Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

I el cervell va crear l’home... o el que ens fa ser tal com som

FAUSTO | 10 Març, 2011 08:00

   Benvinguts a l’època de la divulgació científica de qualitat. Ens trobem en un moment en què la ciència del cervell està de moda, un moment en el que diferents pesos pesants de la neurociència estan publicant llibres sobre la consciència, la moralitat, la responsabilitat, l’art, els sentiments i les emocions.

Antonio Damasio, un gran neurocientífic que va fer arribar al gran públic el missatge que el dualisme cartesià havia estat una equivocació (“El error de Descartes”), ens torna presentar la informació de que en el fons ens hem d’entendre com un cos que intenta sobreviure i que interacciona amb el cervell, encara un gran desconegut a pesar de tots els avenços, que és l’origen de les emocions, dels sentiments de les idees i del jo.

En I el cervell va crear l’home, ens il.lustra sobre com el cervell, amb el seu bucle continu amb el cos, genera la ment i amb ella apareixen els trets que ens defineixen com a humans.  La tesi és que els fets mentals equivalen a certes menes de fets cerebrals i intenta explicar l’aparició de les ments conscients a partir de les dades obtingudes gràcies a la neurobiologia i la biologia evolutiva. Ens presenta un marc que interconnecta comportament, ment i cervell, i situa la consciència com el resultat de pressions evolutives fruit de la selecció natural: la consciència s’ha imposat pel fet d’augmentar significativament la supervivència de la nostra espècie.

Damasio afirma que el cos és el fonament de la ment conscient, ja que el primer nivell de consciència, el que anomena protojo, es genera en el tronc cerebral, fruit de la interacció contínua entre el cervell que vol garantir la supervivència i el cos que va informant de quin és el seu moment homeostàtic. Cos i cervell estan adherits (i la cursiva és del propi Damasio). D’aquesta vinculació/relació en sorgeixen els sentiments primigenis que, per la seva banda, seran l’origen de les emocions i dels sentiments. Quan apareix l’escorça cerebral, apareixen les imatges, les representacions del món exterior i a partir d’aquestes i del protojo, apareix el que anomena el jo central, el jo que té a veure amb l’acció, fruit de la interacció entre el propi organisme i l’objecte. El jo més específicament humà és anomenat jo biogràfic, i és el producte de les interaccions entre les dues estructures anteriors i les imatges que defineixen una biografia. Aquest jo autobiogràfic, gràcies a la memòria i al sentiment personal, ens permet la reflexió i la planificació, que introdueixen més flexibilitat a la nostra conducta.

Estem davant un tractat sobre la neurologia de la consciència i l’autor, amb una gran claredat, ens va introduint en els processos i en les estructures cerebrals necessàries per tal que es generin la ment i la consciència. Apareix una tríada d’elements en el camí cap a la consciència: el tronc cerebral, el tàlem i l’escorça. Aquestes estructures interactuen per tal de generar els elements necessaris per la seva emergència, que també són tres: vigília (estar desperts), ment (imatges mentals) i jo (amb els seus tres vessants).

Segons Damasio, els debats sobre la neurologia de la consciència i el problema ment/cervell solen patir els problemes de, per una banda,  la infravaloració del cos, que  és un element primordial del diàleg continu entre el cervell i l’estat dels sistemes corporals per tal de poder organitzar les respostes adequades a les demandes de l’ambient. Per altra banda, la infravaloració del cervell com a tal i del que podem arribar a conèixer d’ell.

En definitiva, el dualisme està en retirada. Som un grapat de cèl.lules que intenten sobreviure i que, en el camí de l’evolució, ens hem anat organitzant de manera complexa i hem arribat a nivells de flexibilitat de resposta que mai cap altra espècie havia assolit. Pel camí, i per tal d’aconseguir una major supervivència, s’han primat els nostres instints socials i la informació ha quedat inscrita en els nostres gens.

L’aparició de la consciència humana va associada a canvis en el cervell, en el comportament i en la ment i aquests condueixen a la creació de la cultura. Segons Damasio, les evolucions culturals manifesten el mateix objectiu que el que prima en el cas de l’homeòstasi corporal: “Reaccionen a una detecció de desequilibri en el procés de la vida, i proven de corregir-lo dins les limitacions de la biologia humana i de l’entorn físic i social. L’elaboració de les normes de morals i lleis i el desenvolupament de sistemes de justícia responen a la detecció de desequilibris causats per comportaments socials que posaven en perill els individus i el grup”

I arribats aquí, una vegada que ja queda clar com el funcionament de la interacció entre cervell i cos ens pot il.lustrar el naixement de la consciència, us convidaria a visitar un altre llibre:¿Qué nos hace humanos? de Michael Gazzaniga, un altre gran científic i estudiós del cervell i la conducta. Per favor, no us heu de perdre l’analogia entre la territorialitat dels ximpanzés i dels humans. I, tampoc, de cap manera, heu de deixar de llegir l’apartat sobre la moralitat, sobre com està construïda sobre elements emocionals i com el raonament és un afegitó que, en moltes ocasions, usem per tal de justificar-nos. I, lletraferits, no deixeu de fruir amb les explicacions sobre la utilitat de l’art en la nostra supervivència com a espècie.

El llibre de Gazzaniga té la frescor de les dades ben explicades i de les teories ben documentades. Ens porta a passejar per la conducta de les altres espècies i es detén en el que ens fa diferents. Som éssers emocionals, socials, morals i culturals. I, tal i com defensa també Damasio, biologia i cultura entren en un diàleg permanent que ens fa tal com som.

Entendre el que som farà possible poder imaginar el que podem arribar a ser i inventar les maneres i els mitjans per tal d’arribar al benestar individual i de la societat.

Paula Vicens

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS