Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

L'art de la indiferència

FAUSTO | 27 Gener, 2009 08:00

Benvolgut Tomeu, fa dies que me balla pel cap el teu article Elogio del individuo i Naturaleza muerta con brida. El preu de l'art, en el qual poses de manifest la crisi en què per ventura es troba immersa aquesta manifestació humana.
És difícil definir l'art. De manera simple, però no simplista, podríem dir que l'art és allò que ens produeix un...

(segueix a Eliteratura)

Llegiu també:

Picasso i Papini al "Llibre negre": la fi de l'art com a religió

Comentaris

  1. Tomeu Matamalas
    Art i democràcia

    Gràcies, Llorenç, per llegir i comentar el meu escrit. A mi també em fan reflexionar les qüestions que plantejau tu i els autors que cites quant a la relació de l'art amb la democràcia, la justícia social, dretes, esquerres...
    Per qüestions d'espai citaré només la famosa frase que Orson Welles diu a Joseph Cotten a la pel·lícula “El tercer home”: A Itàlia, en 30 anys de Bòrgies i Mèdicis, hi va haver guerres, traïcions, assassinats, sang, terror i tota mena de desastres; però sorgiren Miquel Àngel, Leonardo, Rafael i el Renaixement. En canvi els suïssos, que vivien en pau i harmonia, inventaren el rellotge de “cuco”.

    Tomeu Matamalas | 31/01/2009, 16:21
  2. Jaume Allard
    L'estafa de l'art modern

    He llegit un article en una revista d'art anglesa que en una bianual de pintura, fa uns anys, Henry Meyrich Hugues, president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICCA), va confessar en privat a Tiziana Casapiedra, professora de Belles Arts a Milà i col·laboradora de vàries revistes especialitzades en art, que estava fart de l'art pobre, de l'informalisme, del pop art i de l'abstracció en general. Que regalaria gustós a qui els volgués els “pallassos”que, en lloc de pintar a l'oli a amb aquarel·les, pinten amb cordes, amb macs de torrent o amb bocins de diari. Que ell, per a desembafar-se de “tanta merda” i recuperar el sentit de la vertadera pintura, necessitava visitar cada vegada mes sovint els grans museus on els clàssics hi tenen penjats els seus quadres.

    Jaume Allard | 01/02/2009, 13:38
  3. maria del mar
    art modern.

    Veig que el tema de l´art modern ha suscitat moltes opinions, i vaig a afegir la meva.Crec que estam comparant dues modalitats que son totalment incomparables, que haurien de tenir diferents noms i exposar-se en diferents àmbits. L´art clàsic, es cert, es comprensible i disfrutable per ell mateix, podem entrar en una sala d´un museu, i en silenci, sense cap explicació de ningú, disfrutar de la contemplació d´una obra. En el cas de l´art modern, es primordial un aclariment, una explicació de perqué la peça es com es, que vol dir l´autor amb ella. Podriem comparar-ho amb la cuina tradicional i la nova cuina: tothom enten que veu al tenir devant un plat d´un escel.lent rostit, pero per a disfrutar d´una novetat en cuina, es necesari que al servir-la el cambrer especifiqui que es "una escuma de tal cosa aromatitzada amb no se que més i amb un toc d´un altra cosa". Sense l´explicació no sabriem el que tastam, i ens sentirem com a poc confusos. Esta clar que la nova cuina no estará mai en un buffet lliure, el public necessita saber el que menja per a poder jutjar la seva qualitat.En cambi l´art modern s´exposa així, en sales de museus, les peces unes al costat de les altres,en un exercici de "sirvase usted mismo", i quan l´espectador intenta saber el que veu no enten el sentit de res. Falla clarament el sistema d´arribar al public, no "sabem el que menjam". Tot i així, en aquest món de novetats, hi ha moltissimes coses intragables.

    maria del mar | 04/02/2009, 12:20
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS