Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Mosaic de lletres, escriu Manacor (III)

FAUSTO | 03 Març, 2009 07:37

   Els beneficis de la venda de Mosaic de lletres aniran destinats íntegrament a APROSCOM. Aquesta és una entitat sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública, que, des de fa 30 anys, treballa a la comarca de Manacor per a les persones amb discapacitat intel.lectual, a les quals aporta recursos educatius, de formació i de suport per afavorir la seva integració social, laboral i familiar.

Actualment, al voltant de 90 persones amb discapacitat intel.lectual es beneficien dels programes d’atenció ocupacional i de treball que duu a terme la entitat.

Com és habitual, aquí teniu cinc petits fragments de diversos contes, i ja van catorze...

EL LLIMACJaume Mesquida i Sansó

   El ca jeia adormissat al replà de l’escala que donava al sostre. La seva mare, enfeinada, seia a una cadira de bova  vora la foganya, cosint uns faldons esquinçats. El pare sopava a taula amb semblant enfurrunyat i malcarat  i com si remugàs amb les dents estretes i ensofronyat sense cap motiu aparent, talment ho fa un vell enterc i mal sofrit.  Així i tot aquell dia ell es va atrevir a parlar del que dins seu feia tanta estona rumiava.

REBEL.LAR-SETomàs Bosch LLull

   Na Carmeta fa cara de pomes agres. Al davant, sa mare –que sembla també irritada- l’estira fortament del braç i l’obliga a caminar de pressa, ben arrapada a ella. En arribar al cotxe, aparcat en una esmorteïda ombra del pàrquing, n’obri la porta de darrera del costat dret, llança fora gaires miraments la bossa de la compra al fons del seient i li mana amb to sever que pugi. Na Carmeta l’escruta de dalt a baix amb una mirada indolent i calla. És la seva forma de certificar-li pacíficament que l’odia.

EL MENJAPÀ - Joan Antoni Cerrato i Rosselló
 
   Si voleu passar una estona llegint sobre un manacorí que potser algun dia sigui fill il.lustre de la ciutat de les perles i dels mobles, heu trobat el paper adequat on fixar els vostres ulls. En Biel és un subjecte únic, un bon jan fet de pasta d’ignus que agomboia en el seu caràcter la inconsciència i la caparrudesa pròpies de l’adolescència, tot i que ja té gairebé la trentena complida.

EL QUADERN - Antoni Ferrer Febrer

   Rastrejar l’armari de la mare era una d’aquelles afeccions secretes que havia heredat de la infància. Ara ja no tenia un cos de nin que li permetès d’amagar-se dins aquella cova minúscula on es confonien un munt d’olors indefinides i on experimentava el frec de la roba de la mare sobre el rostre. Ara el seu cos s’erigia fiter com un pal enmig del món, una mica descompensat tot plegat, amb una pelussa a la cara que de tant en tant desava. El seu cos s’encaminava inevitablement envers la consolidació de la maduresa física que l’havia de portar, com havia de ser, al coneixement dels misteris de la vida.

EN PEP, EN JACINTO I EN JOAN MARINEROTomeu Ferrer Garau

   Des del punt de vista de la cultura popular ens trobam que a cada poble, a cada vila, a cada llogaret hi ha gent que ha deixat petjada, fet història, encara que no sia gens intel.lectual, però que així i tot han participat ferm de la formació d’una cultura autòctona territorial i, per tant, única en cert sentit.
Des del caire sols humorístic, parlaré , entre tants i molts i com a exemple, sols de tres personatges. En Pep de sa cussa, en Jacinto i en Joan Marinero. I bé us assegur que ja n’hi ha prou amb ells com a degustació de la inventiva mental que pot tenir un, per betzol que sigui.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS