Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

FAUSTO | 01 Febrer, 2006 16:47
Al llarg del llibre, l’autora reflexiona sobre la difícil tasca de la mare i es demana si mai no arribem a conèixer un fill. Què veuen els fills en nosaltres?, es demana. Com interpreten els nostres actes? I per què, quan nosaltres ho volem donar tot per ells - la millor, la més perfecta de les vides -, ens equivoquem una i altra vegada i no sabem, ben sovint, com actuar, què dir, com estimar més i millor? Perquè aquest llibre és sobretot un relat d’amor, de l’amor que sent una mare per un fill i del dolor que neix d’aquest amor, de la insuficiència i la imperfecció del nostre amor, de la mescla de comunicació i incomunicació que és qualsevol relació, de coneixement i també d’ ignorància. A mesura que hom avança a la lectura de Suaves caen las palabras, sentim com a pròpies les angoixes de la mare, els dubtes i els sentiments de qualsevol mare que intenta entendre el seu fill; perquè Lalla Romano no ens ha volgut contar la seva història, sinó la història de totes les mares, de La Mare en majúscules. I el seu fracàs final, quan descobreix que per molt que intenti espiar i entendre les accions de Piero mai no l’arribarà a entendre del tot i continuarà essent per sempre un misteri, és, una mica, el fracàs de tots nosaltres per conèixer i conèixer-nos, per estimar i esser estimats - al cap i a la fi, per ser humans del tot i no a mitges. Aquest llibre, que ara ens presenta per primera vegada l’editorial Libros del Asteroide, és una de les grans obres italianes del segle XX.
Marti Ordines