seus problemes i petites misèries. Una espècie de novel.la social que en la meva modesta opinió no té interès en absolut i se situa a anys llum de la qualitat literària de les anteriors, fins i tot de les menys aconseguides. No he llegit les dues següents, decebut per aquest canvi de rumb, i no en puc opinar, però esper que amb aquesta obra guanyadora del Mallorca torni a trobar els elements que durant vint anys han configurat el seu particular univers literari. Lectors com jo li ho agrairem.

Joan Binimelis

Comentaris

  1. Eduard
    Palol

    Força interessant el blog.
    he de dir, però, que he intentat llegir dues obres d'en Palol i no puc amb ell!! (ho dic amb tot el respecte, eh)

    Eduard | 16/11/2008, 11:38
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS