Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Les grans epidèmies modernes. Història d'una guerra.

FAUSTO | 25 Febrer, 2010 08:00

   Aquesta és la història d’una guerra, plena de batalles, a vegades guanyades i altres perdudes... Aquesta és la història de guerrers blancs que lluiten en la seva fortalesa, amb la convicció que qualsevol intrús pot convertir-se en l’aniquilador de la seva vida i dels seus habitants. No és com la de Dino Buzzati (vegeu “El desert dels tàrtars”), amb moments de calma eterns que ens fan pensar en l’absurd de tot plegat... És una creuada, és la guerra total, amb alguns moments de pausa que interpretem com el final dels problemes, però sols apunten cap a l’inici de noves esbatussades que ens recordaran la nostra fragilitat.

Aquesta és la història de l’esforç d’un conglomerat de cèl.lules, organitzades en sistemes, que intenten preservar la majoria de vida que contenen. A vegades s’han de sacrificar certs components, amb l’esperança que la resta pugui sobreviure (com en els contes dels dracs que envestien poblats fins que s’arribava a l’acord de sacrificar algunes persones per tal de salvar la resta).

En aquesta història hi ha diferents tipus d’enemics, des dels molestos fins als que arriben a ser mortífers. També hi trobarem aliats (encara que la seva aparença sigui molt semblant a la dels invasors malintencionats), individus que ens ajuden a què la nostra vida vagi millor i duri més temps. A vegades, en determinades circumstàncies, un enemic pot convertir-se en company i ajudar-nos a lluitar contra altres adversaris.

I després, per acabar de complicar la trama, si anem als orígens dels temps, trobem que els que avui ens amenacen, en altres temps eren veïns, inclús amics...

En Salvador Macip, en el seu llibre Les grans epidèmies modernes, ens introdueix al món dels que anomena “els enemics invisibles”: virus, bacteris i fongs; a la carrera armamentística entre aquests i el nostre sistema immunològic. Aquest últim es veuria clarament superat si no fos per les ajudes dels científics que han proporcionat recursos com els antibiòtics, les vacunes i els antivirals. Ens conta com, durant el darrer segle passat i gràcies a les mesures higièniques i als investigadors, hem guanyat una batalla per la vida, aconseguint duplicar la seva durada (en el nostre primer món).

Hi surten malvats, com els de Hollywood, amb la creació contínua d’enginys que volen superar les nostres fronteres i usar-nos com a transport i aliment. Hi surten herois, com els glòbuls blancs i les seves estratègies immobilitzadores i eliminadores (per cert, s’ha de destacar que els guardians més hàbils són els que habiten cossos femenins...). Però, també, hi ha grans aventurers i exploradors, a la recerca del grial, amb el qual ens proveeixen de Terminators que ens ajuden, provisionalment, a conservar la pell (vegeu si no, les històries dels investigadors amb els seus microscopis, els seus experiments, els seus resultats).

Hi ha intrigues de novel.la negra, amb persones sense escrúpols que falsegen dades o que aprofiten el seu càrrec per fer mal ús d’informació o mostres (genètiques) protegides. Hi surt Àfrica, amb el drama de la infància sense protecció (vacunes, antibiòtics, higiene). Hi surten les farmacèutiques, productores de medicines rentables (per exemple, antidepressius) i d’altres no tant (nous antibiòtics). Hi sortim tots: les nostres pors, la nostra prepotència, la nostra negació dels problemes, ...

“Ens hem de meravellar davant la perfecció biològica de les formes de vida més simples que existeixen. Sovint les ignorem o les menyspreem, però la seva capacitat per sobreviure per damunt de tot és una característica que els humans sempre envejarem. Per això ens han dominat durant mil.lennis.””...si actuem junts tenim l’oportunitat de salvar milions de vides.(...) Perquè és clar que viatgem tots junts en el mateix vaixell.””...compartim la Terra amb els microorganismes. De fet, és el seu planeta. Nosaltres som només uns parents llunyans que han convidat a la festa. Si volem quedar-nos a viure hem d’aprendre a marcar-los límits. Tenim les eines i la intel.ligència per fer-ho. Ara cal veure si en serem capaços. ”


Paula Vicens

Comentaris

  1. SM
    Gràcies

    Moltes gràcies per la ressenya, Paula! Espero que el llibre agradi tant als qui busquen una història disteta com als qui volen saber més dels microbis.

    SM | 25/02/2010, 09:40
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS