Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Sobre la felicidad a ultranza. Ugo Cornia: un feliç descobriment.

FAUSTO | 14 Abril, 2011 07:00

   Com a vell amic dels llibres, sé que no és gaire habitual que caigui en les teves mans una obra literària desconeguda que de veres t'entusiasmi. Les novel.les d'altres països que s'editen a Espanya per haver assolit l'èxit en el seu país d'origen, solen venir precedides d'una exhaustiva campanya d'informació. Normalment, les llegeixes perquè n'has rebut comentaris favorables d'articulistes prestigiosos o d'altres amics lectors dels quals et fies.  Sobre la felicidad a ultranza (premi Bérgamo 2001), de l'escriptor italià Ugo Cornia, que ha editat ara, el 2011, Editorial  Periférica, és una novel.la de la qual, tot i el meu interès per l'actualitat literària, no n'havia sentit a parlar mai a ningú. Ni tampoc del seu autor.

Quan llegesc a la contraportada les dades que dóna l'editor d'un novel.lista  i una novel.la que no conec (Ugo Cornia nació en Módena en 1965 y es uno de los escritores más prestigiosos de su generación),  em solc reservar l'opinió fins a haver llegit l'obra, perquè sé que cada editor considera els seus artistes els millors i els més prestigiosos de la seva generació. Vull demanar públiques disculpes a Periférica per haver tengut dubtes sobre la veracitat d'aquesta afirmació, perquè no deuen existir gaires autors de la generació d'Ugo Cornia capaços d'elaborar una obra de la magnitud de Sobre la felicidad a ultranza.

No cal llegir-ne gaires pàgines per quedar totalment seduït per la història i pel to que usa l'autor per a contar-nos-la. Cornia, no sé si amb pretensions autobiogràfiques, ens explica en primera persona i partint de la mort d'una tia, el que ha estat la seva vida fins aleshores. Tot i estar construïda en base a les morts de la tia, del pare i de la mare, la narració esdevé un autèntic cant optimista a la vida.  És una història irònica, però no cínica; sentimental, però sense caure mai en la sensibleria; realista, però amb una amargor esperançada. Cada un dels tretze capítols que formen la novel.la, té descripcions d'una bellesa sublim i pensaments filosòfics, aparentment simples, d'una profunditat insospitada. Moltes estones, la narració esdevé poesia en estat pur, d'aquesta sense artifici. En conjunt, m'ha semblat d'un esplendor que te desarma en sec.

El narrador, ens parla de la seva tia que de petit solia entretenir-lo contant-li els set treballs d'Hèrcules o filosofant sobre la caducitat de les coses d'aquest món: En una ocasión, me comentó que, ya desde la escuela elemental, le había causado una impresión mortal el hecho de que hasta el Imperio Romano se hubiese acabado, transformándose en un montón de cenizas imperiales.

I ens parla de sa mare, una persona estimada i a vegades cordialment odiada perquè siempre se infiltraba en mis emociones. Incluso ahora que está muerta siento que está junto a mí y se ramifica, y todavía hoy no sé muy bien cuáles son mis emociones y cuáles las emociones de mi madre. Una dona turmentada que, a petició seva, fou cremada en morir, perquè tenia pànic a ser enterrada viva o, simplement, a convertir-se en una calavera.

I del seu pare, un home que, pese a haber sido el único ateo de verdad que he conocido, siempre estuvo en gracia con el mundo. I ens parla, el narrador, d'unes quantes experiències sexuals intenses que li produïren, a més de plaer,  una gran alegria.

I de la felicitat, aquest entranyable narrador (no sabem si es tracta d'Ugo Cornia) ens parla molt de la felicitat...  siempre me he preguntado si la felicidad se podría guardar, como el dinero, para tirar de ella en los momentos de necesidad.

Una novela maravillosa, com diu la contraportada. Indefinible, apasionante...  casi un informe sobre los sentimientos en clave desesperada y cómica.
      
Tomeu Matamalas

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS