Món de Llibres

¿Qué ha hecho este hombre de Illinois, me pregunto, al cerrar las páginas de su libro, para que episodios de la conquista de otro planeta me llenen de terror y de soledad? ¿Cómo pueden tocarme estas fantasías, y de una manera tan íntima?(…) En este libro de apariencia fantasmagórica, Bradbury ha puesto sus largos domingos vacíos, su tedio americano , su soledad…

Jorge Luis Borges.                                                                                                                                 

            Com si de la conquesta d’un continent es tractés, poc a poc, d’expedició en expedició, els homes amb els seus coets, les seves il·lusions i les seves pors arriben a Mart. Al principi, tots fracassen. Els marcians ens assemblen aterridors, implacables, metafísics. Però les coses ben aviat canvien: tot el que ens és desconegut serà descobert, tot el que és verge serà  posseït, tot el que és posseït serà aniquilat. Una simple grip pot acabar amb tota una civilització ben igual que una bomba acaba amb la credibilitat de l’home que la llança. Després exportarem la nostra democràcia, la nostra forma de vida, el nostre menjar i les nostres excursions programades. Els marcians, que abans ens feien por, provoquen ara la nostra aflicció i s’acaben convertint en mites, en llegendes,  en nostàlgica poesia. Amb el temps només ens quedarà el remordiment i la cultura mil·lenària extingida,  el silenci sec de les ciutats abandonades i els arenals vermells d’un terra que es mor, i per damunt de tot això l´humanitat inflada de sí mateixa seguirà cercant un déu fugitiu,  un motiu per seguir endavant o un sentit a les coses quan ja no tenen remei.

             Inquietants i imprescindibles, aquestes cròniques són de Mart però podrien ser de la Terra, perquè són reals, tan reals com la sang que es filtra cada dia per uns mons no tan llunyans...

 Fausto Puerto.