Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

“La immortalitat” o la vida segons Milan Kundera

FAUSTO | 14 Gener, 2010 08:00

En unes vacances a Mallorca, Milan Kundera (Brno, 1929) ressuscita un antic projecte literari: explicar la seva particular visió de la vida a través del concepte de la immortalitat.

Estam a finals de la dècada dels vuitanta i Kundera, gràcies a La insostenible lleugeresa del ser, la seva darrera novel.la fins aleshores, ja és considerat com un dels grans escriptors europeus de finals de segle i es pot permetre llicències creatives de qualsevol classe.

“La immortalitat” és una obra que balla entre la novel.la i l’assaig, entre la ficció i la realitat, i és una crítica feroç a la societat moderna, hipnotitzada per la tecnologia, la imatge i el desig de transcendir a qualsevol preu. Kundera fa passar tothom –fins i tot, genis de la talla de Beethoven, Goethe o Hemingway- pel sedàs de la seva pròpia metafísica vital. Pensaments, idees, sentiments. “La immortalitat” és un manual d’autoajuda per no deixar-se engolir per la futilitat del món contemporani.

"el individuo ya no se pertenece a sí mismo, es del todo y por completo propiedad de otros.”

Kundera elabora una tesi sobre la immortalitat, fàcil de llegir però difícil d’entendre. ¿Què és la immortalitat? ¿No morir? ¿Sobreviure a la mort en la ment d’aquells que ens han conegut? ¿Ser recordat per la humanitat? ¿O potser enfrontar-se a la mortalitat estant encara vius? Kundera observa les relacions humanes amb precisió científica, explora la intimitat de cada personatge i, després, exposa sense pontificar, sense autoritarisme, les conclusions.

“Porque lo que a todos les importa es la admiración y no el placer. La apariencia y no la realidad. La realidad ya no significa nada para nadie. Para nadie.”

Agnes, l’alter ego femení de l’autor a la novel.la, és l’única persona realment lúcida, qui veu la inhòspita realitat del seu entorn, el París contemporani, gris i lleig, poblat d’una multitud progressivament anònima i uniforme.

“¿Cómo vivir en un mundo con el que uno no está de acuerdo? ¿Cómo vivir con la gente si uno no considera suyas sus penas ni sus alegrías, si sabe que no es parte de ellos?” […] “Su vida estará siempre construida del mismo material, de los mismos ladrillos, de los mismos problemas.”

“La immortalitat” és un llibre de capçalera que cal rellegir cada cert temps. En les segones lectures sempre hi trobarem matisos que ens havien passat desapercebuts amb anterioritat. La grandesa de l’obra és inesgotable i els pòsits que deixa en el lector hi resten a dins fins molt de temps després.

“Imagínate que vivieras en un mundo en el que no hay espejos. Soñarías con tu rostro y te lo imaginarías como reflejo exterior de lo que hay dentro de ti. Y después, cuando tuvieras cuarenta años, alguien te pondría por primera vez en la vida un espejo delante. ¡Imagínate el susto! Verías un rostro completamente extraño. Y sabrías con claridad lo que no eres capaz de comprender: tu rostro no eres tú.”

Kundera presenta l’home no només com un ser pensant sinó com un ser capaç de sentir, i és justament el sentiment allò que fa sentir-nos vius. Sent, llavors existesc.

Joan Manuel Serrat, en llegir aquest llibre, va sentir-se tan identificat amb les reflexions vitals de Milan Kundera que composà “La abuelita de Kundera”, una cançó que aparegué a l’àlbum “Nadie es perfecto” com a homenatge a l’escriptor txec.

“Oscuridad con los ojos abiertos.
Luz con los ojos abiertos.
Luz con los ojos cerrados.
El cuadrante de la vida.”

Thomàs Bosch

Comentaris

  1. Juno
    Re: “La immortalitat” o la vida segons Milan Kundera

    Sin duda el mejor libro de Kundera

    Juno | 16/01/2010, 10:33
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS