Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

L'estiu sense homes. Un món femení

FAUSTO | 08 Desembre, 2011 08:00

    "Una mica després que ell digués la paraula pausa em vaig trastocar i vaig anar a parar l'hospital" diu Mia Fredricksen, la protagonista de la nova novel.la de Siri Hustvedt. I, amb aquesta frase, ens introdueix al seu món, a com el dolor de la pèrdua ocasiona una altra pèrdua: la de la pròpia identitat, del propi jo i del sentit de la realitat. Deia la protagonista d’una altra gran novel.la de Joan Didion, L’any del pensament màgic, en aquest cas autobiogràfica, “La vida canvia en un moment” diu, i interpretem de forma errònia la possible reacció davant un xoc emocional, davant una pèrdua, “No esperem que aquest xoc sigui arrasador, que ens trastorni tant el cos com la ment (...) no podem saber per endavant (...) la interminable absència subsegüent, la buidor, l’absoluta desraó, la implacable successió de moments durant el qual afrontem l’experiència de la manca de sentit”

La manca de sentit colpeja la ment de la Mia, un “per què” que ressona durant tota la novel.la, i que contesta, sempre, de forma provisional. Surten les “dones abandonades en el moment de començar a fer-se velles”, la falta de comunicació, les frases mai dites, l’abandonament “voluntari” d’un espai propi necessari (sense consciència de fer-ho i sense que l’home ho hagi demanat de forma explícita). Surten les vides construïdes sobre il.lusions compartides i que amb els anys esdevenen rituals còmodes...

De la follia i la desesperació la salven la seva germana, la seva doctora i les ganes de poder tornar estar present amb la seva filla. De les dificultats amb el seu dol se’n surt gràcies a la seva mare i les seves quatre amigues (els Cinc Cignes), la veïna de la casa que ha llogat en el poble de la seva infància, amb la seva filleta i el seu bebè, les adolescents rebeques de les classes de poesia i, una altra vegada, les tres dones que l’havien ajudat a recuperar-se de la Psicosi Reactiva Transitòria.

Entrem en un món femení, entre les adolescents que es posicionen per entrar en el joc de la vida i les dones que es preparen pel tram final, amb la por a desaparèixer de forma poc digna. Totes les etapes hi surten, amb reflexions sobre sexualitat, poder, repressió, amistat,... I, sempre, amarat d’humor, generat per la distància amb la que pot arribar a veure el que diu “la ridiculesa de la fugacitat dels sentiments humans” quan passa d’una desesperació fosca a una eufòria continguda en uns pocs paràgrafs, ajudada de companyia i d’un poc o un molt de vi.

Els homes hi són presents, com a ombres que generen dinàmiques, com a elements del gran teatre de la vida, amb les seves necessitats protagonistes, complementàries a les necessitats contenidores de les dones. Fem un gran ball, amb persones (masculines) que es col.loquen de forma central i d’altres (femenines) que pivoten per tal que “tot vagi bé”, encara que aquest altruisme sembli generar, de forma lenta però inexorable, una corrent freda, fosca i profunda de ressentiment.

Totes les dones del llibre ajuden, a la seva manera, a la reconnexió de Mia amb la realitat. S’imposen en el seu pensament, com a nodes d’una gran xarxa que la fa sentir part d’un món que es nodreix de les relacions empàtiques i compassives amb els altres i amb ella mateixa. Aquestes relacions tenen la força de mobilitzar el seu espai emocional amb elements que, més enllà de la ràbia, cristal.litzen en sentiments de proximitat, d’amor i de tendresa.

I aquesta és la força que ens ha permès als humans arribar fins aquí, amb totes les nostres fortaleses i les nostres misèries.

Paula Vicens

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS