Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La aventura ausente, el més venut!

FAUSTO | 28 Gener, 2010 08:00

   Que La aventura ausente sigui el llibre més venut a la llibreria des que fa dues setmanes va sortir a la venda no és cap cosa de l’altre món. Aquest favorable començament no significa (ni molt manco!) que ja haguem “triomfat” o que ens faci pensar en una segona edició. Al cap i a la fi, quasi tots els lectors que han adquirit el volum són clients habituals de Món de llibres i crec que, molts d'ells, ho han fet perquè coneixen Gabriel personalment o perquè nosaltres en som els editors.

El que sí és força interessant i, sobretot, digne d’agrair són les opinions que a diari, amb una sinceritat fora de tota sospita, ens van arribant. Pel que he pogut comprovar, i a l’espera de qualque opinió desvinculada per complet de l’entorn de la llibreria, hi ha uns quants punts clau en què coincideixen la majoria dels qui ja l’han llegit.

La aventura ausente agrada molt a alguns lectors i desorienta i, alhora, descol.loca a uns altres. Després de dues setmanes d’escoltar distints criteris, comença a quedar-me ben clar que el llibre de Gabriel no deixa indiferent a ningú. Això, per a mi, sempre és un bon senyal.

Els lectors que ja l’han acabat, reconeixen que els relats de Bertotti es llegeixen molt aviat però també coincideixen en què per comprendre el sentit de tot el que impliquen -sobretot un grapat d’ells- és fa necessària una segona lectura. Superada la primera aproximació a la poètica i personalíssima prosa de l’escriptor, aquesta relectura esdevé reveladora.

Dos contes són els més comentats: un d’ells l'és per la temàtica entorn a la qual gira i per l’horror d'allò que ens descriu; l’altre, en canvi, ho és pel sentiment, la delicadesa i l’amor que transpira en tot moment. Es titulen, respectivament, El sendero peligroso i Eneas. Ambdós són exemples de l’alta qualitat literària i del talent de l’autor.

A continuació, ens complau convidar-vos a la degustació del començament d’un dels relats de Bertotti titulat La manera de narrar:

 

------- la manera de narrar -------

 

                                      No se vive impunemente en la selva

de cara al Paraná"

                                                                                         Alfonsina Storni

.

    No había historia y por lo tanto nada que contar.
   Lo único que sabía era que mi abuelo paterno, Rinaldo Algüino, una mañana se había levantado cantando la marcha de San Lorenzo, que desnudo había alimentado a las gallinas con bolitas de pan mezcladas con arsénico y que después había salido de la casa para no retornar jamás.
    La abuela lo esperó hasta el día de su muerte.
   Contaba mi padre que, ese día, tendida en la cama, rodeada por todos sus hijos, miró un retrato del abuelo y dijo:
    “Pobrecitas las gallinas”.
    Eso era todo. Una pequeña historia no narrada.
    Para contar lo que pasó carecía de datos.
   Sólo poseía una vieja fotografía de un día de playa. La abuela y unos amigos están sentados en la arena y a un costado, apoyado en un Ford A, se ve a un hombre.
    Me han dicho que ése es el abuelo.

(...)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS