Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Los girasoles ciegos. Derrotats-heroics, que no herois derrotats.

FAUSTO | 28 Gener, 2006 16:34

            Entre 1939 i 1942 moltes coses deixaren de ser impossibles i es feren reals. Els somnis d’uns es convertiren en els malsons d’uns altres i l’home demostrà una vegada més que quan s’arriba al límit, encara es pot donar una passa més. Alberto Méndez ens duu i ho duu tot al límit, la seva prosa ens deixa davant d’un precipici d’emocions,just al límit de la voluntat, al límit dels sentiments, al límit de les llàgrimes. De sobte, amb un cop de ploma ens empeny, (o som nosaltres que ens deixem caure ?) i el passat  que no hem viscut es  torna  memòria i present.

            Los girasoles ciegos ens parla de derrotats-heroics, que no és el mateix que herois derrotats. Els personatges són, primer de tot, persones derrotades. L´esperança és a molts d´anys del destí que els toca viure. Llavors, i davant d’un final imminent i inevitable, es converteixen en herois a la força, sense ganes, sense fe. Ja que no hi ha opcions tampoc no hi ha esperances. Los girasoles ciegos és un llibre desolador,  hipnòtic. Un llibre que ens deixa ferits de literatura. No hi falta res i res hi sobra. Profunds , senzills, sense concessions, els quatre relats que composen l’obra es superen l’un a l’altre, però no es fan ombra: es relacionen subtilment i ens deixen la sensació de que el que llegim és sempre sublim. La ploma de l’escriptor es transforma en un bisturí que dissecciona amb precisió cada un dels personatges i la seva història, convertint la prosa en poesia. Però, al mateix temps, també ens dissecciona a nosaltres, els lectors, fent-nos sentir les pors i la solitud del militar  nacional que es rendeix als vençuts, o l´impotència del poeta davant la mort del seu amor i les ganes de viure del seu fill, o el valor i la ràbia del condemnat a mort escopint la veritat a la cara del seu botxí, per acabar finalment amb una relat a tres veus, perfecte com la maquinària d´un rellotge que ens senyala l´hora del salt a l’abisme.

             La guerra, amb la velocitat del llamp, ens acosta a la mort. Precipita els esdeveniments , accelera el procés de la vida escurçant-la, fent que el poc temps que ens queda sigui molt valuós. Això ho saben els personatges d’aquest llibre: morts des del principi, esperen per contemplar el seu final. Resignats, els convertim en herois però, en el fons, sabem que la seva derrota és la nostra, la de tots.

             Alberto Méndez va morir  quatre mesos després d’haver publicat el seu únic llibre, per  tant és aquest el llibre d’una vida. Traductor de grans escriptors com Dickens, Stenvenson , Chesterton o Shakespeare. Llicenciat en filosofia i lletres, editor i finalment escriptor, ens ha deixat als lectors el millor de sí mateix en un sol llibre. Una troballa, una rara pedra fina, un  gran descobriment que ens reconcilia amb la bona literatura i ens recorda que el passat, el present i el futur són camps de cultiu on la paraula es fa gran i perdura, on creixen cards i males herbes, però també, flors i gira-sols. 

Fausto Puerto

Comentaris

  1. ma
    Re: Los girasoles ciegos. Derrotats-heroics, que no herois derrotats.
    hola
    ma | 18/08/2006, 06:51
  2. Joan
    brutal!

    Em sembla unes de les obres mes impressionants que he llegit mai. Es curta pero d'una intensitat esfereïdora, duna duresa meridiana.
    Això si que es memòria històrica, no?

    Joan | 27/03/2007, 18:55
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS